Els pals, Remiro i el VAR tomben un bon Barça a Anoeta

El FC Barcelona va fer una exhibició de joc a Anoeta durant almenys 70 minuts i va merèixer guanyar el partit amb contundència, però va acabar derrotat per l’encert de la Reial Societat i la malastrugança. Cinc rematades al pal, tres gols anul·lats pel VAR i un penal tirat enrere i les nombroses aturades de mèrit de Remiro van evitar que els blaugrana sumessin la dotzena victòria consecutiva. La derrota manté el Barça líder, però ara amb només un punt sobre el Reial Madrid.

El tècnic alemany tenia la baixa de Raphinha, que es va quedar a Barcelona per culpa d’un cop a la cuixa dreta. El va suplir amb Fermín i no pas amb Rashford.

El partit va començar amb retard, però els dos equips van arribar-hi puntuals. En els primers minuts, ja hi va haver un gol anul·lat a Oyarzabal per fora de joc, Remiro va evitar que el Barça s’avancés en una rematada neta i frontal de Pedri i el VAR va fer anul·lar un gol de Fermín per falta prèvia d’Olmo a Take Kubo. La pluja feia que la pilota anés a una velocitat endimoniada. Li anava bé als blaugrana. Pressionaven i recuperaven i aconseguien que el joc quedés instal·lat a camp basc.

Lamine Yamal excel·lia. Assistia a Fermín, que no trobava rematador i a Olmo que xutava massa alt. També rematava ajustat al pal llarg de Remiro i li anul·laven un altre gol —el tercer, abans un a De Jong— per un fora de joc que ni amb la imatge de les línies va quedar clar. Gil Manzano a la gespa i Del Cerro Grande al VAR feien més por que una pedregada.

Amenaçaven els blaugrana que s’exhibien amb el millor inici de la temporada. Però, no concretaven. L’allau de joc obligava el porter basc a jugar en llarg. Ara, com que el futbol no es decideix pel nombre d’ocasions, va ser la Reial qui va començar a manar amb un gol que no es veia a venir. Oyarzabal, amagat rere Koundé, va rematar des de l’esquerra una centrada profunda des de l’altre cantó a què no va poder fer res Joan García, encara que li entrés pel pal que havia de defensar.

Al Barça li tocava una altra remuntada. Va fer mèrits per haver-la consumada abans del descans, però Remiro va negar els gols a Olmo i Lamine Yamal, i el VAR va fer tirar enrere un penal que li havien fet al davanter de Rocafonda i que l’àrbitre havia concedit. Hi havia un fora de joc previ.

La malastrugança va mantenir-se a l’inici de la segona part. Olmo va estavellar dues rematades al pal en a penes tres minuts, i Remiro rebutjava un xut potent de Ferran immediatament després. L’allau de joc continuava sense tenir el premi del gol. Només la desesperació i la pressa semblava que podien frustrar la remuntada.

També se n’adonava Pellegrino Matarazzo que abans de l’hora de joc introduïa cames fresques i adoptava precaucions. També reaccionava Flick amb tres canvis de cop. Lewandowski per Ferran, Rashford per Olmo i feia debutar Joao Cancelo per Balde.

Els canvis van accentuar encara més el domini blaugrana. No van canviar la tendència, però van embogir el partit.

Remiro va enviar al travesser un cop de cap de Lewandowski, Rashford va encertar a batre’l, finalment, també de cap, per posar un empat que semblava tan impossible que pogués arribar com que no s’hagués produït abans, i Guedes va tornar a posar en avantatge els donostiarres només treure de centre.

El 2 a 1 va fer mal als blaugrana que van perdre l’ordre i el control que havien mantingut. El joc va quedar desgavellat. Tant, que Rashford va estar a punt de marcar d’un gol olímpic en el temps afegit, però la pilota va tornar a topar amb el pal. Com un resum.