Tiger Woods i Rory McIlroy: Controvertides llegendes del Masters d’Augusta

La passada matinada s’ha acabat el que, per a molts, és el millor torneig de golf del món, el primer dels Gran Eslams de la temporada, el Masters d’Augusta. Tot el ritual que l’envolta, la cèlebre jaqueta verda i la glòria per a qui el guanya el podria fer equiparable a Wimbledon en el món del tennis, un torneig diferent. A més, és l’únic dels quatre grans que sempre es disputa al mateix camp.

Avui fa anys de dues victòries històriques en aquest glamurós escenari de l’estat de Geòrgia. Dos dels millors jugadors de la història, però també dels més controvertits, van signar-hi pàgines brillants un 13 d’abril.

El 1997, avui fa 29 anys, Tiger Woods es convertia en el jugador més jove de guanyar-hi. Aleshores tenia 21 anys, 3 mesos i 14 dies. Va arribar a guanyar quatre vegades més el torneig, la darrera el 2019, però la seva irrupció aquella primavera va ser extraordinària. A més, va vèncer per una diferència supersònica, dotze cops sobre el segon classificat, el també estatunidenc Tom Kite. Va fer 18 cops per sota del par i va rebre la seva primera jaqueta verda de mans de l’anglès Nick Faldo, guanyador l’any anterior. Aquesta és la diferència més gran en la història d’un torneig que va viure la seva primera edició el 1934.

De tota manera, sembla que Tiger Woods es quedarà a una victòria de superar les sis de Jack Nicklaus, que és qui n’ostenta més. Ara mateix no se sap si és un jugador en actiu, o un exjugador. La seva vida privada no és pot dir que sigui gaire ordenada. Fa pocs dies va informar que reiniciaria un tractament després d’haver-se estavellat amb el cotxe per culpa dels seus problemes amb l’alcohol. L’episodi va ser semblant al del 2009, quan va tenir un altre accident després d’haver estat expulsat de casa per la seva parella de llavors, Elin Nordegren, que havia descobert tota una història d’infidelitats. Tot i que el 2019 va semblar que tornava al capdamunt, amb el cinquè triomf al Màsters, el camí no s’ha adreçat. A part de l’alcohol, també va tenir problemes amb les drogues, originades pels calmants que prenia després de múltiples operacions quirúrgiques. Ara el seu futur és una incògnita.

També un 13 d’abril, però més proper en el temps, és el triomf del nord-irlandès Rory McIlroy. L’any passat, a Augusta, es va convertir en el sisè jugador de la història en completar els quatre tornejos del Gran Eslam, després dels mencionats Nicklaus i Woods, Gene Sarazen, Ben Hogan i Gary Player. Quan va irrompre en el circuit, el seu joc audaç li van valdre tants seguidors, com detractors.

L’any passat va viure una història d’amor i odi als Estats Units. Dels aplaudiments pel Màsters, als insults que va rebre durant la Ryder Cup, el torneig que enfronta els estatunidencs i Europa. McIlroy va arribar a aixecar el dit als aficionats, un gest gens habitual en un esport com aquest. Tot i que intenta dominar un caràcter sovint irascible, de fet, ha madurat bastant, de vegades no pot. Coses de genis. Com Woods i ell.