L'exjugador del Bàsquet Manresa Álex Hernández anuncia la seva retirada

L'exjugador del Bàsquet Manresa Álex Hernández ha anunciat la seva retirada aquest dimarts a les xarxes socials. El base murcià va jugar al club bagenc entre el 2010 i el 2016 en uns anys complicats, sobretot els últims, marcats per descensos salvats als despatxos i permanències miraculoses en les últimes jornades. Des del 2021 fins a la passada temporada, va liderar el Leyma Corunya, aixecant el títol de campions de la LEB Or a Melillla i aconseguint l'ascens a l'ACB el curs 2023/24. Les lesions dels últims mesos a la formació gallega el van portar a desvincular-se del club.

En el comunicat que ha emès, Hernández fa un agraïment a les persones i entitats que l'han ajudat al llarg de la seva carrera de disset anys: el Barça, per confiar en ell quan tenia quinze anys per unir-se al seu planter; tots els clubs per on ha passat, entre el quals el Baxi Manresa, i l'equip on es va formar, el CB Sant José de la Vega; les aficions; la Federació Murciana i la FEB.

Seguidament, el murcià també reconeix la tasca de cadascun dels professionals que l'han acompanyat, destacant "l'equip humà" de Fremap A Corunya "pel seu incansable esforç i dedicació amb la meva última lesió. Gràcies de tot cor per la vostra feina i temps".

A mesura que avança la seva publicació, s'acosta més a les persones més properes. Així, assenyala els seus agents, Pere i Juan Pablo, "per acompanayar-me des del meu primer contacte"; els seus pares i el seu germà, Jose Carlos: "gràcies per iniciar-me en aquest esport que tant m'ha donat i per donar-me suport en els moments bons i no tan bons"; els familiars i amics que va deixar a Múrcia quan va començar la seva carrera; i la seva parella, Ana, "per ser el meu suport en tot moment i no dubtar en acompanyar-me en el desconegut (...). Gràcies també per regalar-me els meus dos millots tresors: Álex Jr. i Bruno. Ells han estat la meva energia per seguir lluitant els últims anys, quan en ocasions pensava que ja no podia més".

Clou la nota expressant el privilegi que li ha suposat jugar al més alt nivell i de les amistat que ha forjat. "He complert alguns dels somnis d'aquell nen que anava a veure el seu germà a entrenar mentre esperava tenir l'edat per apuntar-me a l'escola de bàsquet (...), però encara em queden moltes metes a perseguir i complir..."