Conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya | Berni Álvarez
Berni Álvarez, conseller d'Esports: "Per a la final del Mundial 2030, aportem un Camp Nou més modern que el Bernabéu i amb més capacitat"
El polític repassa les línies mestres de la legislatura

Berni Álvarez, conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, ahir al Parlament. | JORDI COTRINA
Francisco Cabezas
A Berni Álvarez (Reus, 1971) se li il·luminen els ulls quan parla de les seves gestes com a basquetbolista. En aquells temps, viure a la cornisa del triple no estava tan ben vist com ara. I ell, cisellat per una llegenda de les banquetes com el serbi Miki Vukovic, era un tirador pur, dels que prioritzaven el llançament de tres al de dos. Disfrutava assumint riscos perquè confiava en la repetició, en la mecànica i també en l’instint. Va canviar les samarretes de tirants per les americanes, el vertigen de la línia de tres per la responsabilitat de l’estrada. I com a conseller d’Esports de la Generalitat, càrrec que va assumir l’agost del 2024, ha pogut recórrer a la determinació. Està especialment orgullós d’haver tirat endavant el pla de la recepta esportiva, té a la cantonada un dels esdeveniments que quedaran marcats en la història del territori, el Grand Départ del Tour, a més de la Ryder Cup de golf a Camiral (2031) i l’aspiració d’acollir la final del Mundial del 2030.
Quina sensació té respecte a la possibilitat que l’Spotify Camp Nou pugui acollir la final del Mundial del 2030?
Nosaltres, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, el que volem és tenir les màximes opcions de poder acollir la final i presentar el millor escenari possible per a qualsevol oportunitat que sorgeixi. Si veiem que la final no pot ser, pensarem en el partit inaugural. Però quan comences a treballar vas a buscar el màxim. Volem liderar des de Catalunya. Al CSD l’hi hem dit, a la FIFA també. Volem portar la batuta perquè ens pot donar més oportunitats.
I per què és millor l’Spotify Camp Nou que el Bernabéu?
Una cosa és el romanticisme que puguem aportar des de Catalunya i els catalans. Però tècnicament podem aportar un espai més modern encara que el Bernabéu. I també més capacitat pel que fa a espectadors. Això és una evidència. Per exemple, veient el ticketing que s’està movent al Mundial dels Estats Units, estem parlant que podem arribar a tenir aquí, traient les places de convidats i les places de premsa, al voltant de gairebé 20.000 espectadors més. Crec que la FIFA ho ha de tenir molt present. Tècnicament som els millors i en capacitat també som els millors.
La FIFA va visitar el Camp Nou el mes passat. Els han dit res?
Sí, va anar bé. Vam fer una reunió amb l’Ajuntament i la FIFA. Ens han posat uns deures i nosaltres els estem fent.
Tenen a veure amb les obres del Camp Nou?
Una mica amb tot. Des de com serà la mobilitat quan l’estadi estigui acabat, si canviava molt l’entorn, on es podrien instal·lar a Barcelona les fan zones...
Els crits racistes a Cornellà durant l’últim Espanya-Egipte, creu que poden tenir algun tipus d’impacte negatiu?
Espero que no. És veritat que és un toc d’atenció que ens va servir també a nosaltres per posar de manifest que hem de fer alguna cosa més des de les administracions pel que fa als protocols, d’actuacions, etc. I també per demostrar a la FIFA que hem sigut del tot taxatius: si això passa, nosaltres actuarem.
Potser tardarà fins que la selecció espanyola torni a venir a Catalunya.
Bé, segurament. Entenc que la Federació potser és una mica més reticent a partir d’ara. Crec que és una llàstima, perquè al final jo soc dels que pensa que l’esport, sigui del nivell que sigui i sigui la selecció que sigui, com més en tinguem a Catalunya, millor. A més, tenim referents en el món del futbol que són a la selecció espanyola i que els nens de Catalunya volen veure. I si els poden veure més a prop, millor. He parlat últimament amb el president de l’Espanyola [Rafael Louzán] i ens tornarem a veure la setmana que ve. La relació és bona i espero que això, tot i que inicialment pugui frenar una mica, no sigui un condicionant definitiu, ni de bon tros.
A quina altura posaríem el Grand Départ del Tour a Barcelona quant a grans esdeveniments històrics celebrats a Catalunya?
Evidentment, els Jocs Olímpics de Barcelona 92 sempre estaran al top-1 . El Tour seria al top-3 del grup de grans esdeveniments que tindrà Catalunya, juntament amb la Ryder i el Mundial.
S’ha quantificat qui serà el retorn econòmic del pas del Tour per Catalunya?
Es parla d’uns 200 milions d’euros, però aquesta és una xifra que ens dona el Tour. No ho sabrem fins després. També pensàvem que ens mouríem en una xifra d’uns 1.500 voluntaris, i estem ja per sobre dels 3.500. La inquietud que té la gent per venir al Tour és molt alta. Quantificar exactament la quantitat de persones que pernoctaran aquí i passaran uns dies, i les empreses que s’hi bolcaran...
Els diners ho són tot?
Tothom que m’ha presentat algun esdeveniment em ve amb l’informe del retorn econòmic per davant. Els esdeveniments esportius també costen molts diners, i són diners públics. Hi pot haver gent a qui no li agradi el futbol, el golf o les motos. El retorn econòmic està molt bé, però hem de pensar en un retorn social. És la clau. Que tot i que no t’agradi la bici puguis participar de les bike days que muntarem, del voluntariat, del recorregut de gravel, o de la senyalització dels ports, que és una cosa històrica i que feia falta a Catalunya. Tota aquesta part del llegat social ha de ser clau a l’hora de decidir quins esdeveniments esportius venen a Catalunya. Tant o més que el retorn econòmic.
Li preocupa la seguretat? Hi haurà un gran desplegament dels Mossos durant el pas del Tour. De fet, s’esperen unes 300.000 persones a la sortida.
Sí, estem coordinant molt la feina amb els Mossos. Una cosa és un esdeveniment que passa en un lloc tancat, un pavelló, un camp de futbol, on ho tens tot més acotat. Però el Tour és un esdeveniment que passa durant 180 quilòmetres d’una etapa a l’altra, que es va movent i movent... Has d’estar molt bé. Els Mossos hi estan molt implicats, els ajuntaments també amb les policies locals i la Guàrdia Urbana. Els esforços són màxims i estem convençuts que serà una gran festa i que no hi haurà cap problema.
Subscriu-te per seguir llegint
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe