Àlex Haro, d'Òdena, més que un escuder de Nani Roma, el subcampió el Dakar

Àlex Haro [Òdena, 1980] es defineix com "un rookie" del Dakar al costat del seu pilot. Però és molt lluny de ser-ho. És cert que Nani Roma ha estat 29 vegades a la cursa, però les dotze de l'anoienc, vuit de les quals al costat de l'osonenc resident al Berguedà, no són pas poques. Des del seu debut, al costat de l'andorrà Albert Llovera, Haro s'ha convertit en un dels més valorats de la prova. La setmana passada va sumar el seu segon tuareg com a segon classificat, després de l'obtingut el 2019 també amb un Roma la situació personal del qual ha convertit aquesta fita en un èxit tan esportiu com vital per a tots dos.

Només 9 minuts i 42 segons els van separar del qatarià Nàsser al-Attiyah, guanyador en cotxes per sisè cop, i Haro, tot i que està content que aquests dies no pari de concedir entrevistes, ja que "aquest és un bon senyal", no ha quedat del tot satisfet. "som super exigents i quan et veus que tens el ritme i que tens possibilitats per guanyar, tot el que sigui no fer-ho no és bo, tot i que vist en perspectiva és un èxit".

Obrir pista

L'odenenc atribueix el fet de no haver pogut vèncer a que "no hem estat sempre que volíem amb el lloc que volíem. Al Dakar hi ha un efecte d'obrir pista o de sortir darrere per recuperar que t'influeix molt". Així, "vam tenir punxades que ens féien sortir enrere, o guanyàvem temps i sortíem massa endavant, però hem estat lluitant de tu a tu contra els adversaris que eren de gran nivell".

En aquest sentit, l'any passat ell mateix comentava a Regió7 que el 2026 havia de ser el gran any de Ford, després de l'experiència del debut del nou model de l'any passat, tot i que Roma i ell ja havien corregut amb un Ranger el 2024. En aquest sentit, "l final l'experiència i les estadístiques diuen això, que un primer any és molt difícil i en un segon any es poden començar a lluitar per coses. El tercer seria quan ja tens tota l'experiència solida".

Tot i que pensa que "cal que s'alineïn tots els astres per guanyar", sí que ho han fet per superar dos grans del Dakar, els seus companys d'equip Mattias Ekström (tercer) i Carlos Sainz (cinquè), a part de Mitch Guthrie, que també va arribar a guanyar especials. Per això, la firma mantindrà el projecte per al 2027. "Nosaltres segur que sí que tenim contracte fins després del proper Dakar. Ekström penso que també ho té tancat i tinc més dubtes amb Carlos Sainz". El madrileny "va any a any, que amb aquesta edat s'ho vol pensar i vol reunir amb el coixí si realment vol continuar o no. Jo penso que sí perquè és molt competitiu, ha tingut el ritme i han estat pertites circumstàncies les que no l'han deixat lluitar per la victòria".

Tot en un Dakar de diferències molt curtes. "Els ha sortit una cursa molt ràpida i llavors les distàncies es fan més petites. Jo crec que a nivell de dificultat de navegació i de recorregut no està pas malament, però ha pujat molt el nivell general i ha fet que entre vuit i deu pilots optessin a guanyar". Per a Haro, "ha estat molt equilibrat i a mi m'ha agradat. Veies la dificultat quan obries pista".

El penúltim dia

També serà un Dakar recordat per una penúltima etapa frenètica en què Haro i Roma van quedar a prop de perdre-ho tot. L'odenenc, però, explica ara que anaven amb coixins de seguretat. "Va ser una feina d'equip des de l'inici, quan es va decidir que Romain Dumas, que sortia a davant, parés per si de cas". Llavors, Roma va arrencar una roda del Ford i el francès era allà per ajudar-lo.

Què sentia Haro en aquells moments? "Jo no pensava que perdíem el podi, perquè quan passa una cosa d'aquestes et centres més a arreglar-ho que a lamentar-te'n. Vam haver de reparar el cotxe en una hora i, quan sortim, faltaven 200 quilòmetres d'enllaç i una hora i 40 minuts, amb una limitació de velocitat de 119 km/h".

Així, van anar al límit, però llavors es van quedar sense benzina. Els va remolcar Laia Sanz, en una de les imatges de l'any. "Ens va anar bé per tenir només un minut de penalització, que amb el que havia passat ja firmàvem". Tot i això, "també és cert que faltaven set o vuit quilòmetres i per darrere venia un company rus [Denis Krotov] i ho hauria fet ell. D'això parlava en anomenar la feina ben feta d'equip".

Problemes vitals

El segon lloc de Roma i Haro arriba amb el primer corrent el seu tercer Dakar després d'haver superat un càncer i en un any en què va veure com un accident deixava paraplègic el seu fill Marc. Haro ho ha viscut de molt a prop, fins i tot l'any en què va haver de córrer amb l'argentí Orly Terranova [2023] per la malaltia de l'osonenc. "Estic molt orgullós d'haver seguit amb ell, i encara més que ara sigui més efectiu". Explica que "els problemes personals l'han fet més fort, li han donat més vida i ara surt més concentrat, amb molta energia i gaudint. I quan gaudeixes, corres més".

Ho demostra "amb els resultats. Ha fet un canvi. A més, està molt concentrat en el Marc, ha muntat un gimnàs a casa per a ell i també l'aprofita per posar-se més fort. Totes les circumstàncies l'han fet relativitzar i enfocar les energies de manera positiva".

Després de les curses que Ford i ells decideixin córrer el 2026, arribarà un nou Dakar. "Tenim la maduresa suficient per afrontar la pressió que vingui". Queda citat per d'aquí a un any, quan ja toca celebrar una altra victòria.