Sorato Anraku es corona com el rei de l'escalada

La lluita de gegants a la final masculina de búlder de la IFSC World Cup Comunidad de Madrid 2026 va oferir un espectacle d'alt nivell. La Champions de l'escalada va coronar una vegada més Sorato Anraku, el gran dominador del circuit internacional, que va tornar a demostrar per què ocupa el número u mundial. Les forces van acabar fallant a l'estatunidenc Colin Duffy en l'últim bloc, i es va haver de conformar amb la plata. El francès Samuel Richard va completar el podi, mentre que l'espanyol Guillermo Peinado va signar una meritòria sisena posició.

Precisament, la final va començar amb el representant local desfermant la bogeria a Alcobendas. Peinado va resoldre el bloc inicial cal primer intent i va completar una ascensió impecable en un cim decidida per una incòmoda pinça final. Duffy va respondre amb l'autoritat esperada del líder de les semifinals, mentre que Anraku va cedir una dècima en necessitar dos intents.

El segon problema va començar a fer una selecció natural entre els finalistes, que es miraven les benes. Peinado va fregar una zona que hauria tingut un valor enorme, mentre que Dohi, Oscar Baudrand i Akhtar es quedaven pel camí. Només dos escaladors van trobar la solució. Anraku va tornar a demostrar per què és el número u del món inventant-se una seqüència que ningú més no veia per arribar al top. Però Duffy va respondre immediatament. L'estatunidenc, afavorit per un bloc de potència i control, va encadenar la seva segon cim consecutiu i va obrir una petita escletxa al capdavant d'una final que ja començava a deixar enrere alguns dels favorits.

Era un enfrontament entre dos titans en què Peinado es va guanyar el dret a somiar. Mentre gran part dels escaladors continuaven intentant desxifrar què havia passat al segon bloc, el tercer va aparèixer com un repte de girs, equilibri i lectura. Amb un top que semblava llunyà, Keita Dohi va ser el primer a trobar la solució, tot i que va necessitar quatre intents per aconseguir-ho.

Peinado va resistir amb una zona i es va mantenir en la lluita abans del duel esperat entre Anraku i Duffy. El japonès va resoldre el tercer problema amb una facilitat sorprenent: zona al primer intent i top al segon. Va ser abans que Richard demostrés la qualitat de l'escola francesa en les plaques amb un espectacular flash que va revolucionar la classificació. Duffy va tornar a respondre. Com si caminés per una cornisa, va sumar el seu tercer top de la final i va mantenir viu el pols per l'or.

Separats per només quatre dècimes, els dos grans favorits van arribar a l'últim bloc. Anraku va fer semblar senzill allò que era impossible i va resoldre el bloc amb una tranquil·litat impròpia d'una final. Richard, amb el bronze pràcticament assegurat, va gaudir dels seus últims intents. Tot quedava aleshores en mans de Duffy. L'estatunidenc disposava de marge i d'oportunitats per respondre, però el cansament acumulat li va acabar passant factura. Després d'una competició gairebé perfecta, es va haver de conformar amb la plata. L'or va tornar a ser per al de sempre: un imperial Sorato Anraku.