Per què sonen les mateixes cançons a la majoria de pavellons de l'ACB?

Una estructura senzilla, una melodia fàcil de recordar, una tornada que s'enganxi, un ritme contagiós, una lletra que no incomodi, uns arranjaments que tendeixin a l'eufòria, la repetició al llarg de la temporada i, si és possible, la reiteració any rere any. Aquestes són les característiques de les cançons que sonen a pavellons de l'ACB com el Nou Congost, pista del Bàsquet Manresa.

Semblen propietats senzilles, elementals, però la seva combinació harmònica és tot un art. El públic que assisteix als partits és variat en edats i gustos, i heterogeni pel que fa a les seves emocions i necessitats. Com en altres esports de masses, els DJs que amenitzen les lligues i tornejos de bàsquet no s'exhibeixen tècnicament quan punxen. Són conscients que la seva intervenció és funcional. Formen part de l'espectacle i no es poden convertir en el centre de l'esdeveniment. Els càntics de les grades arrodoneixen la feina. 

Sense pensar a lluir-se, els DJs han de fer cantar, ballar o saltar, i no només a les noies i els nois que animen amb les seves coreografies els minuts dels temps morts que demanen els entrenadors, les pauses entre quarts, el descans, l'escalfament del principi i la sortida al final. Introdueixen l'humor, per exemple, quan il·lustren sonorament les revisions de jugades polèmiques per part dels àrbitres amb la banda sonora de la pel·lícula The Godfather, de Nino Rota. 

O creen ambients segons l'època de l'any, en la mesura del possible, fugint del tòpic, com ara escollint per Nadal la remescla d'Elbio del clàssic "All I Want For Christmas Is You", de Maria Carey. També reten homenatges, com ara a Robe Iniesta, líder d'Extremoduro, que va morir el desembre de 2025. L'idioma propi de cada territori, com el català al pavelló del Baxi, introdueix una certa varietat. Però és habitual que es reprodueixin les mateixes peces al Roig Arena del València Basket que a l'Olímpic del Joventut de Badalona, Fontajau (Girona) o el Palau d'Esports de Múrcia.

Així, abans o després dels corresponents himnes, probablement sobrevolaran el públic Gala, amb "Freed From Desire"; Pet Shop Boys i el seu "Go West"; "Eye Of The Tiger" (Survivor); una dosi doble d'AC/DC que consistirà en "Highway To Hell" i "Thunderstruck"; "Song 2", de Blur; The White Stripes i "Seven Nation Army"; "Sweet Caroline" (Neil Diamond); The Black Keys, amb "Lonely Boy"; "We No Speak Americano" (Yolanda Be Cool & DCUP); o "The Final Countdown", de Europe. En cas de victòria, el colofó el posarà Queen interpretant "We Are The Champions". En cas contrari, caldrà esperar la companyia de la sort "Un dia de partit".