Argentina '78: L’espectacle amb el terror entre bambolines

Ara que només falten onze dies per començar el Mundial de futbol, a tot arreu es publiquen resums de les 22 edicions que s’han fet fins ara. Algunes han estat organitzades per dictadures que han volgut fer-se propaganda amb l’espectacle esportiu per amagar tot allò que passava entre bambolines i que no volien que es difongués. Un exemple va ser el campionat d’Itàlia, el 1934, en ple poder de Mussolini. Un altre, a Argentina, va començar avui fa tot just 48 anys.

El país sud-americà va rebre l’encàrrec d’organitzar el Mundial del 1978 dotze anys abans, durant la Copa del Món d’Anglaterra, i en aquest període de temps hi va haver alternativa entre períodes més o menys democràtics i dues dictadures. La segona d’elles va arribar dos anys abans del campionat, encapçalada pel sanguinari general Jorge Videla.

Aquest no era partidari de mantenir la candidatura, però a ser convençut per un altre dels generals colpistes, Emilio Massera, que seria convenient encarregar-se’n per mostrar el país al món.

Durant els anys anteriors a l’inici de la Copa de Món hi va haver moviments arreu per evitar que aquella Argentina acollís el Mundial. A França es va muntar un comitè per boicotejar el campionat que el règim va denunciar com a «campanya antiargentina». Des de dins, es va comptar amb premsa afí per fer propaganda positiva de l’esdeveniment. Tot sortia des de l’ESMA, l’Escola Mecànica de l’Armada, la terrorífica seu des d’on es decidia el futur dels activistes antidictadura, que sovint eren torturats o directament assassinats. L’ESMA es trobava molt a prop de l’estadi Monumental del River Plate, el principal escenari del torneig, on es va jugar la final. Dos móns, el de l’alegria pels triomfs locals i el dels atemptats contra els drets humans, a pocs quilòmetres de distància.

Es va dir que algunes estrelles mundials s’havien negat a participar al Mundial. L’alemany Paul Breitner, d’ideologia marxista, n’era un. També es va parlar molt de l’absència de Johan Cruyff, tot i que ell, posteriorment, va indicar que no va anar a Argentina per seguretat personal després d’haver estat víctima d’un intent de segrest a Barcelona. Durant el campionat, el també neerlandès Wim Rijsbergen va visitar les mares de la Plaça de Maig que imploraven perquè la dictadura els tornés els seus fills.

Malgrat tot, l’1 de juny del 1978 va arrencar el Mundial a Buenos Aires, que era seu juntament amb Rosario, Córdoba, Mendoza i Mar del Plata. En el partit inaugural, el vigent campió, Alemanya Federal, va empatar a zero contra Polònia. Cap dels dos no passaria de la segona fase d’un torneig marcat pel fred de disputar-se en l’hivern austral i pel partit entre Argentina i Perú. Els locals necessitaven quatre gols per ser a la final i en van fer sis davant d’un rival sense res a fer i amb un porter, Ramón Quiroga... d’origen argentí. L’equip de casa es va acabar enduent la primera Copa Mundial de la seva història i Videla va entregar el trofeu al capità, Daniel Passarella. Però a quin preu?