El Barça femení es llueix al Camp Nou contra el Bayern i arriba a la seva sisena final de Champions seguida (4-2)

La sisena. Perquè aquest equip d’època no mereix menys. Perquè ha patit, ha plorat però també ha sabut gaudir i regalar un futbol que li ha permès imposar-se a tot un Bayern de Munic (4-2). La sisena final consecutiva de la Champions i Oslo ja espera.

S’ha repetit l’esquema del partit d’anada. El Barça ha controlat la pilota, ben plantat sobre la gespa, i ha començat a crear. Al Camp Nou s’ha respirat aquella energia de gran dia. S’ha notat que, tot i que tot podia passar, el Barça estava preparat per a tot. Les jugadores també ho han sentit. I, en moments així, és quan les futbolistes es transformen. Salma Paralluelo no ha tingut la millor temporada, no ha tornat a ser la mateixa, amb el desbordament elèctric que la caracteritzava. I contra el Bayern s’ha retrobat. La pilota ha sortit disparada de les botes de Caroline Graham Hansen, dibuixant una paràbola perfecta que Salma ha rematat a l’alçada del segon pal. La diana ha avançat el Barça en el duel i en l’eliminatòria.

L’aparició d’Alexia

Però la superioritat del Barça no ha durat gaire. El Bayern ha aprofitat una pèrdua de pilota de Irene Paredes i el conjunt alemany ha sortit a tota velocitat cap a l’àrea blaugrana. Pernille Harder, en una tremenda galopada, ha assistit Dallmann, que ha recorregut plàcidament tota la banda sense oposició de les jugadores culers. S’ha plantat dins l’àrea i ha enviat la pilota amb molta calma al fons de la xarxa. Cata Coll s’ha quedat petrificada al seu lloc i no s’ha mogut per aturar la pilota.

S’ha reiniciat, per segona vegada, l’eliminatòria. Però ha aparegut ella. La de sempre. Perquè ella sempre hi és, no només al terreny de joc. Ha estat molt més que una futbolista. Alexia Putellas ha estat el Barça i sempre ha aparegut per posar l’equip on es mereix. La capitana ha enganxat una pilota morta a l’àrea després d’un xut de Salma. I hem tornat a tenir la imatge: la seva reverència de rigor al Camp Nou. L’última ha estat a la cantonada esquerra de la porteria; aquesta vegada l’ha corregit a mitja carrera per anar al dret, davant de la graderia d’animació, mentre es besava l’escut. Ha celebrat amb les seves companyes i, al final, sola davant del seu poble ha fet la reverència més icònica del món del futbol.

Un talent sense igual

El descans ha donat aire i pau a les culers. Per davant al marcador, encara que amb un resultat ajustat, la pausa ha insuflat forces a l’equip de Pere Romeu. I aviat s’ha encarregat d’ampliar aquesta distància Ewa Pajor. La polonesa és un talent sense igual. Salma Paralluelo ha centrat una pilota, aquesta vegada alta, que la davantera ha rematat amb un cop de cap imparable. Ha sortit disparada cap al córner, perseguida per totes les seves companyes. Han onejat les banderes al Camp Nou, totalment tenyit de blaugrana.

Oslo ja ha aparegut a l’horitzó. I Alexia l’ha tornat a acostar una mica més. Amb una rematada acrobàtia i d’esquena a la porteria, l’ha aixecat just per sobre de la portera alemanya. La Reina ha segellat el seu gol 232 amb el Barça, igualant César Rodríguez i col·locant-se com la segona màxima golejadora de la història de l’entitat. Al minut 87, la graderia ha tornat a esclatar. Aquesta vegada, amb un cert sabor de comiat. Alexia s’ha tret el braçalet i ha buscat Patri Guijarro. Ambdues s’han fet una abraçada llarga, carregada de significat. El relleu, la responsabilitat de guiar l’equip, potser no només pel que quedava de partit. Ha marxat ovacionada per la seva gent, que ha corejat el seu nom, perquè sempre hagi quedat a la retina de qui l’ha vist, ja que, quan acabi la temporada, no tornarà a vestir la samarreta blaugrana. Alexia s’ha quedat plorant a la banqueta, molt emocionada.

Tornada d’Aitana

El rugit de les grades no s’ha apagat després del gol, ja que totes les mirades s’han desviat cap a la banqueta. Aitana Bonmatí s’ha tret el pitrall i s’ha ajustat la cinta dels cabells. Ha tornat la millor jugadora del món 154 dies després de la lesió per la qual ha hagut de passar per quiròfan. El Camp Nou l’ha aclamat amb una ovació eixordadora quan ha tornat a tocar la gespa. De nou, el Barça ha tornat a tenir el seu mig del camp de gala.

Quan encara no s’ha acabat d’assentar al camp, ha enviat una pilota horitzontal que no ha arribat a destí. L’ha robat abans el conjunt alemany, que amb Pernille Harder ha retallat distàncies al marcador. La danesa ha col·locat la pilota per sota de les cames de Irene Paredes, allunyant-la just perquè no arribés Cata Coll, tot i llençar-s'hi. I el Bayern s’ha bolcat després del gol. Dues pilotes al travesser en menys de 10 minuts han confirmat la sensació que les alemanyes encara volien aquell bitllet a la final.

I ho han lluitat fins al final. I gairebé ho han aconseguit. Harder ha aparegut de nou per penjar una pilota al sostre de la xarxa, superant una altra vegada Cata Coll. Ho ha acabat salvant un fora de joc previ per a la tranquil·litat de les culers.

El sofriment ha desaparegut quan Frappart ha agafat el xiulet i ha segellat el partit. El Barça serà a Oslo, a la seva sisena final consecutiva de la Champions. La setena en total. Per a un equip d’època que ha viscut una nova tarda màgica al Camp Nou, on l’alegria i la tristesa s’han barrejat, celebració plena amb gust de comiat.