FC Joanenc, dues salvacions per confirmar un projecte de casa

El primer equip del Joanenc, que la temporada passada va ascendir de Segona a Primera Catalana, es trobava en una situació gairebé impossible a final de febrer. Acabava de vèncer l'Alpicat al seu camp, però una sanció federativa li va donar per perdut el duel i l'equip quedava a vuit punts de la salvació, amb dos triomfs en vint jornades. La directiva va decidir fer un canvi a la banqueta, ocupada fins aleshores per Eloi Euras, i hi va situar Xavier Navarro, tècnic del juvenil, que estava fent una bona temporada a Preferent.

La reacció va ser extraordinària i l'equip groc va guanyar cinc dels següents nou partits, als quals va sumar dos empats, per assegurar-se la permanència una data abans del final del curs, amb un treballat triomf davant de l'Igualada, que jugarà la promoció d'ascens a Lliga Elit, per 3-2.

Un quart d'hora després del partit del primer equip contra els anoiencs, començava el del juvenil, ara entrenat per Nil Pradas. El germà d'Arnau, exjugador de la base del Barça, ara als Emirats, n'havia pres les regnes coincidint amb una visita a la família i amb l'inici de la guerra a Orient Mitjà. L'equip, que havia nodrit la formació gran amb una important quantitat de jugadors durant el curs, també se salvava amb un empat a zero al camp de l'Atlètic Segre, rematat aquest cap de setmana passat amb un espectacular 7-4 davant del Sabadell Nord.

Si hi afegim l'ascens del cadet trobem que l'entitat de Sant Joan de Vilatorrada assegura, per a la propera campanya, una línia de bones categories per als seus principals exponents.

Una línia marcada

El president del club, Carles Fernández, i la seva junta directiva van ser escollits fa poc menys d'un any en les eleccions. El dirigent explica, sobre les dues permanències del mateix dia, que "era l’objectiu, i gairebé més el juvenil que el primer equip, perquè és el que ens acabarà donant jugadors. En el primer equip n'hi ha hagut quinze formats al club i hi han participat deu més, entre filial i juvenil".

Parlant del sènior, tot i la situació límit quan només faltaven deu partits per al final, Fernández reconeix que "hi teníem confiança. Això del futbol, de vegades, són dinàmiques. L’equip va reaccionar bé al canvi de cos tècnic, que va saber tocar la tecla, però tots han aportat per a la permanència". Respecte de la confiança en Navarro com a tècnic, "la línia dels jugadors se segueix amb els entrenadors. Vam mirar a dins. N`hi havia un que estava fent una bona temporada a la Preferent juvenil i ha anat molt bé".

I és que la Primera Catalana és una categoria alta. Potser el sostre de l'entitat? "Ens agradaria dir que és la nostra, però sent realistes tenim el pressupost més baix. L’objectiu ha de ser la permanència. Som un club humil, amb pocs ingressos i jugadors que surten de la casa. L’any que ve també serà salvar-nos, però si podem estar el més amunt possible, millor per al club i per al poble".

Retenir talent

Davant d'aquesta gran quantitat de jugadors que surten de la base, el repte es troba en provar de retenir-los i que no marxin a equips de similar categoria. El president accepta que "si van a jugar més amunt i prosperen en la seva carrera, estem contents i se’ls facilita. Però volem que tinguin sentiment de pertinença. A més, se’ls ofereix una bona categoria i això fa que molts es quedin. Això ens ajuda mantenir talent i tenir aquest orgull".

En aquest sentit, "tenim alguns casos, que han començat amb set anys i han anat passant per les diferents categories. Iker Martín, el porter, o Omar Hortal, que va fer un gol molt important en el partit de l'ascens contra l’Igualada, en són dos exemples, però n'hi ha molts".

I és que el Joanenc ha de gestionar un total de 26 equips. "També vam crear el primer equip femení, que era una aposta de la junta directiva i ho vam aconseguir en un curt termini, tot i que pensàvem que seria a llarg". Això sí, tanta densitat pot provocar problemes. "Arriba un moment en què, compartint camp amb el Palillo, has d’encabir tots els entrenaments i equips és complicat, en un sol camp. Gairebé estem en el nostre sostre, poc ens falta".

Amb aquests èxits esportius, la voluntat ara és ampliar una massa social de 120 socis i trobar més patrocinis. "En aquest any hem professionalitzat parcel·les com la coordinació, l’organització, la comunicació i la metodologia. Anem collats econòmicament perquè no tenim gaires patrocinadors i, en un poble amb poca indústria, el club ha de ser sostenible".

Subscriu-te per seguir llegint