Casper Ruud: Testos que s'assemblen (poc o molt) a les olles

Avui fa 27 anys el millor tennista de la història de Noruega, superant el segon millor tennista de la història del país, que va ser el seu pare. No és que l'estat escandinau hagi estat mai una potència comparable a la de la seva veïna Suècia de les dècades dels setanta, vuitanta i noranta del segle passat, però Casper Ruud, que és a qui es refereix l’inici d’aquest article, ha arribat a ser el número 2 del món i ha jugat dues finals de Roland Garros i una de l’Obert dels Estats Units.

Ruud, que es va formar a l’acadèmia de tennis que Rafa Nadal té a Manacor, estava predestinat a jugar a tennis veient qui era el seu progenitor. Christian Ruud, qui ara té 53 anys, no va passar mai del número 39 del món i, com a molt, va arribar a una quarta ronda de l’Obert d’Austràlia com a millor resultat en un Gran Eslam. Però, com si fos Richard Williams amb les seves filles, va projectar que el seu fill fos millor, i a fe que ho ha aconseguit. I a més, ho ha fet des de la seva qualitat d’entrenador. El prepara des que era un nen en una unió que, per ara, sembla que durarà. És un test que ha superat una olla.

Però la dels Ruud no és l’única història de tennistes pares i fills que han aconseguit situar-se, tots dos, en els cent primers llocs del rànquing de l’ATP. Si parlem de jugadors de l’actualitat, possiblement el cas més clar sigui el dels Korda. Sebastian Korda, jugador dels Estats Units, ocupa ara mateix la posició número 48 del rànquing mundial i va arribar a ser el 15.Té 25 anys i va néixer a Florida quan el seu pare, Petr, que és txec, en tenia 32. En aquest cas, el progenitor va arribar més amunt que el fill, ja que va ser número 2 del món el 1998, just quan va guanyar la final de l’Obert d’Austràlia, el seu únic Gran Eslam, davant del xilè Marcelo Ríos.

Un altre guanyador d’un torneig dels grans va ser l’equatorià Andrés Gómez, que va arribar a ser el número 4 del món i va vèncer Andre Agassi en la final de Roland Garros del 1990.

Un any més tard va néixer el seu fill Emilio, que va arribar com a màxim a ser el número 90 del món però que ara, convertit ja en un veterà del circuit, s’ha centrat més en la competició de dobles.

Hi ha més casos, com els dels francesos Christophe i Edouard Roger-Vasselin, els estatunidencs Phil i Taylor Dent o els australians Fred i Sandon Stolle. Tots ells en tennis masculí. No en trobem en el femení, de mares i filles en els primers llocs del rànquing, però sí el d’un curiós cas mixt.

Tracy Austin era una californiana que ho va fer tot amb molta precocitat. Va guanyar dos oberts dels Estats Units, el 1979 i el 1981, a part del Masters del 1980. Va arribar a ser número 1 del món però es va haver de retirar amb poc més de vint anys per culpa d’una lesió crònica a l’esquena. Quinze anys després de plegar, el 1998, va néixer el seu segon fill, Brandon Holt, fruit el matrimoni amb un agent hipotecari. En aquest cas, l’olla no va ser pas millor que el test, perquè no va passar del lloc 99 del rànquing i ara, amb 27 anys, es troba perdut en el 113.