Xevi Pujol, l’arquitecte dels miracles infinits que sedueix el Barça

Després de la confirmació oficial de la sortida de Xavi Pascual com a entrenador del Barça, sumada a la compareixença davant dels mitjans del tècnic blaugrana per justificar la seva decisió, al club se li ha girat més feina de la prevista. Més enllà d’haver de fitxar tres o quatre jugadors més que queden pendents, toca trobar un nou inquilí per a la banqueta de la secció.

Abans, el Barça haurà de trobar la persona encarregada de fer aquesta cerca. Tal com hem anat explicant aquests últims dies, Juan Carlos Navarro està a la rampa de sortida com a General Manager de l’equip, i apunta a ser el següent nom que abandoni el càrrec. Tot plegat, en el marc de la reestructuració anunciada setmanes enrere per Joan Laporta. La reconstrucció, un cop confirmat l’adeu de Pascual, ha de ser i serà total.

Opció Xevi Pujol

En aquest sentit, tots els camins apunten cap a Xevi Pujol (Manresa, 1990), que és un dels millors directors esportius d’Europa malgrat la seva curta edat, però amb una trajectòria meteòrica en els darrers anys que sembla més que preparada per al següent nivell: assumir la secretaria tècnica del Barça. Al club blaugrana el tenen com a opció prioritària i és un nom viable que genera consens i il·lusió entre l’afició culé. Després d’haver-li ofert en el passat un càrrec de scouting que no complia les seves expectatives, ara el club català està disposat a fer bé les coses i oferir-li les claus del projecte.

Aquesta bona sintonia generada per l’interès blaugrana en Pujol té molt a veure amb la gran feina realitzada anys enrere al club de la seva vida, el Baxi Manresa. Cal remuntar-se al 2011, tal com va explicar a SPORT l’estiu passat Jaume Ponsarnau, un dels millors entrenadors nacionals de la Lliga Endesa. “El veia entrenar a la base i li vam proposar que entrés com a becari per ajudar-nos. El bàsquet és la seva forma de vida i la seva passió, i després de la seva etapa com a assistent, no em va sorprendre el seu pas a la direcció esportiva: era molt inquiet amb tot el que tenia a veure amb el món dels jugadors i les lligues”, va comentar.

L’home dels ‘miracles’ a Manresa

Després d’aquell inici a les banquetes que poca gent recorda, va arribar el canvi cap als despatxos. I a partir d’aquí, van començar els ‘miracles’. El Baxi Manresa, que anys enrere tenia com a objectiu mantenir la categoria, es va acostumar en les darreres temporades a disputar Copes del Rei i play-offs de la Lliga Endesa. La llista d’encerts ha anat creixent amb els anys, i el cinc ideal de jugadors que van brillar al Nou Congost podria competir de tu a tu amb qualsevol equip del bàsquet europeu.

Abans de marxar l’estiu passat de Manresa, Derrick Alston Jr. va ser un dels grans noms de la temporada. Va promediar 16,7 punts i 4,2 rebots per partit a la Lliga Endesa després d’arribar del Rostock, en un moment en què el seu principal reclam era ser fill del mític Derrick Alston. El seu gran rendiment al Bages li va obrir les portes de l’Eurolliga amb la Virtus Bolonya. A més, Pujol també va descobrir la temporada 22/23 un Jerrick Harding que la campanya passada va ser el màxim anotador de l’ACB, després de destacar a Manresa amb 15,3 punts de mitjana per partit.

Arquitecte del Manresa històric del 21/22

Tanmateix, la gran obra executada per Pujol, amb Pedro Martínez a la banqueta, va ser la temporada 21/22. El conjunt manresà va fregar la glòria i va ser finalista de la Basketball Champions League. Només el Tenerife, a la final disputada a Bilbao, va impedir aquell títol, tot i que aquella plantilla és ja eterna. El director esportiu català va reclutar jugadors aleshores desconeguts com Isma Bako, Chima Moneke i Sylvain Francisco, en un equip amb perfils també destacats com Joe Thomasson, Yankuba Sima o Dani Pérez. Poc cal dir de Moneke, un dels millors ala-pivots d’Europa que després de Manresa va fitxar pels Sacramento Kings de l’NBA, o de Francisco, avui un dels bases més cobejats del continent després de brillar al Zalgiris.

Arribar i moldre a Vitoria

A més, la seva arribada al Baskonia va anar acompanyada del fitxatge de Paolo Galbiati, un entrenador amb segell propi, amb qui el conjunt vitorià va trencar una sequera de més de cinc anys guanyant l’última Copa del Rei. En aquest torneig, Eugene Omoruyi va ser clau per a l’equip, un jugador que Pujol va fitxar de l’Al Nasr de Dubai. Un nom desconegut per a la majoria de directors esportius, però amb el qual el català va encertar de ple, en un altre ‘miracle’ que al Barça esperen que pugui repetir.