Luis Casimiro, una lliga i uns quants disgustos

Luis Casimiro Palomo (Villamayor de Calatrava, Ciudad Real, 1960) és un nom escrit amb lletres d'or a la història del Bàsquet Manresa. Va ser l'entrenador que va conduir el club al seu èxit més important, la lliga ACB del 1998. I a més, ho va fer en el seu primer curs com a tècnic principal en la màxima categoria espanyola.

Casimiro va estar un any més al club, amb el qual va disputar l'Eurolliga de la temporada 1998-99, abans de fitxar pel Càceres, quan els extremenys eren un conjunt destacat de la lliga, amb capacitat, fins i tot, d'haver arribat a una final de Copa dos cursos abans. Aquell any, en què el TDK acabaria baixant a la LEB, va asseure's per primer cop a la banqueta visitant del Congost. Hi va perdre per 74-67, però va iniciar una trajectòria igualada quant a triomfs i fracassos.

Així, ha visitat disset vegades la seva antiga pista enfrontant-se al Manresa i el balanç hi és de vuit victòries i nou derrotes. Ho ha fet amb nou equips diferents (el mencionat Càceres, el Fòrum Valladolid, el Fuenlabrada, l'Estudiantes, el Sevilla, el Gran Canària, l'Unicaja, el Betis i el Breogán) i només hi ha deixat de guanyar amb els extremenys i els val·lissoletans.

En el total, a més, la igualtat també hi és present. De 31 enfrontaments, comptant els partits a casa i a fora, n'ha guanyat 16 i n'ha perdut 15. Per tant, si perd avui, igualarà aquest balanç i si guanya, ho farà amb l'altre.

La més traumàtica

Si hi ha una visita de Casimiro recordada al Nou Congost, però, és la del 7 de maig del 2006, com a entrenador del Fuenlabrada, a qui havia fet ascendir el curs anterior. L'aleshores Ricoh Manresa, entrenat per Óscar Quintana, havia fet una bona remuntada a la lliga liderat per un fitxatge de luxe, el de l'estatunidenc Rodney White, tot un número 9 del draft. Aquell dia, si els bagencs derrotaven els madrilenys s'asseguraven la salvació matemàticament.

Però White, pel que fos, va arribar al pavelló en males condicions físiques, el partit es va complicar i Albert Oliver va fallar un tir lliure determinant que va ajudar a la derrota per 88-90. El Ricoh s'ho va haver d'anar a jugar tot a Menorca la setmana següent i hi va consumar el descens a la LEB, el segon en sis anys.

Aquesta, a més, va ser la seva primera victòria de visitant al Congost. A la derrota del primer partit amb el Càceres, 74-67, de la temporada 1999-2000, se n'hi afegia un altra amb el Fòrum, per 90-76, en la 2003-04. A casa, en canvi, havia superat el Manresa sempre que l'havia rebut.

Quatre victòries seguides

De les vuit victòries obtingudes a Manresa, la millor ratxa de Casimiro va arribar entre les temporades 2014-15 i la 2018-19, amb quatre triomfs consecutius, amb un curs de descans, aprofitant anys en què els bagencs patien molt.

El primer any va ser contra l'equip de Pedro Martínez, el que es va salvar a la pista del Reial Madrid en l'última jornada. Ell havia començat la temporada amb el Fuenlabrada, però va ser-ne destituït i va fitxar pel Baloncesto Sevilla.

Els andalusos disposaven d'una plantilla que, vista des del prisma actual, era de luxe, amb joves de gran talent i futur. Destacaven un tal Kristaps Porzingis, campió posterior de l'NBA amb els Celtics, Willy Hernangómez, ara al Barça i Pierre Oriola, que hi reimpulsava la seva carrera després d'haver estat tallat pel propi Manresa.

El letó va anotar 19 punts en una victòria sevillana per 72-78, amb 22 punts del local neozelandès Isaac Fotu. El Manresa, aleshores La Bruixa d'Or, quedava a prop del descens, però va guanyar tres dels últims cinc partits i es va salvar.

Amb els sevillans va guanyar al Congost en els dos anys en que al Manresa l'entrenava Ibon Navarro. En el primer, en què els manresans es van salvar, 65-72, amb 15 punts de l'actual base del Joventut Ludde Hakanson i 13 dels locals Grigonis i Chase Simon. Els bagencs van perdre els sis darrers partits d'aquella lliga, entre ells aquest, però es van salvar per una derrota de l'Estudiantes a Sant Sebastià, tot i que ells van caure a Vitòria.

L'any posterior, la temporada 2016-17, va fitxar pel Gran Canària i hi va obtenir la diferència més àmplia. Els illencs van guanyar per 70-102, amb 21 punts de Kyle Kuric. Oliver, aleshores, estava sota les seves ordres. Els manresans, en què aquell dia va fer 21 punts de Scott Suggs, no tenien solució i van acabar baixant.

Després d'un any a la LEB, el Manresa va pujar i, ja amb el nom de Baxi, i amb Joan Peñarroya a la banqueta, va caure en la cinquena jornada contra el nou equip de Casimiro, l'Unicaja. El resultat va ser de 87-96, amb 24 punts d'un Kyle Wiltjer que tres anys i mig més tard seria botxí a la final four de Bilbao amb el Tenerife. En els manresans van destacar els 21 punts de Ryan Toolson.

Fins l'any passat

En les últimes cinc visites de Casimiro al Congost, el balanç és favorable al Manresa, però de poc, amb tres victòries, dos cops contra l'Unicaja i un davant del Betis, i dues derrotes, contra els andalusos i la temporada passada amb el Breogán.

La penúltima victòria va ser en plena temporada del showtime al Congost, amb els Moneke, Thomasson, Francisco, Bako i companyia. El Betis va guanyar en el tram final de la temporada per 96-102 amb 28 punts de Shannon Evans.

El curs passat, el Breogán va arribar a guanyar de trenta punts, que al final van ser onze. En la roda de premsa prèvia al partit d'avui, Casimiro deia que "sento que és un lloc especial no durant la setmana prèvia, sinó en el moment de tornar. És molt entranyable i m'hi sento molt estimat. S'hi va viure una fita del bàsquet espanyol i jo hi era". Avui hi tornarà a ser, com a rival, per divuitena vegada.

Subscriu-te per seguir llegint