Marc Bernal fa un pas endavant i es postula com el migcentre del Barça

L’aposta de Flick per suplir les absències de Frenkie i Pedri va ser ajuntar dos mitjapuntes com Olmo i Fermín amb un central com Eric situat al centre del camp. Després d’una primera meitat discreta, la inclusió del berguedà Marc Bernal en lloc del defensa de Martorell va millorar de manera substancial el funcionament de l’equip al mig del camp.

Marc Bernal no és el clàssic ‘6’ posicional. Bernal compleix amb les obligacions d’un migcentre defensiu, però la seva naturalesa li demana desplegar-se en atac i aportar més.

El seu dinamisme i mobilitat, i el criteri que va demostrar per fer circular la pilota amb rapidesa, van transformar l’equip. Bernal és un migcampista pur i, sense Pedri i De Jong, la seva presència es va revelar com a molt necessària.

En ocasions se l’ha comparat amb Busquets, però tot i que tots dos són interiors en la seva formació i reciclats a pivots a l’elit, Bernal és més alegre i ofensiu.

L’alçada, la classe i l’arribada a l’àrea d’aquest futbolista criat a la Masia del Barça des que era prebenjamí el situen com el gran projecte de migcentre del Barça a mig termini.

La prudència de Flick a l’hora de donar-li minuts ha tingut molt a veure amb l’any en blanc que ha patit el de Berga, però ara sembla més en forma que mai.

Amb Pedri absent les pròximes setmanes i amb un Frenkie que és intocable per a Flick, el partit de Bernal davant els danesos pot canviar moltes coses.

Bernal ha donat més arguments a l’alemany per considerar la possibilitat de provar un mig del camp amb el migcampista de Berga, Frenkie i un mitjapunta (Fermín o Olmo).

Fins ara, Flick ha fet jugar Bernal aquesta temporada en 15 partits, però gairebé sempre amb comptagotes. Els 345 minuts acumulats en totes les competicions surten a 23 minuts per partit.

Amb tot, quan apareix Bernal en la seva màxima esplendor a la zona ampla blaugrana, l’equip se sent més còmode. Amb Cubarsí i Lamine és la columna vertebral del futur del conjunt blaugrana.