Queralt Torradeflot, futbolista a Suïssa: «Entrar en un país a través de l’esport ajuda a trencar barreres»

«Com qui sense voler, va, i ho fa». Una frase curta, però que defineix força bé la manera de viure de la Queralt Torradeflot (Berga, 1997). De fet, és ella mateixa qui l’ha escrit. Té 28 anys i és futbolista professional. Actualment, juga al FC Rapperswil-Jona, que va 7è a la primera divisió suïssa. És el primer any que el club aposta pel talent internacional i es tracta d’un equip molt nou que, després d’uns mesos de rodatge, s'apropa als play-offs. La berguedana va començar a jugar a futbol a la Valldan, va passar pel Berga, el Barça, el Vic Riuprimer, l’Europa i el Venècia. A més, ha estat convocada un parell de vegades amb la selecció catalana absoluta, una experiència molt bonica, tant per representar el seu país com per compartir vestidor amb una referent de la seva infantesa, Vicky Losada.

«Sempre havia tingut ganes de jugar a primera», confessa. Aquesta temporada, doncs, és especial: un canvi d’aires i un repte majúscul amb Suïssa com a escenari. «Estic molt contenta. Vaig arribar just després de l’Eurocopa femenina —que es va disputar precisament a Suïssa— i crec que s’ha instal·lat un clima molt professional. S’han adonat que tenen un potencial enorme». I és que els estàndards que marca la federació són més alts que en altres lligues: «Les condicions establertes ajuden molt, incrementen la qualitat i això beneficia el futbol femení». No sorprèn, doncs, el que comenta la Queralt. La professionalitat és un dels trets característics del país: «És una de les coses que més m’agrada de la seva cultura», apunta.

Pel que fa al procés d’adaptació, després de passar un gran any a Venècia, on van aconseguir l’ascens a la Serie B, aquesta vegada ha estat més complex. «A Catalunya i a Itàlia estem fets de la mateixa pasta, som extravertits. Aquí m'he trobat que són molt prudents i he necessitat una mica més de temps, també per l'idioma», diu. Tot i això, el fet de formar part d’un equip li ha fet el camí més planer: «Entrar en un país a través de l’esport ajuda a trencar barreres», assegura.

Però, per què aquest canvi? «Suïssa sempre m’havia cridat l’atenció. Em venia de gust provar-ho i el projecte m’agradava», explica. El contrast, però, és notable: «És un país on estic fent més introspecció». Passar de la intensitat italiana a la calma i a una vida més solitària l’ha portat a un creixement personal: «He après a sentir-me bé estant amb mi mateixa, que la solitud sigui positiva i a ser més conscient de tot». Amb tot, ja fa un parell de temporades que viu lluny de Catalunya i, malgrat l’enyorança, reconeix que «marxar m’està ajudant a valorar molt més el fet d’estar a casa i la gent del meu voltant».

Després de passar per diversos equips, la berguedana assegura que «a tots els clubs on he estat, he format part d’una gran família». Per això, per a ella, el futbol és molt més que un esport: «Té sentit quan formes part d’un projecte i tens sentiment de pertinença». És, de fet, un dels motors de la seva vida: «És el mitjà per conèixer gent de diferents cultures i descobrir-me a mi mateixa. És la forma d’entendre tot el que soc». I com sol passar quan ets feliç en un lloc, els adeus són difícils: «Porto malament els comiats, però sempre són amb estima i plena consciència», apunta.

Paral·lelament a la seva carrera futbolística, està graduada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, té un màster en gestió esportiva i empresarial i actualment n’està cursant un de negocis. «Sempre he tingut molt clar que m’havia de formar. Quan plegui, vull dedicar-me a la gestió esportiva», explica. Tot i que no sap què li oferirà el futur, té la certesa que les arrels sempre són a casa: «Visc dia a dia, estic aprenent a conviure amb la incertesa i abraçar-la».

Amb una trajectòria envejable, la Queralt, una jugadora a qui li agrada cuidar la pilota, viu el present sense pressa ni pressió, construint-se com a esportista i, sobretot, com a persona. Mentre sigui lluny de Berga, continuarà refugiant-se en les paraules, l’espai on deixa anar tot allò que no pot expressar d’altres maneres. Al cap i a la fi, ja ho deia ella mateixa: com qui sense voler, va, i ho fa.

Subscriu-te per seguir llegint