El CB Esparreguera sobreviu a una temporada plena d’alts i baixos

Lesions, un canvi d’entrenador a mitja temporada, males actuacions corals i alguns problemes amb els ‘egos’ dels jugadors. Aquestes han estat algunes de les problemàtiques contra les quals ha hagut de lluitar al llarg de la temporada el primer equip del CB Esparreguera. El que havia de ser una temporada per continuar mirant cap amunt, es va convertir ben aviat en una prova de foc amb molt poc marge de maniobra per acabar segellant una permanència amb millor regust del previst.

El conjunt del Baix Llobregat nord venia de dos cursos molt positius, tots ells sota la batuta de Norberto Guerra. El primer, el que va certificar l'ascens a Tercera FEB després d’una gran temporada a Super Copa que es va culminar amb una bona final a quatre disputada al Nou Congost. La següent, la del retorn a la quarta categoria del bàsquet estatal, va ser encara millor. No es va lluitar per l’ascens, és cert, però la cinquena posició final deixava un gran regust de boca a l’entitat.

Semblava doncs que aquesta temporada 2025/26 havia de servir no només per a consolidar les bases de la temporada anterior, sinó per començar a esbossar un projecte centrat en explorar què era necessari per tenir un primer equip que s’instal·lés a la zona alta. «A l’estiu érem molt optimistes amb l’equip que ens quedava. Era molt físic, que permetia diferents variants tàctiques i que també ens donava molts recursos en l’apartat defensiu» reconeix Marc Raventós, director tècnic de l’entitat esparreguerina i que ha acabat dirigint el primer equip.

Un inici complex

No era mentida, però tampoc la garantia que semblava. «Vam haver de canviar algunes peces respecte l’any passat, alguns perquè ho decidiem nosaltres, i altres perquè eren els mateixos jugadors qui decidien marxar» apunta Raventós. Una circumstància que d’entrada sembla d’allò més habitual, però que té un rerafons una mica més complex.

«En els 10 anys que porto dins de l’Esparreguera, molts com a jugador, però també com a director tècnic i entrenador, ens hem diferenciat sempre per ser un club amb molta unió dins del vestidors. Amb jugadors que porten molts anys jugant junts, que molts d’ells són amics fora de pista...». Aquest estiu, la dinàmica va canviar. «Just va coincidir que tres de nosaltres vam deixar de jugar, i érem conscients que havíem de pagar un peatge que seria una mica car» confessa Raventós.

El cert és que així va ser, «vam tenir problemes des de l’inici, arribant a donar mala imatge en algun partits. A la jornada 10 vam decidir fer el canvi d’entrenador perquè les coses no sortien com estàvem esperant». A partir d’aleshores, ja amb Raventós al capdavant del projecte, «hi va haver un canvi de xip, les dinàmiques van començar a millorar, i encara que vam perdre alguns partits amb finals igualats que ens van fer molt de mal, vam tenir la capacitat per continuar endavant» recorda el tècnic del primer equip esparreguerí.

Objectiu: salvar el curs

A partir d’aleshores, l’objectiu de la temporada va fer un gir de 180 graus: «Aconseguir la permanència, salvar la temporada». Era de mínims, sí, però no per aquest motiu volia dir que fos més senzill. El cert és que damunt del parquet la imatge va millorar. No es guanyava al mateix ritme que la temporada anterior, però s’anaven superant aquells duels marcats amb una creu al calendari.

«Recordo que al mes de febrer vam estar en un punt una mica crític». Hi havia molts equips lluitant per evitar la zona de descens, i tot i que encara restaven jornades, semblava clar que si se’n sortia aleshores cada vegada es veia més a prop la llum al final del túnel. «A nosaltres ens va passar amb dos partits seguits fora de casa, contra l’Andratx i La Muela. Enfrontaments que veient com ha quedat la classificació poden semblar fàcils, però no ho eren gens. Per sort els vam poder treure tots dos, i a partir d’aleshores vam respirar una mica més tranquils».

De cara a la temporada vinent, Raventós explica que «encara no hi ha res oficial» tant pel que fa al seu futur al capdavant de l’equip com a la confecció de la plantilla. Això sí, «com a director tècnic et puc dir que volem cuidar aquesta cohesió i dins del vestidor. El talent es pot fitxar, el físic també, però la cohesió no, i et puc dir que per a mi ha estat una característica diferencial respecte a la temporada passada».

En aquest mateix sentit, Raventós explica que «l’experiència m’ha servit per donar encara més importància a encertar amb la plantilla que es munta a l’estiu, ja que començar bé és gairebé el 70% de la temporada». I el més important, «no només pel que fa al talent, sinó per conèixer les persones, saber com gestionen els moments difícils i com, arribat al moment, són capaços de posar el grup per davant de l’individu. No vull jugadors que en una victòria no estan contents perquè han jugat poc».

Raventós sap del que parla, ja que en els darrers anys havia format part de la plantilla del primer equip. Ja aleshores va fer el salt al món dels entrenadors, «sobretot en categories de formació», però «va arribar un moment en què em cridava més l’atenció ser entrenador que no pas jugar. No pots estar a tot arreu, altres anys ja havia notat que no arribava a tot, i la veritat és que no me’n penedeixo».

Subscriu-te per seguir llegint