Shouhong Chu i Emma Hunt volen cap a l’or en velocitat a les World Climbing Series Comunitat de Madrid 2026

L’esport més ràpid del programa olímpic va tornar a demostrar per què és una de les disciplines més espectaculars de l’escalada. La IFSC World Cup Comunitat de Madrid 2026 va tancar el seu pas per Alcobendas amb una jornada de velocitat plena de rècords personals, caigudes inesperades, favorits eliminats i dos campions que van fregar la perfecció: l’estatunidenca Emma Hunt i el xinès Shouhong Chu. Meritòria participació de l’espanyola Leslie Romero, que va arribar fins als quarts de final. Carla Martínez, per la seva banda, es va quedar a les portes de classificar-se per als quarts.

Poder xinès

En una disciplina tan explosiva com la velocitat, el palmarès serveix de ben poc quan arriba la fase d’eliminació directa. Els vuitens de final van començar amb una de les grans sorpreses del dia: l’eliminació del vigent campió olímpic, Veddriq Leonardo. A partir d’aquí va emergir la figura de Shouhong Chu. El xinès va anar creixent ronda rere ronda, aprofitant els errors dels seus rivals i demostrant una regularitat extraordinària. Als quarts va eliminar Zurloni, a les semifinals va deixar fora el seu compatriota Jie Yang amb un espectacular 4,76 i va confirmar que arribava a la final en el millor moment possible.

Per l’altra banda del quadre va avançar l’indonesi Robby Al Hilmi. L’asiàtic va sobreviure a uns accidentats quarts de final davant Michael Hom i posteriorment va signar una de les millors curses del dia per derrotar l’estatunidenc Zach Hammer amb una marca personal de 4,72. Hammer acabaria quedant-se sense medalla després de perdre el bronze per només dues centèsimes davant Jie Yang en una cursa tan ajustada que gairebé va caldre una repetició a càmera lenta per apreciar la diferència.

La final masculina va ser el tancament ideal per a una jornada memorable. Sense errors, sense caigudes i amb dos escaladors en plena forma. Chu va tornar a rebaixar la seva millor marca personal fins als 4,75 segons i va derrotar Al Hilmi per conquerir l’or. L’indonesi va completar una magnífica actuació amb la plata, mentre que Yang va assegurar el doble podi per a la Xina amb el bronze.

L’huracà Hunt

La competició femenina va quedar marcada des del principi per l’exhibició d’Emma Hunt. L’estatunidenca va confirmar des dels vuitens de final que estava un pas per davant de la resta. Mentre la ronda deixava eliminacions inesperades com la de la indonèsia Desak Made Rita, campiona asiàtica i tercera en l’anterior Sèrie Mundial, Hunt va anar encadenant actuacions sobresortints.

Als quarts, l’estatunidenca va aprofitar una errada de Rajiah Sallsabillah per signar un espectacular 6,21, mentre que Leslie Romero es va quedar a només 12 centèsimes de les semifinals davant la ucraïnesa Polina Khalkevych. L’altra gran favorita, Natalia Kalucka, també es va acomiadar després de relliscar davant Shaoqin Zhang.

Però el millor encara havia d’arribar. A les semifinals, Hunt va tornar a pulveritzar la seva millor marca personal amb un impressionant 6,10, una de les millors marques registrades mai en competició. A l’altra semifinal, Khalkevych va confirmar el seu gran estat de forma en superar per un sospir Zhang.

La final va respondre a les expectatives. Hunt, llançada després d’una competició impecable, no va donar cap opció a la ucraïnesa i es va proclamar campiona amb un extraordinari 6,08.

Només el rècord del món se li va resistir en una actuació pràcticament perfecta. Khalkevych es va penjar la plata, mentre que Zhang va completar el podi després d’imposar-se a la seva compatriota Yuju Mou en la lluita pel bronze. Hunt va abandonar Alcobendas convertida en una de les grans protagonistes de la temporada, enmig dels aplaudiments que van reconèixer la seva autèntica lliçó magistral.