Futbol sala a Avinyó, més de 15 anys per tornar a fer vibrar tot un poble

La màgia de l'esport és un d'aquells conceptes que massa sovint s'utilitzen a la lleugera. La màgia de l'esport és omplir un pavelló d'aficionats quan un partit sembla impossible de guanyar. És que el públic celebri amb encara més energia que tu la bona acció defensiva que acabes de fer. Que tota la graderia es posi dreta quan encares el porter rival. Que inconscientment facin l'acció de rematar perquè la pilota acabi dins la porteria. Que esclati quan l'esfèrica supera el porter. En definitiva, que faci vibrar un poble sencer.

Això ha aconseguit el Club de Futbol Sala Avinyó. Una entitat que fa menys de deu mesos era només una il·lusió de poble, però que s'ha convertit en un espectacle que cada dos caps de setmana omple el pavelló municipal d'aquesta vila bagenca. "Uns amics vam pensar que estaria bé tornar a impulsar el futbol sala al poble, que feia més de 15 anys que no en tenia, i pensàvem que podria fer reviure el poble" explica Marc Morral, conegut a Avinyó amb el sobrenom de Kalet, i que és el capità de l'equip.

Una idea una mica precipitada, es pot pensar d'entrada, i encara més si se sap que a l'inici de l'estiu encara no hi havia tota la reglamentació en ordre per muntar el club: "Vam anar una mica justos de temps, tots els processos pertinents, paperassa, buscar patrocinadors...". Però quan les ganes hi són presents, res és impossible. Aquest darrer pas, el de buscar patrocinadors, va ser un dels més difícils que recorda el capità.

"Per desgràcia, el primer any és molt complicat perquè com a club tens moltes despeses i no tens cap font d'ingressos habituals com la resta de clubs amb els planters... no només havíem d'aconseguir els diners, sinó que els hem de gestionar molt bé perquè durin tota la temporada" reconeix Morral. I tot és un peix que es mossega la cua, perquè "era complicat vendre la idea als patrocinadors perquè no teníem res, utilitzàvem l'argument que era un projecte seriós, per competir i fer poble". Al final, se n'han sortit molt bé, tant que fins ahir mateix encara no havien perdut un partit oficial.

Un inici de conte

Juguen al grup 17 de Tercera Catalana, la darrera de l'esquema competitiu "perquè era per on havíem de començar", però de moment han guanyat els 14 partits de lliga que han disputat. A l'inici de temporada, van optar per inscriure's a la Copa Catalunya, i el que va començar com una competició més per agafar rodatge va acabar com la il·lusió de tot un poble. Van passar amb relativa solvència la primera i la segona fase contra el Casserres i el Piera, tots dos de major categoria que els avinyonencs.

Qui els ho havia de dir, que el més emocionant de la història encara s'havia d'explicar. A la tercera fase de la Copa Catalunya l'Avinyó va fer història, convertint-se en l'únic equip de Tercera que es mantenia viu a la competició, derrotant per 2-1 el CE Bellver, que milita a Primera. A partir d'aleshores tot era un regal. Un de tan emocionant que els donava un impuls extra per continuar tombant gegants, era el torn del Salou. Un equip de Quarta Nacional, quatre categories superior. Un repte majúscul.

Un projecte de poble

Un partit que transcendia el caràcter esportiu, era un exercici col·lectiu. A pista hi havia cinc homes, però un centenar més els empentaven des de les graderies, tenien el poble darrere. Al final, el seny es va acabar imposant i els visitants van guanyar el partit per 2-4, però l'atmosfera que durant els quaranta minuts es va viure al municipal d'Avinyó era indescriptible. El poble era qui aturava els nombrosos xuts dels del Tarragonès, qui forçava pèrdues del rival, qui es jugava el físic per evitar una ocasió, qui acabava d'empentar les pilotes perquè es convertissin en gol. Aquesta és la màgia d'aquest equip, que el poble hi és darrere.

Una circumstància que va acompanyada d'una de les premisses a partir de la qual es va fundar el club: "havia de ser del poble". I el cert és que "tota la gent que forma part de la junta, del cos tècnic, i els jugadors som d'Avinyó", que "ho fa molt bonic, perquè ens coneixem i hi ha molt bon rotllo dins del vestidor". El problema és que en un poble de poc més de 2.300 habitants, no és una tasca senzilla "no tanquem les portes a res, però si l'any que ve pot continuar sent tot de jugadors del poble, ho seguirà sent".

Precisament per incentivar que a poc a poc sorgeixin nous jugadors per fer el relleu, "l'objectiu ara és crear una mica de base, intentarem muntar algun equip de formació perquè des que juguem venen molts nens i s'interessen per l'esport". De fet, ja en aquests moments s'ha impulsat una iniciativa en edats d'escoleta on participen mitja dotzena de nens que entrenen un dia a la setmana, i en paral·lel, s'ha muntat un campus adreçat als més menuts per introduir-los al futbol sala que se celebrarà per Setmana Santa, a l'estiu i per Nadal.

Subscriu-te per seguir llegint