Danica Patrick: Prement l'accelerador sense cap mania

Avui fa 18 anys d’un dia històric en les curses de cotxes. En un món tan masculinitzat com aquest, l’estatunidenca Danica Patrick es convertia en la primera dona de guanyar una cursa de la Formula Indy. Va ser a les 300 milles del Japó, a l’oval instal·lat al circuit de Motegi. Amb un cotxe de l’equip Andretti va vèncer el brasiler Hélio Castroneves i l’australià Scott Dixon. Aquella seria la seva única victòria, i l’única d’una dona, en aquesta competició, un campionat en què va acabar sent cinquena la temporada següent.

La seva idea era destacar des de tots els punts de vista. Des de l’esportiu, com va quedar clar amb aquest èxit i en les curses en què va participar d’una competició que la va triar la millor debutant de l’any, el 2005, com des del mediàtic. Perquè Patrick no va renunciar en cap moment al seu atractiu físic per obrir-se portes coneixedora que, lamentablement, en el seu món caldria fer-ho.

De fet, va haver de lluitar contra les crítiques i els prejudicis des del primer moment. Helmut Marko, director del programa de Red Bull en l’època, ja la va descartar aviat per poder competir a la Fòrmula 1 ja que considerava que els seus resultats en els circuits ovals, en què no va guanyar cap cursa al seu país, «no són suficients». A més, es considerava que corria amb avantatge a causa del seu pes, només 45 quilos, i la seva alçada. La seva presència va provocar que es canviés la regulació del pes total en la suma de cotxe i pilot. Abans només comptava el cotxe.

Hi havia gent al món del motor, però, que considerava que calia apostar per ella. L’expilot Niki Lauda afirmava que «si aconseguim que una pilot dona estigui entre els millors del món, doblaríem les audiències» de les curses. I encara més si la dona en qüestió era algú que venia la seva imatges apareixent en bikini a la revista Sports Illustrated dues vegades, era considerada l’esportista més atractiva del món per marques com Victoria’s Secret o apareixia en anuncis provocatius a la mínima possibilitat.

A més, en el seu moment de màxima fama, era una figura reconeguda fins i tot pels nens. Apareixia en capítols dels Simpsons o de South Park, sèries animades de culte, i es convertia en referència en guanyar premis votats per la quixalla. Danica era algú que havia destacat en un àmbit desconegut per les dones en aquell moment i, sí, era trist que no fos només per mèrits esportius, però aquestes eren i són les barreres que imposa la societat en segons quines pràctiques.

Després d’una carrera esportiva irregular, es va retirar de la pràctica activa el 2018, però no del primer pla. Va entrar en negocis com una bodega de vins a Califòrnia i va crear la seva pròpia línia de roba esportiva. Després, es va convertir en analista influent a les principals cadenes estatunidenques per als esports del motor i un gran suport en l’última campanya presidencial de Donald Trump. Veient què va prioritzar després del seu triomf de fa divuit anys, segurament això darrer és el que ens hauria d’estranyar menys.