«Cap dia és igual, la muntanya decideix per sobre de tot»

La Laia Montoya (Manresa, 2001) ho té clar: «No m’agrada definir-me pels resultats, perquè són passatgers». Tot i això, em permetré apuntar que la corredora de New Balance s’ha proclamat campiona d’Espanya absoluta de quilòmetre vertical i vencedora de la Copa del Món de curses de muntanya en categoria sub-23, entre altres èxits destacats. «El que realment em fa sentir orgullosa és tota la feina que faig per arribar on soc», puntualitza.

Quan veus el nivell que té la jove, és fàcil pensar que practica trail des de ben petita, però no és així. Va ser després de la pandèmia quan va començar a entrenar. De fet, la manresana ho resumeix de manera molt natural: «Ho vaig provar, em va agradar i me’n vaig sortir bé». El que queda clar és que en aquest esport hi va trobar alguna cosa que la va captivar de seguida: «Els valors», respon sense dubtar. «Evidentment, hi ha rivalitat, però és molt sana. És un conjunt de la gent, l’ambient i tot el que transmet la muntanya», afegeix.

El 2025, la Laia va debutar en categoria absoluta. Ha estat una temporada «d’impàs». Una lesió l’ha apartat de diverses curses que tenia previstes, però assegura que ha anat «construint la base». Més enllà de proclamar-se campiona d’Espanya, va finalitzar 34a al Campionat del Món de Canfranc, millorant el registre de l’estatal. Aquest salt ha comportat la introducció de distàncies més llargues. Tot i destacar en proves verticals, reconeix que «enguany en faré poques, perquè he de sumar quilòmetres i orientar-me més cap a les maratons». En aquesta disciplina encara no se sent competitiva, però admet que és necessària per arribar fins on vol i, a més, li dona experiència.

Un dels aspectes que més ha treballat la corredora són les baixades. Encara que als qui no correm ens pugui semblar estrany, la manresana abans preferia les pujades: «Baixar em feia por i ho he hagut de treballar amb el psicòleg», confessa. De fet, tot i que molts optarien per afrontar el problema a base d’entrenament, en el seu cas la clau ha estat fer-ho des d’una cadira: «Vaig trencar totes les pors que tenia emmagatzemades i les vaig col·locar en un lloc segur». Ara, després de tota aquesta feina, assegura que fa les baixades amb ganes i les gaudeix.

Paral·lelament a la seva carrera esportiva —que implica entre 15 i 20 hores d’entrenament setmanal—, la jove treballa al cremallera de Montserrat. «Són horaris molt variables, que no em permeten tenir una rutina fixa, i he de ser molt disciplinada», explica. Tot i això, de moment, la balança és positiva: «M’adono que cap dia és igual i que la muntanya decideix per sobre de tot». Per si no fos prou, també estudia el grau en Psicologia a la UCAM: «M’interessa molt, sobretot per aplicar-ho a mi mateixa», reconeix. De fet, la manresana admet que en el trail «el 80% és cap, i la resta, físic. És un esport dur, però la recompensa és immillorable».

Tot i estar centrada en el present, la Laia es projecta en un futur «gaudint encara més» d’aquest esport que l’ha portat a formar part de New Balance: «És un projecte molt ambiciós i amb potencial per arribar molt lluny».

Subscriu-te per seguir llegint