El Barça s’endú el Derbi amb un Joan García excel·lent

El Derbi més igualat de les últimes dècades va acabar com tots els catorze que s’havien disputat a Cornellà - El Prat, sense que l’Espanyol hagi pogut derrotar el FC Barcelona. L’única diferència va ser l’esbroncada constant a Joan García, des de la seva sortida a fer l’escalfament i durant tot el partit. El porter sallentí, immune a la xiuladissa, va evitar amb una actuació excel·lent que l’Espanyol s’avancés en el marcador. Els blaugrana van vèncer per 0 a 2, amb gols d’Olmo i Lewandowski en els últims cinc minuts, i posen pressió al Madrid que aquest diumenge rep el Betis al Bernabéu, amb la baixa d’Mbappé.

Els jugadors blanc-i-blaus van sortir serens, gens contagiats per la sobreexcitació de la grada i tot l’enrenou previ. Esperava el Barça ordenat al seu camp, fidel a l’esquema de Manolo González que l’havia convertit en el quart equip amb menys gols encaixats (17), li havia donat cinc victòries consecutives i l’havia situat cinquè a la classificació en posicions europees.

Els blaugrana pressionaven sense pilota ben amunt i mostraven paciència quan la tenien per estovar la defensa.

La primera ocasió va ser de l’Espanyol, un un contra un de Roberto amb Joan Garcia que el porter de Sallent i Gerard Martín van resoldre amb dificultats. La rèplica va ser de Lamine Yamal, en un xut caragolat des de l’extrem que va sortir ajustat al pal dret de Dmitrovic.

Al Barça li faltaven idees per trencar les línies rivals i els blanc-i-blaus s’espavilaven amb sortides cada cop més agosarades. Pere Milla rematava de cap des de l’àrea petita i Joan García li negava el gol amb una aturada sensacional.

Hansi Flick havia deixat fora de l’onze titular Pedri i Lewandowski, que van acabar l’any amb molèsties musculars, i també Fermín. Va optar per endarrerir Raphinha al mig del camp i situar Rashford a la punta esquerra. Ni el brasiler ni l’anglès suplien l’absència del canari, amb un mig del camp amb només De Jong de migcampista pur. En el pas pel vestidor, el tècnic alemany ho va rectificar. Va fer entrar Fermín per Rashford i Raphinha va tornar a la seva posició habitual.

No hi va haver millora. L’argument ofensiu continuava sent Lamine Yamal i el defensiu Joan García. El sallentí es llançava a peus de Roberto per treure-li la pilota quan provava de driblar-lo. Flick reaccionava amb un triple canvi, amb Pedri, Olmo i Lewandowski per Gerard Martín, Raphinha (amb molèsties) i Ferran. Un nou dibuix per posar cada futbolista al seu lloc.

Les ocasions continuaven sent blanc-i-blaves. Koundé sota els pals i Joan García mantenien viu el Barça. També Dmitrovic es lluïa amb una aturada colossal a xut de molt a prop d’Èric Garcia. Els dos porters s’abraçarien al final del partit.

Era millor l’Espanyol que topava constantment amb les mans del seu antic porter. La predicció de viure el Derbi més igualat de les últimes dècades es complia, també que l’Espanyol hi arribava en una situació immillorable per tombar per primera vegada el Barça a Cornellà - El Prat —vuit derrotes i sis empats.

Fins que a cinc minuts del final, Fermín va trencar el partit. Primer, amb una transició culminada per Olmo amb una rematada delicada i deliciosa a l’escaire esquerre de Dmitrovic i, després, amb una centrada després de superar Omar que Lewandowski va empènyer amb la panxa al fons de la porteria.

Manolo González havia considerat que la designació del català Víctor Garcia Verdura era «un error». No ho va semblar. Va dominar el partit i l’escenari, amb l’autoritat del diàleg constant i serè i els encerts en les decisions.