FUTBOL
Els comptes del Barça i el Reial Madrid, a examen: mateixa despesa en sous, un deute incomparable
Les primes col·lectives pel doblet van provocar que el club blaugrana pagués el mateix als seus futbolistes que el seu gran rival
AFlorentino Pérez al costat de Joan Laporta a la llotja de l’Estadi Santiago Bernabéu / Oscar J. Barroso
Sergio R. Viñas
El Reial Madrid va presumir en l’últim tram de l’any d’haver assolit un volum d’ingressos recurrents rècord en la història del futbol. 1.185 milions d’euros va facturar la passada temporada, una xifra que aquest exercici preveu augmentar fins als 1.248, fixant una nova fita global. El Barça, per la seva banda, celebra la progressiva recuperació d’uns comptes que en exercicis anteriors van donar pèrdues descomunals, només maquillats per la venda d’actius, les anomenades ‘palanques’.
Els dos clubs, presidits per Florentino Pérez i Joan Laporta, van tirar endavant folgadament els seus números en les seves assemblees de compromissaris celebrades a la tardor. Tot i que a tots dos els preocupa el deute generat per la respectiva remodelació dels seus estadis. Els números dels dos clubs presenten algunes similituds i també algunes diferències abismals. En línies generals, el Barça té bastants més motius per a la preocupació que el seu màxim rival.
Empat tècnic en cost de plantilla
Potser la dada que crida més l’atenció del tancament comptable de la temporada passada és que el Reial Madrid i el Barça van gastar exactament el mateix en els pagaments a les seves primeres plantilles. Bé, per ser precisos, els blancs van pagar 1,24 milions més, un residual 0,35% més que els blaugrana.
Els èxits esportius del Barça, guanyadors de Lliga i Copa i semifinalistes de la Champions, expliquen en bona mesura aquest empat, ja que va provocar el pagament de 43,4 milions d’euros de primes col·lectives.
Aquesta partida, al costat d’una inconcreta d’«altres», va equilibrar els comptes davant la plantilla del Reial Madrid, que l’any passat va ser més cara que la del Barça: els jugadors blancs van cobrar 333,6 milions en sous, mentre que els blaugrana van tenir un cost fix de 280,6 milions.
Al Madrid li sobra límit salarial, al Barça n’hi falta
El conegut com a límit salarial o fair play financer és, en resum, la quantitat de diners que els clubs poden destinar a pagar salaris i fer fitxatges. Per calcular-lo, simplificant molt, perquè hi ha una infinitat de matisos, cal sumar el cost de les plantilles i l’amortització dels fitxatges.
De nou, es dona la curiositat que Madrid i Barça pràcticament van empatar en el consum de límit salarial. Les memòries econòmiques dels dos clubs afloren una diferència de tot just un milió d’euros, de nou a favor del club madrileny.
La diferència rau en el marge que un i l’altre tenien. Mentre que el Madrid podria haver gastat 300 milions més si hagués volgut, el Barça està per sobre del seu límit. Gairebé no ho estava al febrer (tot just 600.000 euros), però sí després que els 100 milions de les llotges VIP fossin eliminats dels comptes de la passada temporada per l’auditor del club.
Els estadis condicionen els ingressos
Tant els ingressos totals dels dos clubs com el pes en el total de cadascun dels conceptes estan severament condicionats per les reformes dels seus respectius estadis. El Reial Madrid ja va poder utilitzar el Bernabéu la temporada passada gairebé a ple rendiment (a expenses dels concerts i algun altre concepte), mentre que el Barça va viure tot el curs a l’exili de Montjuïc.
Aquesta circumstància va provocar que el Reial Madrid golegés el Barça en els seus ingressos per competicions i per socis i abonats. El club blaugrana, no obstant, és molt més pròsper en els ingressos comercials, tenint en compte que no disposa del Camp Nou. BLM, la seva filial de marxandatge i botigues, és la seva gran mina d’or, amb uns ingressos de 170 milions d’euros en l’últim exercici.
Quant als drets de TV, el millor rendiment esportiu del Barça va provocar que la seva partida fos el 36% superior a la del Reial Madrid la temporada passada. Insuficient, en tot cas, per salvar la bretxa total d’ingressos amb el seu gran rival, que va ser d’uns 200 milions en total.
El deute, la gran llosa del Barça
El Reial Madrid ofereix dues versions dels seus comptes, una (l’oficial) amb la inversió al Bernabéu i una altra sense. El Barça, directament, treu les inversions i el deute del Camp Nou i la resta de l’Espai Barça dels seus números. L’única comparació possible, per tant, és sense incloure el deute per la reforma dels estadis.
I, d’aquesta comparativa, el Barça en surt molt malparat. Mentre que el deute blanc a llarg termini és d’uns 230 milions d’euros, la del club que presideix Joan Laporta s’eleva a 1.667 milions d’euros, és a dir, gairebé set vegades més.
Tenint en compte que el que encara deu el Madrid pel projecte del Bernabéu és ara mateix uns 1.300 milions d’euros, la conclusió és que el deute total del Madrid, inclòs l’estadi, pràcticament empata amb la del Barça... sense comptar el Camp Nou, amb un cost que ronda ja els 1.000 milions. I el que queda.
- S'esfondra un mur de 8 metres que afecta diversos vehicles a l'accés principal de Cardona
- Un mort i una quinzena de ferits en el xoc d'un tren de l'R4 contra un mur de contenció caigut sobre la via a Gelida
- La nevada deixa mig metre de neu als Rasos de Peguera: 'No nevava tant des del temporal Glòria
- Una conductora de Monbus demana als passatgers que la guiïn per arribar a Manresa
- La família del nen atropellat a Avià rebutja un acord amb l'acusat
- Botiguers del carrer Guimerà de Manresa lamenten l’efecte negatiu en les vendes de les obres al vial
- Un cotxe de la policia atropella accidentalment una dona mentre feia un servei urgent
- La llevantada deixa Gósol sense llum, fa caure dues grans roques a Bagà i porta més de 50 centímetres de neu nova
