L’Igualada Rigat perd al Palau contra el Barça i ja no pot aspirar al miracle europeu (4-1)

Calia una carambola de grans dimensions, i en tres jornades seguides, perquè l’Igualada Rigat encara es mantingués viu a la Lliga de Campions i aspirés a entrar a la final a vuit en el seu retorn a la màxima competició. Però tot passava per vèncer al Palau Blaugrana i els homes de Marc Muntané han estat lluny de fer-ho avui. El 4-1 final mostra la superioritat local, sobretot a la represa, i deixa els igualadins amb dos partits per davant que ja no tindran més sentit que el propi orgull.

Encara amb les importants baixes de Ruano i Marc Carol, l’Igualada ha arribat amb esperances i el partit empatat a la mitja part. Fins i tot el porter local, Carles Grau, ha hagut de fer alguna intervenció de mèrit en un duel sense gaire control i amb arribades a les dues porteries.

El Barça s’ha avançat a l’equador de l’acte, amb una acció personal de Pablo Álvarez, qui ha entrat pel mig i ha superat Arnau Martínez amb un xut recte. El porter arlequinat ha estat encertat i ha evitat que els blaugrana anotessin el segon, un fet que ha servit per arribar amb vida en uns darrers segons en què Miguel Cañadilla ha empatat en un xut que se li ha escapat al porter local.

Inici terrible

Tot podia passar, però les coses no han pogut començar pitjor amb un gol absolutament psicològic. Als set segons, Marc Grau ha rematat al fons de la porteria en una acció que ha semblat pesar molt en l’Igualada. Perquè l’equip anoienc ha creat poc perill i, a més, ha perdut Marc González amb una lesió a l’espatlla dreta.

L’esperança era que el partit encara estava igualat, però la ha trencat Sergi Llorca amb una altra acció desafortunada, ja que ha estat Guillem Llorens qui s’ha impulsat la bola cap a dins. El Barça, ja molt tranquil, hauria pogut fer el quart mitjançant Alabart, però l’ha aconseguit, justament, a través d’un igualadí, un Eloi Cervera que ha aixecat la bola i ha tancat un resultat que ja feia inútil pensar en què passava a Reus.