Marc Bernal: “No em podia ni posar un mitjó tot sol i ara estic marcant gols amb el Barça”

Marc Bernal ha tornat a mostrar la seva millor versió. Titular i golejador amb el Barça, convocat per primera vegada amb la selecció espanyola sub-21 i recollint els fruits d’una feina silenciosa després d’haver-ho passat realment malament. La lesió de genoll ja és més que oblidada i, tal com li va pronosticar el mateix Hansi Flick, el Barça té un grandíssim pivot per a molts anys.

Ets a la llista de la selecció sub-21, serà el teu debut amb la Rojita. Quines sensacions tens?

Estic molt content, va ser un moment molt especial. Me’n vaig assabentar per la meva família, em van enviar la convocatòria pel mòbil.

I al vestidor del Barça, què et van dir?

Em van felicitar tots i també vam donar l’enhorabona a Joan Garcia.

En Joan, que és a l’Absoluta. Tu eres a la prellista de l’Absoluta. Per a algú com tu, que va superant obstacles i creixent, és el següent objectiu?

Sí, sí, també em va sorprendre quan em van dir que era a la prellista de l’Absoluta. És una cosa positiva, és senyal que estàs fent bé les coses i un orgull.

I què t’han comentat els que ja han estat a la selecció, t’han donat algun consell?

Gerard Martín i Pau Cubarsí m’han dit que hauré de ballar, en ser la meva primera convocatòria. I que ho gaudeixi molt, que és una cosa molt especial i diferent.

Segur que s’ha tingut en compte la teva ratxa amb el Barça. Després de tot el que has passat, el patiment, et tornes a consolidar a l’onze, marques cinc gols... és molt fort, no?

Ha estat un procés llarg i molt dur, sobretot a nivell mental, poder tornar a estar al mateix nivell d’abans de la lesió. I ara, estar jugant, els partits al Camp Nou... doncs és un orgull. Tota la feina que hi ha al darrere, que potser no es veu durant la lesió i sobretot també després, ha tingut la seva recompensa, és un premi.

Si en aquells pitjors moments de la recuperació algú t’hagués dit: d’aquí a un temps estaràs al Barça al màxim nivell, marcaràs molts gols... què li hauries dit?

L’hauria pres per boig, perquè és una cosa surrealista. Si puc ajudar l’equip, també fent gols, és una cosa que m’enorgulleix molt.

Et vas arribar a desesperar en algun moment, a pensar que no aconseguiries recuperar el nivell d’abans de la lesió?

Bé, sobretot al principi ho penses, és quan estàs més fotut, sobretot mentalment, et venen moltes coses al cap, que no podràs tornar a ser el mateix, que no tot serà com abans, però hi ha aquelles persones que t’ajuden, que saben del que parlen. Són els readaptadors, els del dia a dia, els fisioterapeutes. Ells m’han ajudat molt.

Portes marcats 5 gols, tots al Camp Nou, tots en competicions diferents, Copa, Lliga, Champions. Amb quin et quedes?

És difícil, eh. El primer sempre és especial i sí, et diria que amb el primer que vaig marcar amb el club de la meva vida, el del partit contra el Mallorca. Vaig sentir eufòria en aquell moment. Quan vaig sortir del camp, els meus familiars, amics, tothom m’estava felicitant i va ser un moment únic.

Els celebres amb un petó a l’avantbraç i el dit índex cap al cel. A qui els dediques?

Aquesta celebració va per als meus avis, que es van morir quan jo era molt petit i m’hauria agradat aprofitar més el temps amb ells. No m’han pogut veure físicament, però sé que m’estaran veient tot aquest temps. El del braç? Perquè hi tinc les dates de quan van morir.

A Vallecas es va trencar alguna cosa més que un genoll?

Sí, jo ho recordo com un moment superdur, mentalment. El primer que vaig pensar és que no jugaria a futbol durant un any o fins i tot més.

Quin va ser el pitjor moment que recordes de tot aquell temps?

