Entrar al local de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, al barri de la Font dels Capellans, és com visitar un petit museu de la història del ciclisme. Les prestatgeries estan plenes de fotografies dels primers aficionats de la ciutat, manuals per reparar bicicletes, antics mallots amb els colors de l’entitat, el groc i el lila, i desenes de trofeus acumulats al llarg d’un segle d’activitat.
Enguany, la Penya Ciclista Bonavista celebra cent anys amb la voluntat de continuar sent un referent per fomentar l’afició pel ciclisme a la ciutat i reivindicar l’esport com una manera de fer comunitat. «Si hem arribat als cent anys ha estat per la gent. El valor afegit que aporta una entitat com la nostra és el grup i l’amistat que es genera amb el fet de compartir l’afició pel ciclisme», diu l’actual president de la Penya, Miquel Closa.
La seva història es remunta a principis del segle XX, quan la bicicleta encara era un mitjà de transport modern i un objecte de desig per a molts infants. «Durant aquella època, molta gent es comprava les bicicletes per peces i les feia construir en tallers de la ciutat», destaca el vicepresident de la Penya, Ignasi Solernou.
Des de l’aparició d’aquest vehicle, diversos col·lectius de la ciutat ja organitzaven sortides i activitats ciclistes. Un d’aquests grups tenia el costum de reunir-se al bar Bonavista de Manresa i va creure que la millor manera de practicar l’excursionisme en bicicleta era fer-ho en una penya. Així, Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella van redactar els reglaments que van permetre constituir oficialment l’entitat el 15 de març de 1926.
Durant aquells primers anys, recorda Closa, el bar Bonavista i la botiga de reparació de bicicletes Bueso que hi havia al costat es van convertir en el «rovell de l’ou dels aficionats al ciclisme de Manresa». Molts encara recorden una pissarra on s’anunciava l’activitat de cada setmana. «Les carreteres no estaven asfaltades com ara, i les bicicletes eren de ferro i pesaven més, però això no restava afició», destaca Closa.
L’època daurada de les curses
El primer equip de competició es va crear l’any 1927. «Durant uns anys es va potenciar molt la competició, hi havia molts equips i s’organitzaven curses», explica el vicepresident de la Penya, Ignasi Solernou, que lamenta que, actualment, s’ha perdut bona part de l’activitat competitiva del club, ja que per una qüestió econòmica els resulta impossible organitzar curses. Una de les proves més destacades era el Campionat de Manresa i comarca, celebrat durant la Festa Major de la ciutat entre 1927 i 1954, amb un parèntesi durant la Guerra Civil.
Closa recorda que el període de la Guerra Civil va estroncar bona part de les sortides de la penya. L’activitat es va reprendre durant la postguerra, quan l’entitat va passar a anomenar-se «Peña Buenavista», seguint les directrius del nou règim.
Durant la dècada dels quaranta, el club va organitzar diverses edicions del Campionat d’Espanya de veterans i també algunes arribades a Manresa de la Vuelta a España i de la Volta a Catalunya. En aquella mateixa època també es van impulsar activitats complementàries al voltant del club, com la creació d’una secció coral de caramelles, que fins i tot va donar lloc a un himne de la Penya Ciclista Bonavista. Joana Nuvau, membre actual de la junta i la primera dona de l’Estat espanyol que va participar en la marxa francesa París-Brest-París, destaca que l’organització d’aquelles activitats va ser clau per crear comunitat entorn del ciclisme en una època en què hi havia poques dones que cultivessin l’afició pel ciclisme.
Actualment, l’entitat disposa de prop de 300 socis i manté les sortides socials del cap de setmana, amb recorreguts de fins a tres nivells diferents per donar cabuda a un ventall més ampli d’aficionats. «La nostra filosofia és que els diferents grups esmorzin junts per fomentar la cohesió social», assenyalen Montserrat Ibern i Emília Montero, secretària i subsecretària de l’entitat.
Tot i que des de la Penya asseguren que l’afició pel ciclisme ha augmentat i que les sortides continuen omplint-se de participants, el que més els preocupa és garantir el relleu en aquestes tasques de gestió. «Avui en dia, hi ha molta més oferta d’oci i això es nota en l’àmbit de l’associacionisme», diu Closa, que recorda que abans a Manresa hi havia unes sis penyes ciclistes i ara només en queden dues. Tot i els canvis socials que han experimentat en aquest segle, assegura que el valor afegit que pot aportar una entitat com la Penya continuen sent les amistats que es creen al voltant de compartir una mateixa afició.
