Victòria contra el cuer per recuperar el lideratge (3-0)

En una lliga que es decideix en els dos enfrontaments directes entre Barça i Madrid i pel menor nombre de pífies de cadascun, perdre a casa contra el cuer no és aconsellable. Els blaugrana han flirtejat més de mitja part amb la trompada, fins que Olmo i Raphinha han aprofitat dos regals dels centrals per posar un 2 a 0 amb què el partit ha fet baixada. La victòria per 3 a O contra el Reial Oviedo torna a situar el FC Barcelona líder, amb un punt d’avantatge sobre el Reial Madrid.

Hansi Flick ha revolucionat l’onze titular, tan obligat per les lesions, com per la necessitat de donar descans als futbolistes amb més minuts. Ha fet entrar Cancelo al lloc de Balde i ha stuat Èric Garcia al de Koundé. Ha donat minuts a Marc Casadó per suplir Pedri, no pas perquè no s'hi pensés, i va decantar-se per Olmo en el lloc de Fermín.

L’Oviedo ha sortit agressiu i amb marcatges individuals. Una tàctica tan antiga com el futbol mateix, s’ha convertit en l’antídot preferit dels tècnics rivals per minimitzar el talent individual blaugrana. Els asturians curtcircuitaven el ritme amb faltes constants i lesions sovintejades, a l’espera que el valencià Juan Martínez Munuera conjugués el verb reincidir. En poques setmanes, Guillermo Almada ha sabut empeltar els seus futbolistes de la cultura futbolística uruguaiana.

L’Oviedo arribava a la mitja hora de joc sense concedir ni una sola ocasió, tan sols centrades que no trobaven mai Lewandowski. Ilyas i Hassan xutaven de lluny, com un advertiment que no ha semblat presagi. Ni el caos tàctic de Joao Cancelo aconseguia trencar el parany asturià ni la monotonia. La frustració i la incomoditat dels blaugrana eren flagrants. Els xiulets del Camp Nou que s’escapaven s’entenia que anaven contra les pèrdues de temps del porter Aarón Escandell i la permissivitat arbitral.

Calia alguna acció aïllada per canviar l’escenari que pretenia l’Oviedo. ha arribat, però just abans que la mitja part n’evités la continuïtat. Raphinha ha rematat al segon pal una centrada d’Èric Garcia. Aarón Escandell ha demostrat perquè és el porter que més aturades efectua.

El pas pel vestidor no ha semblat que canviés res. Fins que hn arribat els dos regals de la defensa asturiana i el partit s'ha inclinat a favor blaugrana. La primera, de Carmo que s'ha atabalat amb la pressió de Lamine Yamal. La pilota h anat a parar a Olmo que l'ha enviada ajustada al pal dret, fora de l’abast de l’estirada d’Aarón. I la segona, de David Costas, l’altre central, que ha fet curt de força en una cessió enrere i Raphinha ha superat de vaselina Aarón.

Amb el resultat enllestit, els asturians s'han dedicat a no prendre més mal i els blaugrana a estalviar forces. Abans d’anar-se’n a descansar, Lamine Yamal ha regalat un gol de fantasia en rematar de mitja xilena una centrada amb l’exterior d’Olmo. Quedava l’objectiu de mantenir la porteria a zero, després d’uns quants partits encaixant.

Encara hi ha hagut temps perquè Santi Cazorla, amb 41 anys, disputés els últims minuts de la seva llarga carrera de futbolista professional al Camp Nou, que l'ha acollit amb aplaudiments.

Els gols havien coincidit amb l’arribada de la pluja en un Camp Nou descapotat i les corredisses del públic i el desplegament de paraigües i mantes a la Llotja. El president Joan Laporta entomava l’aigua amb resignació elegant. Al seu costat, el de l’Oviedo Martín Peláez no gosava anar-se’n, ni obrir el paraigua, fins que l’aiguat i la pedregada final el van decidir. Els tres minuts d’afegit de l’àrbitre han semblat un càstig innecessari.