L’esperit "ubuntu" impulsa el sènior B del Manresa CBF fins a Copa Catalunya

El concepte "ubuntu" és un terme que prové de les llengües xosa i zulu. És la consigna a partir de la qual emergeix tot un moviment filosòfic molt estès al sud del continent africà i que cada vegada està guanyant més adeptes arreu del planeta. "Ubuntu" és, en el fons, una manera d’entendre la humanitat com un sistema que necessitat de la resta per existir, per tenir sentit. Una consigna que ha resultat impulsat el sènior B del Manresa CBF a assolir, aquest cap de setmana, un ascens directa a Copa Catalunya Femenina que al final de la primera volta era poc més que un somni.

Ho han aconseguit trencant totes les travesses, superant entre totes adversitats en forma de lesions, i davant d’equips amb molta més experiència a la lliga. Segellant una segona volta a Primera Catalana immaculada, sense concedir ni una derrota, i recuperant l’average amb els equips contra qui havien perdut en la primera volta, per certificar l’anhelat ascens directe a la segona categoria del bàsquet català.

Un dels artífex de la gesta ha estat Micky Castillo, tècnic d’un equip que "és un gran grup humà, que ha sabut anar totes a una". Aquesta unitat és l’aspecte que més repeteix Castillo quan se li pregunta per la clau de la temporada, la capacitat per convertir el balanç de 8 victòries i 5 derrotes del final de la primera volta en el de 21 triomfs i 5 desfetes al final de la temporada. Fer un gir de 180 graus a un curs en què "moltes de les jugadores importants de la rotació han patit lesions i s’han hagut de perdre molts partits, i sort n’hem tingut del cop de mà de les júniors, jugadores del sènior C, i també de la Queralt Ribera, del primer equip, que ens han donat un cop de mà quan ho hem necessitat".

Inexperiència i canvis

L’inici de temporada no va ser el millor, està clar, però segurament va ser necessari. "Vam començar amb molts canvis, se’ns incorporaven set jugadores del Junior A i una jugadora que havia estat als Estats Units, ens havien vingut a ajudar algun cop, però no tenien experiència a Copa" reconeix l’entrenador. La dinàmica va començar a canviar a la pista del Jac Sants, "on vam remuntar un partit que teníem pràcticament perdut, tot i que al final vam perdre un parell de partits més i encara hi havia una mica de dubtes".

Curiosament, la revolució definitiva va arribar després de "simplificar el pla de partit, centrant-nos en jugar bé una defensa en concret en comptes de tenir moltes alternatives, enfocar-nos en aspectes més senzills que ens han permès centrar-nos en el joc" resumeix Castillo. Encara que el tècnic reconeix que "és cert que en aquesta segona volta hi ha hagut jugadores que han assumit galons en els partits importants en atac, tot i que en defensa hem estat molt sòlides i solidàries".

En definitiva, "tothom ha assumit que havia de fer allò que sap fer millor, cadascú ha tingut clar el seu rol, i s’han cregut el missatge que els fèiem arribar des del cos tècnic que podíem competir des de la defensa. Que havia de ser la nostra millor arma". I el cert és que victòries com la que van assolir contra l’Horta per 56-52 ja eren un bon indicatiu que l’equip havia entès la consigna.

Un grup jove, però guanyador

Un altre dels factors que ha passat una mica de factura a l’equip en algun tram de la temporada ha estat el fet de ser un dels més joves de tota la competició. "La nostra mitjana d’edat supera per poc els 20 anys, i perquè tenim un parell de jugadores veteranes a l’equip, que sinó estaríem al voltant dels 19" destaca Castillo.

Una circumstància que les ha obligat a guanyar experiència a marxes forçades, guanyant partits ajustats davant d’equips molt veterans i amb molta experiència. Però també tenia aspectes positius, com l’enorme cohesió que existeix dins del vestidor. "Durant els últims vuit o nou partits, les jugadores esperaven uns 20 o 25 minuts després de l’entrenament per fer un vídeo de conjura" explica el tècnic, que aporta una altra anècdota significativa de la bona dinàmica dins l’equip: "Un dia va sortir la Berta Nardi amb crocs del vestidor, estava a la banqueta i va dir: ‘si la fico pugem’. La va ficar i l’altre dia, la vaig canviar quan faltava un minut i li vaig dir ‘sort que vas ficar el triple’" recorda rient.

Tot i haver certificat l’ascens, el filial manresà no ha acabat encara la temporada, ja que la setmana vinent s’enfrontaran al CB Vilassar per saber qui guanya la final de Primera. Un duel que serà "un premi per nosaltres, però que ens hem guanyat jugar, així que hi anirem a competir i a guanyar".