Recordo que en el partit, quan era a terra, no em podia ni aixecar. Després d’operar-me, no em podia posar ni un mitjó, ni aixecar-me del llit tot sol. Això va ser el més dur.

I el més reconfortant, algun detall, algun gest que t’emocionés?

Jo te’n diria dos: el primer dia que surto al camp a tocar pilota, allò va ser com un nen petit quan li donen una pilota. I també el dia que tornava a jugar, que va ser al Johan contra el València.

Tens un psicòleg des dels 14 anys. Quina importància té per a tu cuidar la salut mental?

Per a mi és importantíssim. Tant és que estiguis en el teu millor moment, sempre hi ha alguna cosa que tens al cap. Parlo amb el psicòleg perquè m’ajudi en tot i sobretot aquest any ha estat crucial per a mi.

La teva mare treballava en una Fundació, Horitzó, que tractava aquests temes, també amb persones més desafavorides. Ara que ets a l’elit, quin aprenentatge de vida et dona haver vist de prop aquestes situacions?

Això mateix, a vegades la meva mare també m’ho diu, m’ho recorda, que hi ha gent que potser no té tot el que volen, però ells continuen amb un somriure. En els moments difícils de la lesió també vaig aprendre molt això.

El teu pare va ser futbolista, el teu germà porta temes teus, el Campus, l’agència amb Raúl Verdú. Quins consells et donen també ells per tocar de peus a terra i quina importància té per a tu la família?

La meva família sempre em dona suport en els moments difícils, també quan estic a dalt. El meu pare és qui més m’exigeix dins del camp. Encara que ho faci bé, sempre té alguna cosa a dir-me. I això també és una cosa bona, que sempre cal tenir els peus a terra. I el meu germà sempre em dona suport també.

Al gener hi havia moltíssims clubs darrere teu i va haver-hi un moment en què fins i tot es va parlar que podies anar cedit al Girona. A prop de casa, amb la bona experiència de l’Eric... t’ho vas arribar a plantejar?

Des del principi, jo tenia clar que em volia quedar. Fa molts anys que soc aquí, és el club de la meva vida i he pres la decisió correcta. Els moments que estic vivint ara no els hauria viscut en cap altre lloc. I els títols que puguem aconseguir, aquí es viuen com una cosa única.

Anar al Girona? Tenia clar que em volia quedar i vaig prendre la decisió correcta. Els moments que estic vivint ara no els hauria viscut en cap altre lloc

Tens contracte fins al 2029, vas renovar en un moment complicat per a tu... t’agradaria que es pogués prolongar la relació els pròxims mesos?

Sí. Si fos per mi, sí. I sí que és veritat, com tu dius, en el moment que em vaig lesionar era a l’hospital i em van oferir el contracte i va ser un suport del club que va significar molt per a mi.

Fem un flaix a la teva infància. Anaves al Camp Nou, ara hi jugues. Què significa per a un culer de naixement?

Quan jugues aquests partits, ni de petit t’ho pots imaginar. Recordo un dia que vam sortir de la mà en un Clàssic amb els jugadors i veure l’ambient, va ser una cosa que recordaré sempre. I ara, estar jugant i que celebrin els teus gols és una sensació única.

Marc Bernal, al costat de Luis Suárez abans d’un clàssic

Recordes quin jugador acompanyaves?

Sí, era Luis Suárez.

D’aquells partits, quin et va marcar més?

Aquell Clàssic, perquè va ser un moment més especial. També la remuntada contra el PSG. Em va impactar i la vaig celebrar molt.

I qui era el teu ídol?

Messi. Aquella eliminatòria... Leo, Neymar, Luis Suárez. Tots tres són fantàstics.

Sergio Busquets i Andrés Iniesta em van enviar missatges que em van marcar i van significar molt per a mi

Se t’associa amb Sergio Busquets. Hi has parlat alguna vegada, tu et veus una mica com ell?

