El primer golàs de Marc Bernal amb el Barça tanca una hora de tedi contra el Mallorca (3-0)

El Barça va guanyar l'any passat el Mallorca per 1-0. Aquella nit, el futur campió va bombardejar amb 40 xuts la porteria de Leo Román, el rècord de rematades de l’era Flick. Aquesta vegada n’han estat poc més de la meitat, amb el triple de rendiment i el mateix benefici: els tres punts.

La prova que un any —deu mesos, per ser precisos— és una eternitat en el futbol s’observa en l’alineació que ha presentat el Barça. Només coincidien tres noms amb el duel del Camp Nou: Eric, Olmo, el solitari golejador d’aquella nit, i Lamine Yamal, que ho ha fet tot malament fins que ha marcat el golàs del 2-0 que l’ha redimit. És el cinquè partit seguit en què anota. En suma 15, un més que Lewandowski, que ha obert el camí apel·lant a la seva intuïció.

Golàs i debut de Marqués

Golàs de Lamine Yamal des de fora de l’àrea i golàs de Marc Bernal, que ha corregut 50 metres fins a l’àrea, ha clavat una frenada perquè un defensa passés de llarg i ha deixat petrificat Leo Román.

Els companys de la banqueta s’han posat drets aplaudint. Tommy Marqués ha deixat d’aplaudir per treure’s el xandall. El 3-0 li ha brindat l’oportunitat de debutar després de 13 partits sense fer-ho. És el desè home del planter que il·lumina Hansi Flick, el nom del qual ha estat corejat, oblidada la tediosa primera hora de partit.

Gràcies a Rashford

Estranyament inquiet des de l’inici, al Barça li ha costat desxifrar el muntatge defensiu del Mallorca, que jugava amb quatre o cinc defenses segons com d’avançat se situava Balde per l’esquerra, vigilat per Mateu Jaume. Fins que Rashford ha trobat la clau de la manera més senzilla i la que més detesten els entrenadors: me la jugo jo. Han hagut de mirar el vídeo al descans perquè tothom sabés interpretar què demanava la tarda.

En atac, el funcionament balear ha estat igual de simple, tot i que amb una gènesi més col·lectiva: pilota a Muriqi perquè la protegís amb la seva corpulència a l’espera de connectar amb Jan Virgili a la banda esquerra.

L’exdavanter blaugrana només ha pecat d’innocència en la rematada. Ha sembrat dubtes a Koundé, tremolós com un flam des de l’inici, sense tenir encara els motius que després acumularia amb l’extrem, i que feia convulsionar Flick a la banda, que també veia de prop la indolència de Lamine Yamal en les passades, moltes fallades, massa, i pèrdues perilloses a prop de la pròpia àrea.

Casadó treballa a destall

En els moments de més incertesa, fins que no s’ha estrenat el marcador amb l’alleujament que ha subministrat Rashford i ha signat Lewandowski, al Barça només li ha funcionat l’intent defensiu en el replegament de Fermín i Casadó, la gran novetat en l’onze titular en lloc de De Jong. Potser Flick l’ha preservat per les quatre targetes que amenaçaven la seva presència a la pròxima jornada a Girona, o potser el volia intacte per a la visita a l’Atlètic a la semifinal de Copa de dijous.

Casadó s’ha buidat acudint a encreuaments i pilotes dividides, sense arribar-hi a totes, evidentment, mentre que Cubarsí s’esforçava en el cos a cos amb Muriqi per dificultar-li la recepció. El travesser ha negat a Casadó que es visualitzés la utilíssima feina feta.

No ha estat fins aleshores (min. 54) que han brollat a la graderia els crits d’ànim, perquè fins aquell moment no hi havia motius, transmès el tedi de baix a dalt. Després ha arribat el golàs de Lamine Yamal, més tard el de Marc Bernal, perquè la tarda quedés radiant.