Manresa CBF: El "petit miracle" d'aconseguir la permanència a Lliga Femenina 2

"Un petit miracle". Així defineix Marc Rovirosa el fet que el primer equip del Manresa Club de Bàsquet Femení hagi assegurat matemàticament la permanència, aquest cap de setmana, en el seu debut a Lliga Femenina 2, la tercera competició del bàsquet estatal. Ho han fet a cop d'esforç, creixent setmana a setmana, adaptant-se a la dura realitat que suposen les lesions i competint contra jugadores d'un enorme talent, que el tècnic defineix com "fora de categoria". Tot això, tenint en compte que el nucli de l'equip que va consumar l'ascens de Super Copa la temporada passada es manté.

Rovirosa ha estat un dels artífexs de la bona temporada que està quallant el conjunt manresà, el tècnic del Vendrell va agafar les regnes del primer equip fa tres temporades, la primera que l'entitat disputava a Super Copa. Així i tot, Rovirosa no dubta a repartir el mèrit entre les seves jugadores, "perquè han treballat molt i han cregut amb nosaltres"; a la resta del cos tècnic, "perquè hem estat un bloc i hem sabut riure a cada viatge"; i a l'entitat, "perquè han fet un gran esforç econòmic, ja que Lliga Femenina 2 és una competició molt cara".

El que hem aconseguit té molt de mèrit perquè si no som el pressupost més baix del grup, estem entre els més baixos"

Marc Rovirosa

En aquest mateix sentit, i tornant al motiu pel qual el tècnic vendrellenc considera que la permanència a la tercera divisió del bàsquet estatal és un "petit miracle", no és només la magnitud de la gesta, sinó la manera com s'ha assolit. "Li hem de donar molt de valor, perquè si no som el pressupost més baix del grup, estem entre els més baixos". No és l'única circumstància que diferencia el conjunt manresà de la resta de rivals a la categoria, "a excepció d'alguns dels catalans, ens trobem amb equips que es poden fer de cinc a vuit sessions setmanals, mentre que nosaltres només entrenem tres dies amb l'opció d'un quart d'opcional per a les jugadores".

Mentalitat lluitadora diferencial

Però si un aspecte ha estat clau per assolir la permanència ha estat una qualitat que no es pot entrenar, que es té o no es té, i que com a molt es contagia: la mentalitat lluitadora. "Crec que ha estat diferencial el fet que en tota la categoria no hem encadenat tres derrotes consecutives, en el pitjor moment de la temporada n'hem encaixat dues, però sempre ens hem aconseguit refer". Rovirosa situa el punt d'inflexió de la temporada abans de l'aturada nadalenca: "Vam perdre al Congost contra el TGN, un rival que estava, i continua enfonsat a la classificació". A partir d'aleshores "l'equip va tornar de vacances amb una nova dinàmica, vam aconseguir quatre victòries seguides i vam aprendre que si seguíem el pla de partit, ens asseguràvem competir sempre".

Una manera d'afrontar cada partit que cada vegada sembla més integrada a l'ADN de tots els equips de la base: "Totes les nenes que venen a cada partit veuen que sempre ens partim la cara damunt la pista, que no abaixem mai els braços". Una mentalitat que assumeixen de manera gairebé inconscient, i el més important, que poden exportar a la realitat dels seus equips. Rovirosa ho té clar: "Tot el que puguem fer des del primer equip per afavorir les jugadores de formació serà bo".

És per això que Rovirosa ja avisa que no tenen pensat relaxar-se en els darrers partits de la temporada tot i que siguin intranscendents: "Volem ser competitives fins al final, tenim partits contra l’Ibaizabal, el Tarragona, el León... vam perdre contra tots ells i no volem perdre el doble enfrontament contra els rivals que encara ens queden". El nou objectiu del curs, diu Rovirosa, "és acabar la temporada amb un balanç de 13-13".

Un curs d'aprenentatges

Però si hi ha una cosa que ha quedat clara en aquest debut és que tots els actors de l'entitat s'han vist obligats a aprendre. Un dels principals, aprendre a afrontar partits i jugar-los després de desplaçaments llargs. "El millor exemple ha estat el passat cap de setmana, vam sortir de Manresa a les cinc de la matinada, vam arribar a l'hotel de Gijón al migdia per menjar alguna cosa, vam poder descansar una estona i a les vuit teníem un partit que nosaltres mateixes volíem que fos molt exigent". En un sentit similar, "hem après que calia adaptar els dies que entrenem durant la setmana per arribar sempre en bona condició als partits".

Hem passat moltes hores plegats, hem rigut molt i ens hem convertit en un bloc"

Marc Rovirosa

No ha estat, ni de bon tros, l'únic canvi que han hagut d'afrontar les manresanes en l'estrena a la nova competició. "A molts partits ens hem hagut d'enfrontar a un equip amb jugadores fora de categoria, que tenen un talent enorme com Merissah Russell, i a les quals ens hem d'adaptar tot l'equip per deixar amb només 16 punts i percentatges de llançament de camp molt dolents". Un assoliment en què es reflecteix la preparació dels partits, "a diferència del que ens trobàvem l'any passat, hem vist que preparant bé els partits i seguint el pla de partit els 40 minuts ens asseguràvem competir sempre".

No tot ha arribat damunt del parquet, "crec que el més important és que hem passat moltes hores plegats, en desplaçaments i hotels, i hem creat una química molt bona, hem rigut molt i ens hem convertit en un veritable bloc". Aquesta unitat ha estat una altra de les claus en moments complicats com en les lesions d’Elia Pérez o la de Laura Segués, "és un aprenentatge diferent perquè d’entrada no és positiu, però que ens ha obligat a reinventar-nos com equip".

Subscriu-te per seguir llegint