Albert Blaya reivindica la mirada literària sobre Lamine Yamal a Manresa

«El primer dia que el vaig veure va ser a Manresa. Era per Tots Sants i feia molt fred. Em va sorprendre la manera com jugava, el tacte amb la pilota. Era diferent...». Així explicava aquest divendres el periodista manresà Albert Blaya, a la Llibreria Abacus de la capital bagenca, com el va captivar el talent de qui, avui dia, és un ídol de masses al Barça i en el món del futbol, Lamine Yamal. Ho va fer per desgranar les claus de l’ascens meteòric del geni del barri de Rocafonda de Mataró en el seu llibre Univers Lamine Yamal.

Més d’una cinquantena de persones entre familiars, amics i apassionats de les meravelles de Lamine es van aplegar a la llibreria per seguir atentament la radiografia que va fer Blaya sobre un llibre que ja va presentar el passat 27 de novembre a Barcelona i que espera que ho peti aquest Sant Jordi.

El periodista de la revista Panenka, Marcel Beltran, va acompanyar Blaya en la seva presentació, dirigint les seves intervencions i preguntant sobre diversos aspectes interessants de l’obra i de la seva vocació per escriure.

De fet, tots dos han expressat la seva admiració mútua durant l’esdeveniment. Beltran ha destacat del manresà la seva passió per escriure, més enllà del seu rol com a analista en diversos mitjans i a les xarxes socials. «Em va sorprendre la seva preocupació per com explicar les coses, la seva vitalitat i el gaudi per la literatura essent tan jove».

El discurs ha virat ben aviat cap al protagonista del llibre, Lamine Yamal. Blaya ha reivindicat la necessitat de descriure el jugador des d’un vessant literari i fugir de les dades i els números. «Moltes vegades, si parles de xifres, es com acostar-te a un quadre i preguntar quant val. Penso que cal perseguir l’estela de la figura i explicar per què ha deixat empremta».

Tot plegat, a més, davant un futbolista de només 18 anys que no ha tingut temps per «aterrar el talent». «No hi ha tantes diferències entre el Lamine de 15 o 16 anys al d’ara. Llavors, ja actuava i pensava diferent. Per tant, amb ell no ha estat necessària la pausa abans que esclati tot», assegura. Blaya ha volgut confessar la seva devoció per un jugador que «deixa espai per a la sorpresa» i que surt de la lògica pautada que marca el dia a dia dels professionals i que el fa diferent.

Unes qualitats que l’han portat a liderar el Barça, tant a dins com a fora el camp, i a comparar-lo constantment amb Leo Messi. «Quan hi ha un buit, el volem omplir. Volem que el nou jugador que ens meravella sigui igual que el que ha marxat, i això és perillós. En Lamine és una antítesi de Messi. Això no és bo ni dolent, hem de treure etiquetes.

En aquest sentit, sí que ha comparat la manera de jugar del crac del Barça amb Neymar, ja que «són jugadors que prioritzen la part lúdica. Messi era una màquina de fer gols», i la similitud a l’exterior del terreny de joc amb Maradona. El periodista també ha subratllat el bon encaix de Lamine amb Hansi Flick, figura clau en el seu ascens, i de com afectarà la posició del jugador al camp a la resta de companys.