Marc Bernal enceta la victòria que retorna el Barça al lideratge, contra el Llevant (3-0)

El dilluns havia perdut el lideratge i aquest diumenge l’ha recuperat. Al galop, just després de celebrar l’any del cavall al calendari xinès, amb dos gols en mitja hora, el Barça ha descavalcat del capdavant el Madrid, estès a terra, amb la glòria efímera esvaïda a Pamplona.

Quatre esclats

El Barça ha tallat la crisi amb facilitat per la gràcia del calendari, que li ha posat al davant un rival amable: un Llevant que en cap moment ha transmès la sensació de voler remoure la incertesa que podia haver arrelat al vestidor blaugrana. Ha sortit amb nou jugadors per darrere de la línia de la pilota i sense alterar el guió: primer protegir l’empat i, amb el 2-0, evitar una golejada.

El Llevant ha marxat del Camp Nou amb el regust d’una actuació satisfactòria, potser fins i tot més content que un Barça que no ha arrasat com es podia preveure. Sobretot els davanters, que no s’han pogut inflar a gols ni han tingut ocasions, capitalitzades pels arribadors.

Han marcat Bernal i De Jong per segellar els tres punts. Tan celebrats com els gols han estat la reaparició de Pedri, rebut amb la generositat que mereix i l’esperança que desperta un futbolista únic, i l’esclat que ha provocat Fermín quan el silenci ja s’havia apoderat de l’estadi.

No les tenia totes Flick, que contra el penúltim de la Lliga ha volgut reforçar la seguretat de l’equip. Les dues derrotes seguides havien assenyalat la seva vulnerabilitat, com si fins aleshores hagués estat un Barça ferri i inabordable. Ha introduït Bernal com a migcentre defensiu —vist que les excursions de De Jong acostumen a costar algun disgust cada temporada— i ha retirat Pau Cubarsí per donar entrada a João Cancelo, que ha desplaçat Gerard Martín al centre de la defensa al costat d’Eric.

Ocasió als 19 segons

Amb totes les precaucions preses i totes les consignes donades al vestidor del Barça, el Llevant ha generat una ocasió en només 19 segons. Una broma.

Carlos Álvarez s’ha trobat sol davant Joan García i ha xutat fluix, entre el fred i la sorpresa de veure’s en aquella situació inesperada. Luis Castro els havia ensinistrat per defensar com cosacs, no per encarar el porter blaugrana, que es fa gegant en el cara a cara. Álvarez ho ha pogut comentar amb Jon Ander Olasagasti, que al quart d’hora tampoc no ha sabut superar Joan Garcia.

Eficàcia en les arribades

El Barça ja havia marcat en un córner que ha començat a la dreta amb dos davanters (Lamine Yamal i Raphinha) i ha acabat també a la dreta amb dos defenses (Eric i Bernal). El segon ha arribat amb una incorporació des del darrere de De Jong, la primera realment productiva des del gener del 2025, quan havia fet l’últim gol.

De Jong ha caçat una gran centrada de Cancelo que l’ha deixat davant Ryan, deu centímetres més baix que Joan García. Les bones notícies arribaven des del darrere, mentre Lamine Yamal s’entestava en accions individuals, Lewandowski es barallava amb els tres centrals del Llevant i Raphinha intentava entendre’s amb Cancelo, molt més incisiu, valent i precís que Balde en les seves incursions.

El sopor de la segona meitat, continuació de la primera —amb un Barça atacant per inèrcia i sense espurna, pendent d’una genialitat de Lamine Yamal o d’una altra assistència de Cancelo, i celebrant la recuperació de Pedri— l’ha trencat Fermín amb un xutàs des de la frontal a deu minuts del final.