FRANCESC SALA
Ciclista professional retirat associat a la Penya Bonavista
«La Penya Bonavista em va donar l’esperit de competició»
Un dels ciclistes històricament vinculats a la Penya Ciclista Bonavista que ha portat el seu nom arreu és Francesc Sala (Manresa, 1958). Va competir en la modalitat de carretera, ciclocròs i ciclisme de muntanya. En el seu palmarès, destaquen quatre títols com a campió d’Espanya en la modalitat de ciclocròs i quatre més en mountain bike. Avui en dia, regenta l’establiment Sala Sport Bike de Manresa.
Com va començar la seva afició pel ciclisme?
Visc al barri del Guix i anava a l’escola de la Salle. Hi anava a peu cada dia i feia quatre viatges diaris, així que vaig començar a utilitzar la bicicleta. A classe tenia alguns companys que sortien amb la gent de la Bonavista i un dia em vaig afegir a alguna sortida amb ells.
Com recorda aquells primers anys amb la Penya?
En guardo un record molt bonic. Sabies que diumenge tenies excursió i et feies una bona pallissa. Érem uns cinquanta o seixanta que sortíem regularment amb la Bonavista. Recordo que els dissabtes anàvem al soterrani de la botiga de bicicletes Bueso, on feien massatges a tot l’equip abans de les curses. Era un ambient molt especial i ens ho passàvem molt bé.
Allà va adquirir la base com a competidor?
Sí. És on vas respirant l’ambient vas guanyant l’esperit de competició. Cada diumenge vols millorar una mica més, entrenar més i arriba un moment en què et planteges dedicar-t’hi seriosament. Després de córrer amb la Bonavista, vaig passar al Club Ciclista de Santa Coloma de Farners, on aquell any vaig guanyar unes 35 curses. L’any següent vaig córrer d’amateur amb el Transmallorca i, més tard, amb el Deporte Ciclista de Barcelona. Allà vaig començar a guanyar carreres importants i això em va obrir les portes a ser professional.
Avui en dia, com veu el món de la competició?
La gent jove té més facilitats que abans. Recordo que quan corria d’amateur baixava amb tren fins a Barcelona i tenia autèntiques discussions amb el revisor per entrar la bicicleta. També recordo que de tornada d’algunes curses em deixaven als Brucs, i des d’allà, havia de baixar fins a Manresa amb les copes i el ram de flors a sobre. No hi havia tantes facilitats com ara. També és cert que avui en dia és més difícil arribar a ser professional, perquè abans hi havia cinc o sis equips i això et donava més opcions.
L’afició pel ciclisme ha crescut?
Moltíssim. Des dels anys setanta fins ara diria que s’ha multiplicat per quinze o vint. Abans sorties a fer 70 o 100 quilòmetres i sovint estaves sol, però ara és gairebé impossible no trobar-te ningú. Sobretot ha crescut molt l’afició pel cicloturisme. Abans gairebé no existia i la majoria sortíem amb la idea de competir.
Quin paper tenen actualment entitats com la Bonavista?
Fan una feina molt important. Sempre han tingut molta gent i són un lloc ideal perquè el jovent comenci. Sovint als pares els fa respecte deixar els fills sols a la carretera, però amb una entitat així van més acompanyats.
Pioners en promoure la marxa París-Brest-París
La Penya Ciclista Bonavista de Manresa va ser pionera en l’organització de brevets (proves de ciclisme de resistència no competitives) classificatoris per participar en la popular marxa cicloturística París-Brest-París. El president de la Penya, Miquel Closa, recorda que durant molts anys van ser els únics a l’Estat espanyol, excepte al País Basc, que s’encarregaven de gestionar els carnets de ruta i d’organitzar els brevets necessaris per accedir a aquesta marxa de llarg recorregut. Això feia que «tothom passés per nosaltres i que vingués gent d’arreu», explica.
Per poder participar en aquesta marxa cicloturística, els ciclistes havien de superar una sèrie de brevets d’entre 200 i 600 quilòmetres que l’entitat s’encarregava de dissenyar i organitzar. Aquests itineraris havien de ser homologats per França i servien per seleccionar els participants. «Com més proves superaves més possibilitats tenies de ser seleccionat, perquè hi havia molta demanda per participar-hi», recorda Closa.
Eren molts ciclistes interessats a viure en primera persona aquesta prova emblemàtica que encara se celebra avui dia i que consisteix a completar 1.200 quilòmetres en menys de 90 hores. «La ruta transcorre per la costa de Normandia i és tot un esdeveniment, perquè tots els pobles de l’entorn es mobilitzen per atendre els ciclistes», explica Closa.
Per a molts participants, el simple fet de presentar-s’hi ja representa un gran repte personal. Al llarg dels anys, l’entitat ha acumulat nombroses medalles gràcies als corredors de la Penya que hi han participat.
