Berga descobreix el talent futbolístic del futur en una jornada festiva i de cohesió

Crits d’ànims, d’emoció, d’alegria, d’alleujament, de desesperació... totes aquestes emocions i moltes més planaven damunt l’estadi municipal d’esports en la XIIa edició del Torneig Ciutat de Berga. Una cita ja plenament consolidada en el camp del futbol base de primer nivell, tots com a mínim de categoria Preferent a excepció dels amfitrions i organitzadors, el CE Berga, que militen a Primera Divisió. Però més enllà del resultat purament competitiu, que també és important, el que més compta en jornades com la d’avui a Berga és la unió i l’ambient festiu que s’impregna a les graderies i damunt la gespa artificial.

L’ambient festiu que es vivia entre els espectadors es traslladava també al camp, sobretot quan els col·legiats assenyalaven el final del partit. Qui fins aleshores havia estat rival a qui calia trobar les debilitats per aconseguir un avantatge, es convertia de manera gairebé automàtica en un company més. Compartint elogis, reconeixements i fins i tot fotos de tots els integrants de les plantilles plegats. Qui sap si entre aquesta generació de jugadors del Barça, del Girona, de l’Osasuna o de Las Palmas hi ha una de les pròximes revelacions del futbol estatal.

Aquesta és la veritable màgia d’un torneig com el que s’ha disputat durant el dia d’avui a Berga. Ensenyar a tots els joves futbolistes que l’important no és només guanyar o tenir una trajectòria professional. L’important en el món del futbol i de l’esport en general és gaudir-lo, cultivar records que en un futur et dibuixin un somriure al rostre, poder explicar amb emoció com vas compartir terreny de joc amb aquella futura promesa de qui tothom parlarà a les xarxes, a la ràdio o a la televisió.

Un posicionament que compartia l’entrenador de l’equip benjamí dels amfitrions, Martí Subirana, que explicava que el Ciutat de Berga "és una gran experiència. Els nens poden conviure durant unes hores amb rivals de planters de primera divisió, veure de primera mà les seves maneres de fer i a sobre juguen contra ells. A més, s’emporten fotos que tindran quan siguin grans, i crec que moltes vegades no es valora prou".

Un altre dels incentius que tenen els joves jugadors del CE Berga, com explica el mateix tècnic, és que "sabem que estem per sota de tots aquests equips, però és una oportunitat per ells de viure noves experiències a casa. Penso que aquest detall fa el torneig molt especial per a nosaltres, que Barça, Girona i companyia venen fins a Berga a jugar".

La il·lusió de la novetat

El segon dels tres equips de les nostres comarques que ha pres part del torneig ha estat el FC Joanenc. L’entrenador dels bagencs, Martí Grau, s’ha rendit al renom i nivell de tots els equips que hi han vingut, "i aquells que potser no en tenen tant són de fora, i això fa més il·lusió als jugadors, perquè amb alguns equips t’hi has vist fa una o dues setmanes".

A més, com ell mateix reconeixia, un dia de torneig és una experiència diferent que fa equip. "Són dies diferents, els jugadors viuen emocions diferents, i com que els partits tenen una durada més curta, et permeten tenir l’oportunitat de competir i fins i tot de guanyar contra tots els equips". No és l’única novetat que presenta el torneig berguedà, ja que el fet que es disputi en un mateix estadi fa que "els jugadors tinguin la possibilitat de jugar amb les graderies plenes, amb les aficions juntes i la veritat és que això ho fa més divertit".

El darrer dels conjunts de les nostres comarques que ha participat de la fase final del torneig ha estat el CF Igualada. El seu tècnic, Ferran Melilla, compartia la il·lusió desmesurada dels seus jugadors ja no només per ser al torneig, sinó de "veure com mentre et canvies passa un jugador vestit amb la samarreta del Barça, després un amb la del Girona o els de Las Palmas... se’ls posen els ulls com unes taronges".

Sobre la gespa, "aquesta admiració es converteix en motivació, i el cert és que poder jugar contra el Barça o el Girona, que aquest any a la lliga no en tenim cap dels dos, és una empenta extra". Una sensació que fins i tot augmenta amb els conjunts de fora del territori català: "Són equips i jugadors amb els quals és probable que no tornis a jugar mai més, i poder dir que ‘he pogut competir contra Las Palmas’ els quedarà per tota la vida".