El Barça perdona la golejada, però guanya sense haver de remuntar

Amb el febrer net de l’exigència de la Lliga de Campions, el Barça té un calendari a la Lliga propici per enfortir el seu lideratge a la Lliga i esperar que el Reial Madrid, l’únic que li pot discutir el títol, es vagi coent en el desgavell que l’assola. El primer escenari era aquest dissabte a l’Estadi Martínez Valero. Els blaugrana hi van guanyar l’Elx amb comoditat i sense haver de remuntar, com els havia recomanat el seu entrenador. Lamine Yamal va obrir el marcador al cap de sis minuts i Rashford va tancar un marcador d’1 a 3 que va semblar massa curt.

Marc Bernal va tornar a disposar de minuts a la segona part, després de la bona actuació de dimecres contra el Copenhaguen i els elogis que li va adreçar Hansi Flick. El tècnic alemany recuperava Frenkie de Jong. El va situar de mig centre, amb Fermín i Olmo als interiors. També va tornar Ferran a la punta de l’atac.

El berguedà va sortir dimecres a la mitja part amb 0 a 1, va posar la pausa que li havia faltat a l’equip i el seu xut tot just a la primera jugada, rebutjat amb dificultats pel porter Kotarski, va ser com un toc de corneta per iniciar l’assalt que havia de culminar amb la remuntada per 4 a 1 i el cinquè lloc final. Aquest dissabte va entrar amb el marcador 1-2 i va sumar mitja hora més de qualitat.

L’Elx d’Eder Sarabia és un equip tan simpàtic com agosarat i generós. Prova de sortir amb la pilota controlada i dominar el joc i efectua marcatges individuals per tot el camp, encara que s’enfronti amb un rival de qualitat tan superior com el Barça. Va tenir un inici de campionat insòlitament bo, que el va situar en els llocs d’honor de la classificació. Li va prendre dos punts al Reial Madrid (2-2) i a Montjuïc li va guanyar la possessió al Barça (51%-49%), tot i que no en va treure res (3-1). Però, ha anat perdent pistonada, sobretot fora del seu camp, i ha anat caient fins a la dotzena posició i pot acabar la jornada amb el descens a tocar.

El Barça es va trobar còmode des de l’inici, amb un Elx que semblava nerviós i que perdia la pilota constantment. Es va veure a venir que els blaugrana, per poc encertats que estiguessin, acabarien per penalitzar tanta errada. No n’hi van caldre gaires. Al minut 6, Olmo va interceptar una mala passada horitzontal i va assistir Lamine Yamal que no va tenir cap dificultat per driblar Iñaki Peña i obrir el marcador.

Els blaugrana ja no havien de remuntar. El repte següent era no encaixar l’empat de seguida i aprofitar la feblesa il·licitana per enllestir la victòria ben aviat i, si podia ser, acabar amb la porteria a zero. No va poder ser. Olmo i Ferran van malbaratar un parell de bones ocasions cadascun i, a la mitja hora, Álvaro va trencar el fora de joc i va batre Joan García de xut creuat.

No semblava que la victòria se’ls pogués escapar, tot i malaguanyar una oportunitat rere l’altra, com una de Ferran al minut 32, que va rematar dos cops al travesser i al pal. El partit es jugava a camp obert. Només calia precisar la rematada. La primera part va acabar amb setze rematades contra la porteria d’Iñaki Peña, la majoria en situació franca, suficients i de sobra per anar-se’n als vestidors amb una golejada. Però, només se n’hi va anar amb un escarransit 1 a 2.

L’escenari es va mantenir a la segona part. El Barça tenia la sentència del partit cada dos per tres, però deixava que li passés de llarg i la victòria li penjava d’un fil davant d’un Elx que no es donava. Fins que Rashford, que havia substituït Raphinha amb molèsties al abductor, va trencar el festival d’errades.

La victòria manté el FC Barcelona líder, amb quatre punts d’avantatge sobre el Reial Madrid, que aquest diumenge rep el Rayo Vallecano (14.00h).