Quim Salarich, banderer en els Jocs Olímpics d'hivern: "No em serveix aconseguir només un resultat correcte"

L'osonenc Quim Salarich (1994) representarà La Molina Club d'Esports per tercers Jocs Olímpics consecutius. Ho farà el proper 16 de febrer en una prova, la d'eslàlom especial, traïdora i que no el va deixar acabar les baixades en les dues edicions anteriors. A més, és un dels banderers de l'expedició espanyola a Milà i Cortina d'Ampezzo, un honor compartit amb la patinadora Olivia Smart.

Quines sensacions té a poques hores d'arrencar els Jocs?

Em sento motivat i llest. Els resultats que he tret han mostrat que es poden fer coses molt bones. Hi ha molts factor externs que poden condicionar la cursa com neu, traçat o climatologia, però estic preparat per donar la meva millor versió quan s'obri el portilló.

Hi arriba després d'un tretzè lloc a Madonna di Campiglio que va ser determinant per classificar-se.

Sí, he fet trams bons de temporada i altres que no tant, però la confiança sempre ajuda i ara només quedar donar-ho tot des de la primera a l'última prova.

Té coneguda la baixada de l'Stelvio on tindrà lloc la prova?

El traçat no el veurem fins al dia de la cursa i per això no en sabem res. Això fa variar totalment com atacar una pista des del punt de vista tàctic. Sí que pots veure el perfil, que és senzill i que s'adapta bastant a les meves condicions, però no l'he abordat mai.

Viatjava dijous per a la cerimònia inaugural de divendres i ja es queda fins a la competició?

No, torno dissabte i me'n vaig a la Molina, on em prepararan una pista per a mi els dies 10, 11 i 12. Aquest dia ja agafo el vol cap a Bormio una altra vegada. Ho fem per poder-nos entrenar en les condicions que nosaltres vulguem. A Itàlia ens donarien la pista que tenen, que segur que està molt bé però no és per allò que volem preparar específicament. En canvi, a la Molina ens cediran Comella i així ho podrem preparar a casa.

I amb les nevades deu estar perfecta.

A veure si ara hi afegeixen una mica d'aigua, queda la pista dura, per a les condicions dels Jocs.

Va ser a PyeongChang 2018 i a Pequín 2022 i no va poder acabar la prova, una a a la primera màniga i l'altra, a la segona.

Sí, a veure si a la tercera va la vençuda. Però un corredor va als Jocs a buscar resultats, no em serveix arribar a meta i fer només un resultat correcte. Això implica que moltes vegades et puguis sortir de pista. L'eslàlom és la disciplina més tècnica i sovint tens més possibilitats d'errar que de fer la baixada neta.

En què el pot ajudar l'experiència prèvia?

Haver estat en aquesta situació de cursa, que t'ho jugues tot a una cursa. En els primers Jocs encara no havia fet resultats importants i anava a viure l'experiència. En els segons, sí que havíem fet bones posicions però no érem conscients que podíem estar entre els millors. A partir d'aquell any van arribar els resultats [un cinquè i un setè lloc en proves de Copa del Món] i ara ja som conscients que podem oferir una bona actuació.

Vostè té 32 anys. L'expertesa com l'ha ajudat a preparar la temporada per arribar als Jocs en un bon moment?

Hem fet la planificació pensant en això i tot els anys que fa que competeixo al circuit t'ajuden en els detalls.

Els dos Jocs anteriors van ser molt lluny i ara són al costat de casa. Tindrà molt suport familiar i d'amics?

Van ser els dos Jocs amb menys salsa que hi podia haver. Corea és molt lluny, d'una banda, i a la Xina es van fer després de la covid i sense públic. A Itàlia la família em vindrà a veure i tot acompanya perquè els resultats surtin. I, a més, és la manera de viure acompanyat l'experiència olímpica.

I com va anar el tema de ser banderer?

El 19 de gener em van dir que aniria als Jocs i que faríem una reunió amb el COE [Comitè Olímpic Espanyol], amb el president que ens donaria una notícia. Pensava que era la típica reunió on et diuen que vas als Jocs, però la trobada era per anunciar qui seria el banderer i va ser una gran sorpresa. No tothom ho pot fer i passar una vegada a la vida i tant jo com la meva família ho gaudirem.

Almenys es veuran bé, vostè i la patinadora Olivia Smart, l'altra banderera.

Sí, però la cerimònia es fa en tres seus. Ella serà a Milà i jo a Livigno. A San Siro hi haurà els de patinatge i esportistes de gel, a Livigno per als d'alpí, freestyle i surf de neu i a Cortina per l'alpí femení. Jo portaré una bandera i l'Olivia una altra i suposo que en la retransmissió s'anirà combinant.

Potser li hauria fet més gràcia desfilar a San Siro?

Sí, i tant. Primer em van dir que jo aniria a Milà i hauria estat molt bé, per la seu i hi haurà molts espectacles, però el comitè organitzador va dir que cadascú on li toca, i a mi em toca a Livigno.

És gaire futboler, per allò que hauria estat a un camp de futbol mític?

Sí, molt, i tenia ganes d'anar-hi perquè allà l'Inter ens ha robat alguna vegada [al Barça].

Com veu la representació estatal?

És la delegació més forta dels últims anys, amb aspiracions reals de medalla, com l'esquí de muntanya, la Queralt Castellet o Lucas Egibar. També tenim alpí, fons, patinatge... Va tothom a competir, que és l'important.

De la nostra zona hi ha Ot Ferrer i Maria Costa en esquí de muntanya i Jaume Pueyo, Bernat Sellés i Marc Colell en esquí de fons. Com els veu?

No conec personalment els d'esquí de muntanya, tot i que sé que són unes màquines, però Pueyo té un xassís i una potència que a un dia pot, fins i tot, lluitar per les medalles.

I al club, a La Molina Club d'Esports, com ho viuen, tot plegat?

Quan va sortir que aniria als Jocs tothom em va felicitar i el president em va enviar una carta. Però penso que estan més contents que hi vagi ara a preparar els Jocs, a l'estació d'on és el club, que no pas que sigui el banderer. Quan l'entrenador m'ho va oferir, no ho vaig dubtar en cap moment.

Subscriu-te per seguir llegint