Xevi Pujol: una Copa del Rei amb el Baskonia per impulsar el projecte

Fa poc més de vuit mesos, Xevi Pujol deixava el Baxi Manresa i se n’anava al Baskonia. Explicava que ho feia pel projecte esportiu vitorià i perquè aquest era un club, salvant les distàncies, principalment pressupostàries, una mica com el de la seva ciutat, que apostava per gent desconeguda i la portava a la primera línia europea. Passat aquest temps, el nou secretari tècnic de l’entitat del Fernando Buesa Arena [aquest és el seu càrrec oficial al club] ja té un títol al palmarès, la Copa del Rei guanyada diumenge al Reial Madrid. Una victòria que ha de permetre impulsar un projecte que no va ser fàcil des del primer moment.

El vell i el nou

Ho explica a Regió7 el veterà periodista Carlos Pérez de Arrilucea, d’El Correo Vasco, un dels que segueix des de fa molts anys el dia a dia del Baskonia. Perquè Pujol va arribar a un lloc on no es va fer un foc nou, sinó que es va mantenir el vell, i on el president, Josean Querejeta, té un poder gairebé plenipotenciari i té l’última decisió de tot el que passi.

«Al Baskonia fa uns trenta anys que el secretari tècnic és Alfredo Salazar», explica el periodista basc. «Va ser l'arquitecte dels grans equips de la història del club i és una persona de la màxima confiança de Querejeta. I té mèrit, perquè ha estat capaç de fitxar jugadors durant tants anys sense parlar ni una paraula d’anglès. El problema és que en els darrers anys l’equip anava perdent pistonada i les coses ja no anaven igual que abans. I el president va decidir fer un gir».

Però el gir no va ser total. «Ja feia temps que se li estava plantejant que calia un relleu, però no es decidia. Finalment, ho va fer, però a mitges. Va fitxar Xevi Pujol, al qual crec que ja havien sondejat abans, però no el va posar en el lloc de Salazar, sinó al seu costat», ja que aquest, malgrat tenir ja prop de 72 anys, no abandonava el club.

I així, el juny passat, quan Xevi Pujol va aterrar «va ser per formar part d’un equip». D’aquesta manera, té importància la denominació de secretari tècnic perquè al Baskonia també hi ha un director esportiu, Félix Fernández. «Aquest, que també s’ha quedat, és més l’executor dels fitxatges». I encara hi ha un quart home, Juan Pedro Cazorla, que és la mà dreta de Salazar i que es donava per fet que, amb el temps, hauria de ser el seu substitut.

L’entrenador

Pujol, a més, va arribar en uns moments en què s’especulava sobre qui seria l’entrenador del club aquesta temporada. Qui tenia contracte era Pablo Laso, qui en el passat exercici no va complir expectatives i que tothom sabia que no continuaria.

El periodista d’El Correo recorda que «fins i tot va anar a una reunió de l’Eurolliga quan sabia que no seguiria i que ja estava lligat el seu substitut». En van sonar uns quants, com Sasha Obradovic, però finalment l’escollit va ser Paolo Galbiati, campió de la Copa d’Itàlia amb el Trento.

«Aquesta va ser una aposta de Pujol, tot i que la decisió final, sobretot pel que fa als entrenadors, sempre és de Querejeta. Un dilluns, quan Galbiati va estar lligat, van cridar Laso a la seu del club i li van dir que no continuaria».

I així va començar una nova era a la banqueta, però amb dubtes. Sobretot perquè els primers mesos, malgrat una bona victòria contra el Reial Madrid a la lliga, van ser complicats. «L’equip va perdre molts partits, sobretot a l’Eurolliga, que ha estat el taló d’Aquil·les, tot i que és comprensible». I és que el Baskonia, amb uns 17 milions d’euros de pressupost, comptant el que aporta gestionar l’Alabès de futbol, és un dels transatlàntics de l’ACB, però no a nivell continental. «Han entrat projectes com el València, l’Hapoel Tel Aviv o el Dubai i les coses són cada cop més complicades».

I més ho van ser per uns resultats que van posar Galbiati a prop de la destitució cap al mes de novembre. «Aleshores, una victòria a la pista de l’Unicaja, amb un triple a l’últim segon de Markus Howard, va catapultar l’equip». Aquest va reaccionar a les lesions. «Trent Forrest [MVP de la Copa] va estar dos mesos de baixa, però va ser ben substituït per Kobi Simmons. Després es va fer mal Sedekerskis i van fitxar Radzevicius. La direcció esportiva va estar ràpida, tot i que no tant en suplir Samanic, el pivot». Així s’ha vist en la Copa on, malgrat el triomf, i amb la baixa de Khalifa Diop, l’equip està molt coix a l’interior» de la zona.

Malgrat això, «ara està jugant molt bé, ha fet molt bons últims mesos i ha guanyat la Copa. Aquest títol és una empenta per al projecte i un respir per a l’afició», que feia massa temps que no cantava triomfs. Cal recordar que el Baskonia s’havia perdut tres de les quatre últimes Copes, totes elles per culpa del Baxi de Xevi Pujol, que s’hi havia classificat».

La revàlida

Per a Pérez de Arrilucea «caldrà veure si l’equip es reforça amb algun pivot, que fa falta, i l’autèntica revàlida per a Xevi Pujol vindrà aquest estiu. En el passat, i durant la temporada, amb casos com Eugene Omoruyi, alguns jugadors els va poder portar ell, però d’altres, com Kurucs o Spagnolo, són segurament més de Salazar. Acaben contracte puntals com Forrest o Luwawu-Cabarrot, que seran difícils de retenir. Serà quan haurà de tornar al que havia estat sempre el Baskonia, comprar barat, bo i bonic per poder vendre car» i impulsar més, d’aquesta manera, el gir inacabat que va fer Querejeta fa uns mesos.

Subscriu-te per seguir llegint