De l’asfalt a l’aire: així es viu l’skateboarding a GRAVITEO

En el marc del Graviteo Urban Sports Festival, l’esport no s’entén únicament com una lluita pel podi, sinó com una experiència compartida que connecta l’elit amb la comunitat en un entorn d’energia i superació. Dins d’aquest univers, dues disciplines regnen per la seva espectacularitat i contrast: l’Street i el Vert. Tot i que ambdues comparteixen l’essència del patinatge, els seus escenaris, tècniques i la psicologia dels seus atletes dibuixen mons paral·lels però complementaris.

del 17 al 19 de juliol Circuit de Barcelona-Catalunya

El Circuit de Barcelona-Catalunya acollirà el GRAVITEO Urban Sports Festival, un esdeveniment organitzat per Prensa Ibérica i Fira Circuit, amb el suport d’Esportcat - Generalitat de Catalunya, la Fundación Deporte Joven, el Consejo Superior de Deportes, la Real Federación Española de Patinaje i la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada. El festival reunirà competicions internacionals i estatals d’esports urbans, música i activitats esportives obertes al públic.

Inscriu-te!

La ciutat com a escenari: l’art de l’Street

La modalitat Street és, per definició, l’ànima urbana del patinatge. Es desenvolupa en entorns que imiten l’arquitectura de les nostres ciutats, utilitzant baranes, escales, vorades, bancs i murs com a obstacles per a la creativitat. Aquí, l’skater no busca l’altura extrema, sinó la dificultat tècnica i la fluïdesa en l’enllaç de trucs com ollies, kickflips, heelflips, grinds o slides.

Per a aquells que dominen aquesta disciplina, la pista no és un conjunt de ciment, sinó un mapa d’oportunitats. Natalia Muñoz, patinadora que va representar la selecció als Jocs Olímpics de París 2024, explica que “llegir” una pista de Street requereix una adaptació constant, ja que els obstacles varien segons l’escenari. Segons Muñoz, és vital avaluar si els elements s’assemblen als que s’entrenen diàriament: “pot canviar l’alçada de les barres, la rampa pot fer que saltis més o menys i fins i tot si és més o menys ampla”.

En Street, el veredicte dels jutges no recau únicament sobre la complexitat de la maniobra. Com assenyala Kini González, speaker i membre del Comitè Nacional, es valora que la coreografia sigui “la més bonica, la més completa, la més variada, la més estilosa i la més creativa possible”. Les caigudes i les repeticions de trucs penalitzen, cosa que obliga els patinadors a mantenir una consistència impecable sota pressió. Aquesta recerca d’un estil propi és el que diferencia un atleta d’un altre; per a Muñoz, és una qüestió fonamental, ja que “si tots patinéssim amb el mateix estil i els mateixos trucs seria molt més avorrit de veure i no hi hauria skaters favorits”.

Desafiant la gravetat: el vertigen del Vert

A l’extrem oposat de la balança visual hi trobem el Vert (vertical), una modalitat que substitueix el recorregut lineal per la profunditat d’un half-pipe. Aquestes rampes en forma de “U” compten amb parets que acaben en una secció completament vertical, permetent als skaters guanyar velocitat per executar trucs aeris de gran alçada.

Aquí, la narrativa canvia del detall tècnic a l’impacte visual i l’amplitud dels moviments. Els jutges busquen altura, consistència i la capacitat d’executar rotacions i combinacions complexes per sobre de la vora de la rampa. Naia Laso, referent de la selecció nacional, descriu la sensació d’estar al coping (el tub metàl·lic superior) abans de llançar-se al buit com un exercici d’introspecció i decisió. Per a ella, en aquest instant crític, el més important és la concentració: “intento no pensar gaire, confiar en allò que he entrenat i llançar-me amb decisió... l’adrenalina ajuda a fer el pas”.

Tot i que el Vert impressiona per la seva velocitat, existeix una connexió tècnica amb altres modalitats competitives. Julia Benedetti, destacada figura internacional i habitual del podi estatal, subratlla que el Vert és un complement que aporta seguretat: “si fas un truc en un vert, agafes molta més seguretat per fer-lo en park, que són rampes amb menys alçada”. És aquesta seguretat la que permet als atletes convertir la por inicial en una rutina de confiança i control.

El sistema de puntuació: l’ull del jutge

Independentment de si l’skater està lliscant per una barana o volant sobre una rampa, el rigor competitiu segueix criteris estrictes de dificultat, execució, varietat, fluïdesa i innovació. Les competicions professionals solen estructurar-se en rondes de temps limitat, habitualment de 45 segons.

El panell de jutges, format generalment per cinc experts, utilitza un sistema de descart per garantir la imparcialitat. Segons explica Kini González, “es descarta la puntuació més baixa i la més alta, i amb les tres puntuacions dels tres jutges que han quedat més centrades es fa la mitjana”. Els riders disposen de dues o tres rondes, de les quals només compta la millor actuació per al rànquing final. Mentre que en Street es valora l’ús de tot el parc, en Vert es prioritza la combinació de trucs aeris amb maniobres de coping i la netedat en les recepcions per mantenir el ritme.

Més enllà de la taula, perseverança i comunitat

L’skateboarding, integrat en festivals com Graviteo, transcendeix l’àmbit esportiu per convertir-se en una lliçó de vida basada en la superació personal. La caiguda no és un error, sinó una part intrínseca del procés. Julia Benedetti ho resumeix amb claredat: “l’skate t’ensenya a no rendir-te i a intentar aconseguir els teus objectius encara que fallis una vegada i una altra”. Per a ella, el fracàs és simplement “el pas previ per millorar i per aprendre coses noves”.

Aquesta resiliència es tradueix en una sensació de llibertat absoluta. Per a Naia Laso, patinar permet que “tot flueixi sense haver de pensar massa”, aconseguint una desconnexió total de la frustració externa. És aquest estat de flow el que permet als atletes evadir-se dels problemes quotidians, convertint la seva passió en una eina de benestar.

Finalment, el creixement de l’skate professional a Espanya es recolza en la cohesió de la Selecció Nacional i en la importància de les competicions locals per construir la base que després es veu als Mundials o als Jocs Olímpics. Natalia Muñoz destaca que formar part d’aquest equip aporta una “motivació extra” i l’oportunitat de conèixer món a través de l’esport. Per la seva banda, Naia Laso recalca que és en aquestes competicions estatals on realment s’aprèn a gestionar els nervis i a competir sota pressió.

El Graviteo Urban Sports Festival celebra aquesta dualitat: la precisió tècnica de l’Street i l’espectacularitat aèria del Vert. Tot i això, al centre de totes dues disciplines hi resideix el mateix esperit: la recerca constant de superació, el desenvolupament d’un estil propi i la consolidació d’una comunitat que entén el moviment com la seva principal forma d’expressió.