La força i la resistència de tot un campió del món

No és fàcil reunir en un mateix organisme la resistència d’un migfondista i la força d’un aixecador de pesos. I encara ho és menys tenint en compte la necessitat de mantenir l’exigència de dietes molt estrictes, entrenaments fatigants mentre es treballa. Només de llegir-ho ja sona cansat, però com en les grans històries de l’esport, aquesta dedicació té premi. Perquè a més de tot l’anterior, Pau Nacenta és campió del món de Deka per equips masculí.

El jove esportista de 27 anys de Sant Salvador de Guardiola va aconseguir la corona mundial fa poc més de dues setmanes, en el Campionat del Món de Deka que es va disputar a la ciutat estatunidenca de Fort Lauderdale, a Florida. Ho va fer acompanyat del basc Aitor Lizarazu, un dels seus principals rivals en clau domèstica, però també un dels seus millors amics que ha fet practicant aquesta disciplina quan baixen les pulsacions: "En la competició per equips és important tenir una estratègia i coordinar-te molt bé. Dit això, i si et soc sincer, nosaltres la vam fer poques hores abans del tret de sortida" explica mentre esbossa un somriure de satisfacció.

La veritat és que no es pot dir que els anés malament, ja que no només van acabar el recorregut de cinc quilòmetres corrent i les deu proves de força abans que cap rival, sinó que ho van fer amb un temps de 25:33. Que dit així pot no semblar espectacular, però que ho és especialment si es té en compte que el seu registre es van quedar a només 25 segons d’establir un nou rècord del món. "No ho teníem present abans de la cursa, però des que ens ho van dir, ja hem parlat un parell de vegades per veure quan ens pot anar bé a tots dos tornar a competir i trencar el rècord" conclou decidit.

Competir amb els millors

Durant tot el dia, Nacenta va arribar a disputar fins a tres curses: l’elit masculina de bon matí, la d’equips mixtos amb la seva parella al migdia, i la d’equips masculina a la tarda. Era un repte físic, però sobretot mental: "No soc el prototip físic dels atletes de Deka, soc molt baixet, àgil i ràpid, i competeixo contra armaris que impressionen a qualsevol. I del que estic més orgullós és que vaig rendir en les tres curses, no m’ho esperava, pensava que petaria... però no ho vaig fer". Això sí, una mica més de dues setmanes després de la prova Nacenta reconeixia dibuixant un somriure d’orella a orella que "fa unes setmanes que no he pogut entrenar gaire bé perquè estic fet una merda".

Una altra de les circumstàncies que caracteritzen la relació de Nacenta amb el Deka és que n’és entrenador al Crossfit Cube, un dels pocs centres especialitzats en l’ensenyament d’aquesta disciplina al país. I una de les seves alumnes és precisament la seva parella, la Lorena Madueño, amb qui van ser setens. "És segurament el que em genera més orgull, i la veritat és que ho fa molt bonic, em cau la bava quan hi penso. Es va començar a interessar en les curses d’obstacles quan ens vam conèixer, i he vist tota la seva evolució".

Quan les coses surten bé és fàcil pensar que sempre han de ser així, però el món de l’esport no són sempre flors i violes. "Com amb tothom, a vegades no es troba massa bé i hem de modificar algun entrenament, però la veritat és que no em puc queixar, és una noia molt competitiva i amb una mentalitat d’elit, no s’acostuma a queixar mai". Prova d’això, fa memòria Nacenta, "ha passat de no aconseguir cap gran resultat l’any passat a pujar al podi a gairebé qualsevol cursa a la qual decideix participar" explica orgullós.

Als Estats Units, el Deka està guanyant molta força en els darrers anys, i això fa que totes les competicions que se celebren al país estatunidenc tinguin una repercussió social molt major comparat amb la realitat a Catalunya. Així i tot, el que més va sorprendre Nacenta és que "quan es va acabar la competició, molta gent del públic va venir a xocar-me el puny i felicitar-me per com havia competit, perquè els sorprenia veure que a diferència de la resta de rivals feia les voltes de mig quilòmetre corrent a 2’40’'".

Com evidencia el testimoni del campió del món de casa nostra, "el Deka és un esport per a tothom". S’ha d’entrenar, per descomptat, "però aquí la dificultat no és tècnica o tàctica, sinó que és d’intensitat" reivindica Nacenta. De fet, busca entre el seu nucli més proper per exemplificar-ho: "El meu pare té 61 anys i farà un Deka, tinc un amic que va en cadira de rodes que també... tot es pot adaptar perquè el pugui practicar tothom".

Subscriu-te per seguir llegint