Les lesions al final de temporada deixen el Monbus CB Igualada sense el premi del play-off

Despertar-se en la millor part d’un somni, aquest ha estat el sentiment a què s’ha hagut d’enfrontar el Monbus CB Igualada en aquesta temporada a Tercera FEB. El conjunt de la capital de l’Anoia va protagonitzar un inici fulgurant a la competició amb quatre victòries consecutives, i va acabar la primera volta de la competició amb un bon balanç de 8 victòries i 5 derrotes que els situava entre un dels rivals a batre de la competició.

Al final, però, una petita plaga de lesions en el tram més decisiu de la seva temporada els ha passat massa factura. Davant dels rivals forts del grup, en un d’aquells partits que s’acostuma a dir que conten doble, els homes que per tercera temporada consecutiva dirigeix Víctor Belenguer "vam anar molt justos de físic, i em sembla que això ens va castigar. Podria ser que no hi haguéssim arribat igualment [al play-off], però no ens va deixar competir al màxim nivell".

Així i tot, Belenguer valora de manera molt positiva la temporada, ja que "és veritat que ens hem quedat una mica a les portes de l’objectiu més ambiciós, que era ser entre els quatre primers, però crec que hem d’estar contents del que hem aconseguit". Al final, han estat sisens, amb un balanç de 13 victòries i 13 derrotes que, així i tot, no ha de desdibuixar la bona temporada 2025/26.

Un any, diferents objectius

El balanç està clarament condicionat per les expectatives inicials de la temporada. Sempre ho està, i en categories tan difícils com Tercera FEB, el més important és assolir tan aviat com es pugui el de mínims. En el cas del Monbus CB Igualada era el de "certificar la permanència", ja que "estem a una lliga molt complicada, on si et despistes pots arribar a patir molt".

El bon inici va encarar ràpidament aquest primer objectiu, i a partir d’aleshores, la mentalitat competitiva de l’entrenador igualadí i la dels seus homes, es va centrar en "l’objectiu ambiciós", el de "ser a la zona mitjana-alta de la classificació i arribar a les darreres jornades amb opcions de ser equip de play-off". Però aleshores van arribar les sempre maleïdes lesions, en peces claus a la rotació i davant de rivals directes com el CB Valls o el Tibu-Ron Castelldefels, els dos conjunts que han quedat directament per damunt seu a la classificació.

De fet, l’equip del Baix Llobregat ha tancat la temporada amb només tres triomfs més que els igualadins, i finalment han estat qui ha marcat el tall de cara a disputar la primera de les rondes de play-off per optar a l’ascens a Segona FEB. Unes eliminatòries que sí que jugarà el CB Navàs Viscola, que debuta dissabte a la pista del CB l’Hospitalet.

Clau, mantenir el nucli dur

Una de les bones temporades que encadena el primer equip del CB Igualada a Tercera FEB ha estat la continuïtat de la gran majoria de peces claus de l’equip. "Va ser un dels objectius que ens vam plantejar des de la primera temporada, que la gent se sentís identificada amb l’equip" revela Belenguer. I el cert és que Les Comes ha estat un pavelló molt complicat per als rivals que, havien de suar sang per arrencar-hi victòries.

"La gent està venint al pavelló i això ens agrada a tots. A més, des del punt de vista esportiu, hem aconseguit que l’equip es consolidi a la categoria". Prova d’això és que Belenguer va agafar les regnes del primer equip després d’una temporada on l’Igualada es va salvar en el darrer partit i guanyant el Barça, i des que el tècnic igualadí n’és el primer entrenador, no ha patit mai tant. El primer any van ser quarts, tot i que aleshores aquest lloc no donava accés al play-off d’ascens, amb un balanç de 16 victòries i 10 derrotes, i la temporada 2024/25 van ser sisens, amb 14 triomfs i 12 derrotes.

Una regularitat en què ha esdevingut clau el fet de mantenir el nucli de la plantilla, "amb jugadors fets a la casa i que senten el club". Això sí, també és cert que "el fet que l’equip no canviï gaire té coses bones, però també de negatives. En els últims tres anys diria que només hem fet un canvi, que ha estat de l’Arnau Cumelles en el lloc de l’Eduard Burgés, perquè es va retirar. És veritat que hem acumulat alguns vicis, però també és cert que tenim molts jugadors que juguen de memòria, i això és molt positiu".

De cara a la propera temporada, Belenguer creu que "la columna vertebral de l’equip continuarà portant la batuta", però no s’oblida de la seva gran tasca "introduint a la dinàmica els jugadors joves que anem incorporant de la base, que ja estan fent salts endavant". Una transició important, ja que som conscients que "no podem competir amb la gran majoria d’equips des del punt de vista econòmic".