Jordi Robirosa: "Has de conviure amb que et diguin anti equip local. Jo sempre he estat pro Manresa!"

Jordi Robirosa, el popular periodista d’esports de Televisió de Catalunya es va jubilar el maig de l’any passat, i des d’aleshores no ha parat de concedir entrevistes. La darrera de les quals, la del cicle Pessics de Vida al Centre Cultural El Casino de Manresa, aquest dimarts al vespre, organitzada per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya a través del Centre Cultural El Casino.

Presentada pel periodista manresà Carles Jódar, d’elganxo.cat, la tarda va ser una autèntica vetllada de bàsquet i d’anècdotes relacionades amb Manresa i el Bàsquet Manresa, alguna de les quals autènticament impagable.

Així, Robirosa va explicar que estava a Manresa quan el TDK va guanyar la Copa del Rei l’any 1996, esperant cobrir les mostres d’alegria a la plaça de Crist Rei (actual Neus Català). Estava veient el final del partit a un dels bars propers, quan se li va acostar un home i li va dir "no em gravis que estic amb la querida!". I seguidament, "una senyora ben mudada veig que em saluda des d’una taula".

I així, tantes i tantes anècdotes que li agrada explicar a un dels periodistes més veterans de la redacció de TV3. Va entrar a la "segona fornada", i va dir que porta bé la fama, "entre altres coses, perquè tothom em confon amb Lluís Canut".

Però a Robirosa, una de les preguntes inevitables, aquest dimarts a Manresa, havia de ser sobre les acusacions d’una part de l’afició pel seu presumpte anti manresanisme. La resposta va ser senzilla: "a Badalona em deien el mateix. S’ha de conviure amb això. Jo em sé la història del Manresa i la del Joventut millor que molts aficionats. Però és impossible satisfer tanta gent".

De fet, es va definir com a "pro Manresa. És un dels llocs on millor m'han tractat". Fins i tot, va recordar, el president "Benjamí Garcia em va donar la insígnia d'or del club". Insígnia que lluïa a l’americana durant l’entrevista.

Sense anar més lluny, creu que la victòria del TDK a la lliga, l’any 1998 "és la cosa més fascinant que ha passat mai a l'esport espanyol. Guanyar Estudiants, el Madrid de Bodiroga, i el Baskonia".

També va recordar "un dels millors partits, que va ser el de les 4 pròrrogues davant del Barça". Un partit que el TDK va guanyar, que ha passat a la història del bàsquet estatal, i que també té anècdota: "un dels àrbitres va anar a la taula i va dir que perdria l’avió, i que a veure què s’havia de fer! Finalment, no el va perdre, l’avió".

Robirosa va repassar vivències, anècdotes i reflexions d’una carrera marcada per la passió pel bàsquet i, especialment, per un estil narratiu únic i inconfusible, tal com va explicar inspirat en "el play by play nord-americà, amb un ritme viu i descriptiu", que va ser possible gràcies al tàndem que va formar amb Natxo Solozàbal, exjugador del Barça, al capdavant de les retransmissions.

La conversa també va realçar la cultura com a base imprescindible per explicar l’esport, en el sentit que quan "un periodista va a un país per narrar un partit, també ha de conèixer noms i aspectes clau de la seva història", va remarcar Robirosa.

A preguntes del públic, també va compartir la seva faceta de col·leccionista: té prop de 1.200 llibres d’“El Quixot” i unes 12.000 insígnies esportives. Una combinació que retrata perfectament un binomi: l’esport és cultura i la cultura és clau per fer bon periodisme esportiu.

No hi va faltar que se li demanés pel seu mític "apostoflant", paraula que ell va popularitzar. Robirosa ho va atribuir al fet que ha parlat francès des de xic (la seva mare era francesa), i a casa "dèiem aquesta paraula, époustouflant, que significa espaterrant en francès". I un dia la va dir per antena, "i va tenir èxit. Ara reivindico que ha d’estar al diccionari! Si el bàsquet està ple d’anglicismes, per què no un gal·licisme?".

Ho deia mig de broma, perquè de fet, amb el periodista manresà Ernest Macià han estat els grans defensors de la traducció al català d’expressions basquetbolístiques.

Subscriu-te per seguir llegint