L'Igualada Hoquei Club centrarà en el pòdcast "Retrobar-se" els records dels seus primers 75 anys de vida

L'Igualada Hoquei Club ha organitzat aquest dilluns l'acte central del seu 75è aniversari. Ha estat al Teatre Municipal l'Ateneu de la capital de l'Anoia on s'han explicat, en una cita batejada com a "Veus i Memòria", alguns dels treballs fets aquests mesos, centrats sobretot en un pòdcast de recull de records de tots aquests any.

L'acte ha estat presentat pel periodista Aitor Centelles, que ha definitit l'Igualada Hoquei Club com a un referent internacional, que ha destacat per la construcció d'una identitat pròpia a partir del treball i del sentiment de pertinença. Després d'un vídeo per recordar alguns dels moments que han marcat la història de l'entitat, s'ha presentat la sèrie de pòdcasts que es dirà "Retrobar-se", en què es recordaran els darrers 75 anys

Aquests han estat creats per reunir i reviure la història de l'Igualada HC. Estarà conduïda pel president, Manel Burón, el responsable de premsa del club, Javi Pérez i el periodista Kilian Sebrià, que no estava present a l'acte.

En la seva intervenció, la regidora d'Esports, Patrícia Illa, ha afirmat que "t'adones que la història es construeix dia a dia, amb tots aquells sentiments que tenim a dins i que ens acompanyen". Ha posat èmfasi en el fet que a les Comes "els càntics sempre són positius, no se'n senten mai de negatius, en una ciutat que vibra i un club que ens fa únics". Adreçant-se als jugadors, presents a l'acte, ha afegit que "molta gent d'Igualada s'emmiralla en volsaltres i, quan guanyeu, la gent va més feliç a treballar".

Repàs històric

Tornant al pòdcast, s'ha continuat dient que hi haurà jugadors de totes les èpoques del club i d'altres persones vinculades a l'entitat. S'ha promès que hi harà moltes sorpreses i anècdotes sobre la manera com ho van viure els protagonistes. S'ha exemplificat en com es va afrontar la Copa d'Europa del 1998 a Vercelli.

Els impulsors també han explicat que han pogut tornar a la pantalla el sentiment de retrobament dels implicats. El 80% dels pòdcasts s'han gravat a l'Ateneu i, el fet que no s'hagi pogut donar veu a tothom a qui es pretenia, deixa deures per al futur. Aquest és el cas de Carlos Largo de Celis, porter del club en la dècada dels seixanta, que va manifestar la seva voluntat d'explicar com havia estat el seu pas per l'entitat, però no ho va poder fer perquè va morir abans.

En aquest sentit, Sebrià s'ha ocupat del tram entre els setanta i els vuitanta; Burón, dels noranta i dels 2000; Pérez, de la dècada passada i Centelles, de l'actual. Els assistents han pogut veure un avanç de com serà el programa, del qual es podrà gaudir a partir d'aquest dijous al canal de YouTube del club i també a Ràdio Igualada.

Des d'abans

Tot seguit hi ha hagut dues taules de record. En la primera, l'exjugador Jordi Llorach ha dit que la lliga del 1989 "Culmina un llarg procés de bon treball. Va ser inesperada. El club treballava per aconseguir coses a llarg termini, i tot i així ens vam menjar el Barça i el Liceo. L’orgull dels jugadors d’aquella època es veure on ha arribat el club. Ha estat a punt de trencar-se en molts moments, i s’ha tingut paciència per acompanyar canalla jove que ens han tornat a fer sentir molt orgullosos de ser part d’aquesta història".

Jaume Vidal ha afegit que "em considero un supervivent. Vaig viure la desaparició del primer equip a quinze dies de començar la temporada i, juntament amb el porter, ens en vam anar amb els juvenils a jugar a Primera Nacional. A la meva època era tot ina desgràcia, potser per això em vaig fer entrenador.

Al seu torn, Marcel Pujol ha explicat els orígens de tots els jugadors, alguns dels quals "vam passar de ser d'escoles rivals a anar molt units".

En la segona taula, d'entrenadors i preparadors físics, David Cáceres ha revelat que "moltes coses que feiem nosaltres les segueixo fent quan em deixen fer d’entrenador". Ha recordat que, en els anys noranta, "el Barça va invertir molts calers i va fer molts bon equips. Tot i que arribàvem a moltes finals, no les guanyàvem. És molt bonic que aquell esperit torni a omplir Les Comes aquests últims anys".

Per la seva banda, Joan Pont rememorava que ell "no sentia pressió. Mai he tingut la sensacio que el club demani mes del que podiem donar. Ens entrenàvevem molt dur, tant que algun aficionat ens deia que els gaudia més que els partits, perquè no patien pel resultat i veien que ho donavem tot". Ha afegit que "es veu, encara ara, alguns moviments que ja feiem nosaltres se segueixen fent. Vam aportar metodologies diferents gràcies a venir d’esports diferents".

Finalment, Albert Tarrida ha afegit que "M’ha impactat veure alguna de les copes que hi ha aquí. Recordo com vaig plorar amb la copa de Vercelli i trobar-mee amb la càmera de TV3 a la cara".

D'avui en dia, "té molt de mèrit la feina que fan els jugadors que han jugat des de la base. Es nota l’ànima que tenen. L’estructura que han creat entrenadors com el Marc Muntané des de la base ha estat clau per canviar el club"

I des de l'actualitat

Després, el capità, Roger Bars, ha explicat que "La meva arribada al primer equip va ser fer de la necessitat una oportunitat. Em van acollir molt bé. L’Igualada et té lligat tota la vida, tot i que fer tots els passos fins al professionalisme aquí és molt complicat".

Respecte el moment d'aixecar les dues últimes Europe Cup guanyades per l'entitat, "En aquell moment no era gaire conscient del pes històric que tenia. Va ser un orgull immens".

Per la seva banda, el tècnic, Marc Muntané, representant de la generació nascuda en els anys noranta, ha afirmat que jugar a les Comes "ens fan sentir grans i pesa en la resta de clubs. Però també suposa la pressió de tornar a guanyar. Quan vam assolir la primera de les dues "CERS", els nens petits venien i em deien que ja volien la Champions".

Al seu torn, un dels capitans històrics, Ton Baliu, ja retirat, recordava el mal moment del 2012. "L’equip es va desfer i hi va haver problemes econòmics, però la història va pesar. Que et truqui l’Igualada sempre és un orgull". Ha matisat que "el fet de no haver aixecat cap títol et treu una mica de mèrit a tu mateix, però ara veig millor la nostra importància" en aquell moment.

Burón ha tancat l'acte afirmant que "és un orgull immens poder ser president de l’Igualada. Al gener del 2010 li hagues dit a qualsevol que estava boig, però dos mesos després m’hi vaig adaptar. El cami no ha estat de roses, però estem molt orgullosos. Fa setze anys que som al capdavant del club i crec que l’hem retornat al lloc que es mereix. Moltes d’aquestes copes no serien una realitat sense un sentiment que es diu Igualada Hoquei Club".

De cara al futur, "hem de continuar sent un club que pugui tornar a aixecar una Champions. Però res no seria possible sense la de l’ascens a la temporada 84-85 a Cambrils. Es la primera, i la que ens ha permès estar més de 40 anys al primer nivell". Ara, pensant en el tercer partit del play-off de quarts de final, decisiu, contra el Voltregà, s'ha acomiadat dient que "guanyar la lliga l’any del 75è aniversari seria l'hòstia".