El primer, sí que hi he parlat. Quan em vaig lesionar em va enviar un missatge i em va sorprendre. Parla de la persona que és. Va ser molt significatiu per a mi, és un jugador que sempre he admirat des de petit, un ídol. Jo crec que cadascú té la seva manera de ser, la seva pròpia carrera. També em van marcar molt els missatges d’Andrés Iniesta.

La competència al Barça és brutal. Quan torni De Jong, tems perdre el teu lloc de titular?

Quan ets al primer equip del FC Barcelona, el millor club del món, la competència ha de ser la que toca. Tenim els millors aquí, el nostre grup va més enllà de les competències i al final, aquestes decisions les pren el míster. Tinc molt bona relació amb Frenkie i amb tothom. Vaig sentir molt d’afecte i molta estima dels companys.

He pogut augmentar la meva massa corporal i guanyar velocitat; el que em falta és agafar experiència en partits grans

Vas aprofitar aquesta recuperació per ser un futbolista més fort i més complet. Ho has aconseguit?

No sabria dir-te quanta massa muscular he guanyat, però sí, quan em vaig lesionar vaig parlar amb els readaptadors, amb el fisioterapeuta. Ells també ho van veure així. També guanyar en velocitat. Avui dia en el futbol professional tot és molt físic i amb molta velocitat. Ho he pogut millorar.

Què creus que et falta encara per ser més complet, en què t’estàs focalitzant ara?

Sobretot a agafar experiència en partits grans, a tenir la personalitat que cal tenir en aquests partits. És el que més m’empeny.

Quina consideres que és la teva millor virtut futbolística?

Et diria que el físic.

I el teu defecte a corregir?

Guanyar més duels, tot i que crec que he millorat molt en aquest aspecte.

I en l’àmbit personal, virtut i defecte?

Defecte, que em menjo molt el cap. I virtut, que soc molt empàtic.

I com et veu a tu el vestidor? Perquè la imatge que dones és d’un noi seriós, formal. Enganyes o no enganyes?

(riu) Jo crec que gairebé tots enganyen una mica, alguns menys, però sempre tens el teu costat que no mostres i això ens ho quedem per a nosaltres.

La Lliga està tan ajustada que apunta a decidir-se en un Clàssic. És un dels partits que et falten a l’elit...

En vaig jugar diversos al futbol base i els Clàssics són partits en què vas al màxim, t’hi deixes la pell a cada jugada i tinc aquesta espineta de jugar un Clàssic professional. L’espero amb moltíssimes ganes, la veritat.

Es parla al vestidor de la Champions?

Sí, en el partit contra el Newcastle vam demostrar qui som, el nostre joc. Tot l’equip, tot el grup, confiem a guanyar la Champions.

Però no preocupa encaixar tants gols, sobretot a la Champions?

Hem de millorar diverses coses, com tu dius, hi ha això d’encaixar gols, però al final també tenim virtuts. També marquem molts gols.

A les reunions que vam tenir amb Flick vam acceptar les coses que calia millorar i hem vist el canvi

El vestidor està molt convençut, però hi va haver un moment de mals resultats i de moltes reunions. Com van ser?

Crec que vam tenir la capacitat com a grup de poder parlar i poder acceptar les coses que calia millorar. Ho vam parlar com un equip i hem vist el canvi. Ell va dir després del dia del Chelsea que l’equip canviaria i així ha estat. Les petites coses que hem pogut millorar ens han ajudat a créixer.

Teniu ànims de revenja amb l’Atlètic després de l’eliminació a la Copa del Rei?

Sí. Bé, sempre en tens ganes i et queda aquella espineta de no haver passat a la final de Copa. És una oportunitat d’aprofitar-ho i demostrar-ho a la Champions.

Serà una eliminatòria dura...

Sí, ens hi haurem de deixar la pell a cada jugada.

Vols guanyar molts títols, però quin és el teu gran somni amb el Barça, el més important?

La Champions, sens dubte. La Lliga ja la vaig guanyar l’any passat... Guanyar la Champions seria una bogeria.

Subscriu-te per seguir llegint