El Suprem anul·la l'article de l'estatut del Barça que prohibia als socis vendre els abonaments

El Tribunal Suprem ha anul·lat l'acord de l'Assemblea General Ordinària del Futbol Club Barcelona d'octubre de 2018 pel qual es va modificar un article dels estatuts de l'entitat per a considerar "cessió onerosa tota cessió de l'abonament per part del soci" per a veure uns certs partits. La sentència dona la raó a quatre d'ells que van ser sancionats i suspesos per quatre, 14 i 18 mesos per infracció greu, entre el 24 de juliol de 2018 i l'11 de juliol d'aquest mateix any, per prestar els seus carnets per a veure determinats partits. L'alt tribunal declara que l'entitat no va informar prou els seus socis del canvi estatutari.

La sentència dona la raó als quatre sancionats i anul·la l'acord de l'assemblea en el qual es va modificar l'estatut del Barça, en entendre que es van vulnerar els seus drets de participació i informació, preceptius a l'hora de modificar els estatuts. Cap d'ells va poder participar en la reunió, perquè ja estaven suspesos dels seus drets com a socis, la qual cosa va fer que en instàncies inferiors no se'ls considerava legitimats per a poder impugnar l'acord ara anul·lat.

L'assemblea de l'entitat va modificar l'article 73 dels estatuts per a considerar "cessió onerosa tota cessió de l'abonament per part del soci a un tercer a canvi de qualsevol contraprestació econòmica", per no complir "amb el que es disposa en l'article 81". Amb la modificació passava a considerar-se falta greu "la posada a disposició o la cessió onerosa aïllada" del carnet de soci "que permeti l'accés a un esdeveniment esportiu organitzat pel club, o en el qual el club participi, excepte quan la cessió es faci mitjançant o a favor del propi club. A tals efectes, s'entendrà com a onerosa tota cessió que impliqui la recepció d'una contraprestació superior al preu oficial de venda fixat pel Club o per les entitats organitzadores de l'esdeveniment".

Si fins a aquest moment "es considerava onerosa la cessió del títol d'accés a l'esdeveniment esportiu per un preu superior a l'oficial de la trobada, a partir de la modificació aprovada es considera onerosa tota cessió de l'abonament per part del soci a un tercer 'canvi de qualsevol contraprestació econòmica', superior o inferior al preu oficial del partit", precisa la resolució.

Aval anterior

Fins a arribar al Suprem, tots els tribunals havien donat la raó al Barça enfront dels quatre socis. La sentència admet que en apel·lació es va explicar molt bé que "l'FC Barcelona té més de 110.000 socis, per la qual cosa resulta raonable que en l'assemblea general participin només els compromissaris i no tots els socis". Però, per al Suprem, "això no exclou que tots els socis tinguin dret a rebre informació sobre els acords que afectin individualment la seva condició de soci i a les relacions amb el club (article 10.6 dels estatuts), així com a accedir a la informació necessària per a l'aprovació d'acords de l'Assemblea General, en les mateixes condicions que els socis compromissaris (article 10.7 dels estatuts)".

"Aquest últim precepte cal connectar-lo amb el qual es denuncia infringit, el paràgraf primer de l'article 81 dels estatuts, que, en regular el procediment de modificació estatutària, prescriu que la proposta de modificació 'haurà d'incloure l'articulat que es pretén aprovar i una memòria explicativa dels canvis que es pretenen realitzar'. I, a més, aquesta 'proposta haurà de sotmetre's al tràmit d'informació pública als socis durant el termini mínim de 20 dies'", assenyala la resolució.

D'aquí ve que per a l'alt tribunal fos insuficient que "el tràmit d'informació pública als socis [...] se satisfaci pel fet que, en teoria i sense que en aquest cas s'advertís expressament, els socis poguessin accedir a aquesta informació personant-se en l'Oficina del Compromissari", que és com el va fer el club, que ni va informar els socis, ni el va mostrar a través del seu web.

"A la vista del contingut de l'acord, que comportava una modificació dels estatuts, i en concret d'un article que regula les conductes que constitueixen infraccions greus dels socis, i que per això els afecta 'directament', la informació pública als socis havia d'aconseguir al precepte que es volia modificar i en quin sentit (proposta de modificació), així com a la memòria justificativa. Si més no, la convocatòria hauria de deixar clar quins eren els preceptes estatutaris que es proposaven modificar, i anunciar als socis que podien tenir accés a la proposta concreta de modificació i a la memòria justificativa en l'Oficina del Compromissari durant els 20 dies anteriors a la celebració de l'Assemblea". Com no es va fer així, el Suprem anul·la el controvertit acord.