Remuntada de campió: el PSG i Luis Enrique fan història a la Lliga de Campions després d’una agònica tanda de penals

El Paris Saint-Germain és campió de la Lliga de Campions! Tot es va decidir a la loteria dels penals. El penal fallat de Gabriel va donar la segona Orelluda consecutiva als parisencs, que havien igualat —també des dels onze metres— el gol inicial de Kai Havertz. Remuntada de campió. És el rival a batre. Luis Enrique mereix una estàtua a París (1-1 / 4-3).

Per primera vegada en la història, Budapest acollia una final de la Champions League. El Puskás Arena, estadi emblemàtic que ret homenatge a Ferenc Puskás —l’únic futbolista capaç de marcar un pòquer en una final de la màxima competició europea, amb els seus quatre gols contra l’Eintracht Frankfurt en la victòria del Reial Madrid el 1960—, va ser l’escenari del partit més important del futbol continental.

Sobre el paper, s’esperava un partit tancat, amb poques ocasions i pocs gols. El PSG, l’equip més golejador del torneig, hauria de picar molta pedra per trencar la millor defensa d’Europa.

Tots dos equips tenien l’oportunitat d’escriure una pàgina inesborrable en la història. Els parisencs aspiraven a revalidar el títol i consolidar una hegemonia al Vell Continent, mentre que Luis Enrique buscava culminar definitivament la seva obra a París. L’Arsenal, per la seva banda, somiava aixecar la primera Champions de la seva història en el seu segon intent.

L’espectacle previ va anar a càrrec de The Killers, que van obrir la gran nit amb temes com Human i Mr. Brightside. Però l’emoció, la verticalitat i la pluja de gols es van quedar a París i Munic, escenaris de l’eliminatòria anterior.

El vigent campió va voler imposar el ritme des del primer minut: possessió, domini i control del joc. Però al davant tenia un equip especialista a bloquejar, desesperar i desestabilitzar rivals.

El pla de Mikel Arteta combina eficàcia a pilota aturada, rigor defensiu i control dels temps del partit. Una fórmula que l’ha portat lluny, retornant l’Arsenal a l’elit 22 anys després. El fi justifica els mitjans, diran alguns. A Budapest, els ‘gunners’ no van renunciar a la seva identitat.

Mr. Finals

Una refusada de Marquinhos va impactar en Trossard i va deixar sol Kai Havertz. L’alemany va conduir amb brillantor, va superar un central ràpid com Pacho i, ja dins l’àrea i gairebé sense angle, va afusellar Safonov amb un xut al pal curt. ‘Mr. Finals’ va tornar a aparèixer.

El PSG va reaccionar de seguida. Sense presses però sense pausa, va intentar desmuntar el mur defensiu de l’Arsenal, un bloc molt baix que tancava espais interiors i obligava a atacar per fora. El primer xut entre els tres pals no va arribar fins al límit del descans, amb una volea de Fabián.

Tot i la proposta desesperant de l’Arsenal, que perdia temps constantment, els de Luis Enrique van mantenir la calma. Van seguir el seu pla: piano piano, movent la pilota i esperant el moment.

Sempre ‘Dembouz’

Quan finalment van trobar un forat, va arribar el gol. Kvaratskhelia va provocar un penal clar de Mosquera després d’una paret amb Dembélé. El francès va assumir la responsabilitat i no va fallar: enganyant completament Raya.

El PSG va créixer i va tenir diverses ocasions per sentenciar: Kvaratskhelia va enviar un xut al pal, Vitinha va fregar l’escaire i Barcola va estar a punt de marcar.

Amb el 1-1 es va arribar a la pròrroga, marcada pel cansament i la tensió. L’ocasió més polèmica va ser un possible penal sobre Madueke que l’àrbitre no va assenyalar.

I així es va arribar a la tanda de penals. Van fallar Nuno Mendes, Eze i Gabriel… i el Paris Saint-Germain va conquerir la seva segona Champions consecutiva.