Aída Torres, referent en el búlder nacional, davant la Copa d’Espanya de Càceres: «És una oportunitat»

La Copa d’Espanya d’Escalada Càceres 2026 es disputarà l’últim cap de setmana de març, els dies 28 i 29, al rocòdrom d’alt rendiment ‘Alberto Ginés’, una instal·lació cridada a convertir-se en un dels pols de desenvolupament de l’escalada competitiva a Espanya. Entre les escaladores que concentraran bona part de les mirades hi haurà Aída Torres, actual líder del rànquing nacional de búlder i una de les figures que marcaran el pols esportiu de la competició.

Des de Torelló (Barcelona), la jove de 23 anys combina una trajectòria ascendent amb una visió molt clara sobre el procés que exigeix l’alt rendiment. Subcampiona de la Copa d’Espanya i del Campionat en Bloc, amb experiència internacional i un retorn sòlid després d’un any d’aturada per lesió, Aída arriba a Càceres com un perfil consolidat dins d’una generació que està elevant el nivell competitiu del país.

“Per a mi aquest tipus de competicions són una oportunitat molt bona per continuar creixent i per mesurar-te amb altres escaladores en un entorn cada cop més professional i perquè l’esport guanyi visibilitat. Al final no és només el resultat immediat, sinó tot el que es genera al voltant: més nivell, més públic, més estructura”.

Una vocació que va néixer en una fira de muntanya

El vincle de l’Aída amb l’escalada va començar de manera gairebé accidental, fa tretze anys, en una fira de muntanya a prop de Vic. Allà s’hi instal·lava una xemeneia artificial d’uns 30 metres que va despertar la seva curiositat. “Jo pràcticament no havia escalat mai, però tenia moltes ganes d’arribar fins a dalt. Al principi em van deixar pujar només fins a la meitat perquè em veien molt petita, però ho vaig fer força bé i al final em van donar l’oportunitat d’arribar a dalt”, recorda. “Quan vaig baixar, el noi que hi havia allà em va preguntar si havia practicat escalada alguna vegada i, com que era la primera vegada, em va proposar apuntar-me com a activitat extraescolar. I així va començar tot”.

Des de llavors, el vincle amb l’escalada no s’ha trencat. “Jo continuo gaudint d’aquest esport igual que aquella nena que va començar amb 10 o 11 anys. Aquesta il·lusió és el que em manté entrenant cada dia”, afirma.

La diferència entre aquell context i l’actual és evident. “Ara l’escalada té molta més visibilitat, la gent sap que existeix i hi ha molts més nens que poden practicar-la a prop d’on viuen. En el meu cas havia de desplaçar-me mitja hora amb cotxe per entrenar i només hi havia una instal·lació. Avui hi ha moltes més opcions i això facilita moltíssim l’accés i la continuïtat”.

Motivació, disciplina i cap

Liderar el rànquing nacional exigeix una base sòlida de constància. Aída no amaga que la clau és més en la mentalitat que en la posició que s’ocupa. “El que t’ajuda a continuar entrenant és la motivació. No importa si ets a dalt de tot o més enrere, l’important és la disciplina i les ganes. Entrenar és una muntanya russa, hi ha èpoques millors i d’altres de pitjors, però l’objectiu de continuar creixent és el que et manté”.

La planificació ocupa un paper central en el seu dia a dia. “És súper important tenir un entrenador i un preparador físic per organitzar tot el calendari, les concentracions, les competicions i els entrenaments. No és només escalar, també hi ha tota la part física i l’organització de càrregues”.

A això s’hi suma el treball psicològic. “La part mental és clau. Pots tenir una gran preparació física, però si no saps gestionar la pressió en competició, tot se’n va en orris. Jo fa bastants anys que treballo amb psicòlegs i m’ha ajudat molt a focalitzar-me en el que realment és important i a deixar al marge la pressió externa, que moltes vegades és complicada de gestionar”.

El valor de les instal·lacions d’alt rendiment

L’aparició de centres específics d’alt rendiment com el d’‘Alberto Ginés’ a Càceres ha transformat la manera d’entrenar. “Aquests centres ajuden moltíssim els esportistes per a la preparació de les competicions. Són espais pensats per a l’alt nivell, on el que entrenes s’assembla molt més al que després et trobes en una prova. Als rocòdroms comercials no sempre es reprodueix aquesta realitat”.

L’entorn tècnic permet afinar detalls determinants. “Tenir un lloc específic, sense compartir espai amb un àmbit més comercial, t’ajuda a treballar amb els requeriments reals de l’escalada de competició: equipament, blocs, preses, màquines d’entrenament físic i d’habilitats”.

Aquesta evolució també es percep a nivell de país. “Fa un parell d’anys sí que estàvem una mica lluny respecte a altres països europeus, sense comptar potències com el Japó o els Estats Units. Avui Espanya té bones instal·lacions per treballar l’alt nivell i cada vegada estem més a prop de les principals potències. Crec que en els pròxims anys podem convertir-nos en una referència europea”.

Tecnologia, mètode i un calendari que guanya pes

La millora no es limita a les instal·lacions. També afecta la manera d’entrenar. “Cada vegada hi ha més dispositius per mesurar rendiment, força i potència. Tots aquests petits detalls ajuden a gestionar millor l’entrenament i a definir millor els objectius. A més, hi ha més estudis sobre quantes hores són recomanables, quins estímuls aplicar o com treballar la força, i això permet ajustar la planificació i el descans en funció de cada persona”.

En aquest context, cites com la Copa d’Espanya d’Escalada Càceres 2026 reforcen el creixement del calendari nacional. “Aquest tipus de competicions ajuden a consolidar el nivell, que l’esport continuï creixent i que més gent s’acosti a l’escalada. Per a nosaltres és una oportunitat de competir en escenaris cada vegada més professionals i continuar fent passos endavant”.