"El que mou el Barça no ho mou ningú al món"

Joan García només fa set mesos que és blaugrana, temps suficient per confirmar el que ja insinuava a l’Espanyol: que està fet per jugar en un gran perquè, de fet, és un dels grans. Al Camp Nou ha trobat tot allò que necessitava per acabar d’explotar i el seu encaix ha estat natural, com si hagués descobert el seu lloc al món. Li ha costat ben poc adaptar-se tant al vestidor com a la gespa i ja és, sense cap mena de dubte, un dels millors porters del planeta.

El de Sallent va rebre dilluns passat el Premi Projecció 2025 a la Festa de l’Esport Català i, abans de rebre el guardó, va accedir a dialogar amb el diari Sport [del mateix grup editorial que Regió7] sobre tot el que ha suposat arribar al Barça a nivell professional i personal. Hi va arribar acompanyat de la seva nòvia, els seus pares i el seu agent. La sobrietat del seu discurs és la mateixa que transmet sota pals: té les idees molt clares i sap exposar-les, com el seu futbol. Amb 24 anys, està en el millor moment de la seva carrera i se’l veu gaudir.

Abans de començar, va arribar refredat de Praga? Va jugar amb màniga curta a -8!

(Riu) Sempre jugo amb màniga curta, és una mica de mania, tots en tenim alguna. Feia fred, però ho vam passar bé. És cert que em sento més còmode amb màniga curta i, si va bé, millor no canviar-ho.

Supersticiós?

En algunes coses sí. Intento tenir una rutina, algunes cosetes a fer per… potser serveix o no, però tens la seguretat que, si ho fas, estaràs al màxim nivell. Així que algunes cosetes sí que tinc.

Res que no passi en un vestidor. El van rebre bé?

Bé, molt bé. Ja en coneixia alguns, sobretot per coincidir a les categories inferiors de la selecció. És un vestidor jove i això també ajuda a l’adaptació si també ets jove com jo. M’han acollit molt bé, també els que no coneixia o amb qui no tenia tant tracte. La veritat és que estic molt content.

Se’l veu content.

És la teva nova casa i jo era el nou, però m’ho han posat molt fàcil. És un grup molt bo i molt humà, això ho he notat.

És el que s’imaginava?

Sí, venia amb moltíssimes ganes, sabent que seria un canvi gran a la meva carrera. Sabia que seria un vestidor jove, amb moltes ganes i molta energia, i això és el que m’he trobat. Era un canvi gran, sobretot en l’estil de joc, però m’estic sentint còmode i això és el més important.

Aquesta és la sensació des de fora. També en el joc amb els peus, un aspecte que generava dubtes.

És una cosa avui dia molt important per als porters, siguis a l’equip que siguis. És cert que aquests últims anys he treballat molt aquest aspecte i m’hi he anat sentint més còmode any rere any. Al Barça potser és una mica més accentuat i he hagut d’utilitzar-ho més, però a l’Espanyol ja m’hi sentia còmode, els companys m’utilitzaven molt. En aquest sentit estic molt orgullós de la meva millora, sabent que encara ho puc fer millor.

S’entrena molt?

Sí, sí, és clar. Hi ha poques coses que els porters no haguem d’entrenar avui dia. Ens demanen moltes coses, cal treballar-les i tenir-ho tot preparat al màxim.

De la Fuente, entrenador de porters, li demana alguna cosa especial?

Sobretot detalls que potser són diferents del que estava acostumat.

Com per exemple?

El tema del posicionament, saber llegir el joc… En aquests detalls, el Dela i el Tek m’estan ajudant molt i jo intento ser una esponja tant com puc. És el que estic fent.

Què li transmet Flick?

Que confia molt en mi. Evidentment, quan m’ha de corregir, ho fa, però per a un jugador —i més per a un que arriba nou a l’equip— és molt important notar aquesta confiança de l’entrenador. Jo intento retornar-li aquesta confiança al camp, és el que he de fer.

Gaudeix més d’una aturada o d’una passada que trenqui línies?

De tot! Prefereixo que no em xutin ni una pilota i guanyar cada partit amb la porteria a zero, però cada dia és diferent. Al Barça no estem tant en bloc baix i cal estar atent a moltes altres coses, però em sento còmode en tots els àmbits. Un porter ha de treballar tot el que es pot trobar.

Sembla que porti tota la vida jugant al Barça.

Hi ha molta feina al darrere: jugar amb confiança, saber que estàs preparat. Evidentment es pot millorar, però m’estic sentint amb confiança i amb la seguretat que cal, sobretot en la posició de porter. Estic content de com està anant.

Transmet molta tranquil·litat. Mai nota la pressió?

Les finals, jugar per títols… és una cosa a la qual no estava acostumat, però a tots ens agrada jugar aquest tipus de partits. Un cop entres al camp, et concentres en el que has de fer i t’aïlles de la resta. M’agrada molt i per això hi som.

De quin partit se sent més satisfet?

Te’n diria dos: la final de la Supercopa, pel que va significar… també era el meu primer títol, i contra el Reial Madrid. I l’altre, la meva tornada al camp de l’Espanyol. Era un partit molt especial per a mi i va sortir de la millor manera possible.

Entrenar amb dos grans com Ter Stegen i Szczesny deu curtir molt.

Sí, evidentment. A la primera part de la temporada el Ter Stegen estava lesionat i no vam poder compartir gaire temps, però aquests últims mesos sí. Porta molts anys al Barça al màxim nivell amb un rendiment espectacular i, és clar, aprenc d’ell. És el capità i té el respecte de tota la plantilla. Estic molt orgullós d’haver compartit vestidor amb ell.

A nivell extern, del que significa el Barça per als socis i aficionats, què s’ha trobat?

El que més m’ha sorprès és l’impacte del Barça, no només a Barcelona o a Catalunya, sinó arreu del món. Quan ets a dins, vas a qualsevol ciutat o país… Hem estat a l’Aràbia, al Japó… És increïble tot el que mou i el sentiment que veus en els aficionats.

I el reconeixen més pel carrer.

És clar que el que mou el club no ho mou cap altre, i és més fàcil que et reconeguin, però és bonic i ho porto bé. L’únic gran canvi és això, però continuo fent la mateixa vida.

Com s’imagina la seva carrera al Barça?

M’imagino molts anys aquí, guanyant molts títols i amb molts èxits. De moment ja en tinc un (Supercopa d’Espanya) i seguim vius a totes les competicions. El més important és el següent partit i treballar per aconseguir-ho.

La Champions?

Sí, segur. A nivell de clubs, guanyar una Champions és el més important. Aquí ho puc fer i l’ambient és especial. Estic content de viure-ho.

Havia jugat al Camp Nou?

Hi havia estat, però a la banqueta.

I què tal?

Molt bé. Teníem moltes ganes de començar-hi a jugar i esperem tenir aviat l’aforament màxim.

Amb 105.000 espectadors.

Serà molt bonic, increïble. Tant de bo arribi aviat.

El Mundial com a conseqüència

S’ho està posant difícil a Luis de la Fuente per no convocar-lo.

El meu objectiu és fer el millor any possible i, si tinc la sort d’anar-hi, gaudir d’un Mundial i lluitar per guanyar-lo.

Ha parlat amb el seleccionador?

No, no.

Abans es juga la Finalíssima.

Quan surti la convocatòria, si hi som, ho gaudirem.