Una expulsió deixa el Barça tocat, però no enfonsat del tot, en els quarts de final de la Lliga de Campions contra l'Atlètic de Madrid (0-2)

El costum de quedar eliminat, o gairebé eliminat, d’una competició mereixent més i amb un gran coratge s’ha instal·lat massa en aquest Barça. Ha passat a la Copa, l’any passat a la Champions contra l’Inter i també ahir. És cert que l’Atlètic, garrepa com sempre, ha tret partit de dos xuts que ha fet. I també que el col·legiat, el romanès Kovacs, és un desastre indigne d’una competició així. Però si tens 18 xuts totals, amb 7 anant a porteria, no pots acabar a zero.

Els blaugrana hauran de fer un miracle al Metropolitano perquè han notat les deficiències ofensives de tot el curs en la rematada. Només Lamine Yamal creava perill i Rashford, amb molta voluntat, s’ha fet un tip de fallar gols. Queda l’heroica. Almenys, amb la segona part d’ahir, es pot dir que l’equip encara no està enfonsat del tot.

El Barça ha tingut el control a la primera meitat, però sempre amb la sensació que l’Atlètic tenia el partit controlat. Només Lamine Yamal semblava crear perill i, per això, als matalassers no els importava bascular cap al seu costat i deixar més sol Rashford. L’anglès ha entrat molt en joc, però no troba mai la manera de rematar amb encert. La més clara l’ha tingut al minut 3, però el seu xut, massa fluix, l’ha parat Musso.

Els visitants volien amenaçar a la contra, però ho feien poc. Ha semblat que el Barça havia trencat la línia al minut 17, però el gol de Rashford ha estat anul·lat per un fora de joc de Lamine. Després, lesió de Hancko, tot sol, en l’Atlètic, i una rematada de Gerard Martín a fora com a aproximacions més clares.

Fins que ha arribat la jugada determinant. Després que Kovacs perdonés la segona targeta a Koke per una puntada a la tíbia de Lamine, Giuliano s’escapa en una desatenció blaugrana, es creua per davant de Cubarsí i tira la cama enrere perquè hi hagi contacte. El gironí no el pot evitar. L’àrbitre indica groga, però la jugada és clara: sí és falta, és vermella, i el VAR s’encarrega de fer-li-ho veure. A sobre, Julián, que gairebé no havia aparegut, llança la falta amb mestria i supera l’estirada de Joan García. Amb una targeta compensatòria a Pubill, que no podrà jugar la tornada, s’acaba amb tragèdia entre els aficionats del Camp Nou el primer acte de la representació.

Cames fresques

I Flick ha sabut llegir a la represa que l’equip no s’havia de tornar boig i ha posat les cames fresques i, per què no dir-ho, el caràcter de Fermín i Gavi tot i que això signifiqués sacrificar Pedri i Lewandowski. I ha estat un encert, perquè en set minuts, Rashford ja n’hauria pogut fer dos, un driblant Musso i xutant a fora i l’altre, en una falta directa que ha parat el porter argentí [qui troba a faltar Oblak?] cap al travesser.

Llavors, la jugada estúpida, però clara del partit. Musso planta la bola per servir de porta i la passa a Pubill, qui l’agafa amb les mans per servir ell. El penal, meridià, amb precedents, i reclamat per tot el Camp Nou no entra al reglament del pèssim col·legiat d’ahir.

El Barça ha buscat més opcions i Gavi ha pentinat un còrner al qual Olmo no ha arribat. Ha estat després de l’última errada de Rashford que l’Atlètic ha passat per primer cop del mig del camp, Ruggeri ha centrat i Sorloth s’ha avançat a Gerard Martín per fer el segon. En el futbol no hi ha injustícia. Hi ha gols, o no gols.

En el tram final, amb Araújo entrant i pujant a rematar, Lamine s’ha tornat a posar l’equip a l’esquena i tot sol ha intentat fer l’impossible, però estava massa cansat. Honor a l’esforç del Barça en circumstàncies adverses i sort per a dimarts vinent. Això sí, ha d’evitar tants errors grollers si vol acabar de ser gran.