"Els inversors són aliens als colors, però fan falta diners que, sense ells, no arriben"

El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, ha visitat la seu de la delegació del Bages, Berguedà i Cerdanya i ha pogut parlar amb els clubs de la zona. Un cop finalitzada la temporada, ha fet un resum de la situació actual de l'ens i ha tocat temes propers a la regió central.

Quins són els que creu que preocupen més als clubs de la delegació?

He vingut a parlar amb ells un any després de quan havia de venir, que no ho vaig poder fer per culpa d'una pneumonia. Som una zona que té 1.000 equips i 8.000 llicències i que ha experimentat un gran creixement d'acord amb el territori. Hi tenim un gran delegat [Esteve Olivella] a qui, de vegades, no es té el respecte necessari. En el futbol, quan no te n'adones ja t'han clavat tres punyalades. Aquí també ha passat i l'Esteve no s'ho mereix. A part d'això, aquest és un indret dinàmic, amb molt futbol formatiu i dos dels millors clubs de Catalunya, el CE Manresa, que ha pujat, i el Gimnàstic.

L'ascens del CE Manresa pot ser una locomotora per a la zona?

Ja havia estat a Segona RFEF i amb bastant èxit. Tant de bo hi hagués un grup totalment català, a la categoria. Espero que un equip amb qui poca gent comptava a Tercera RFEF, i que ha pujat, pugui aconseguir el millor. Vaig ser al partit en què van pujar. Són bona gent i amb ganes de treballar.

El club està immers en un procés de canvi a societat anònima esportiva. És un fet cada cop més inevitable?

Desgraciadament, el 98% de clubs són societats anònimes. Això es va traslladant al futbol de sota. O tens un suport social molt important, o ho has de fer per mantenir el club on l'has portat. S'ha de portar com una empresa. Crec que és necessari, tot i que a la majoria ens agradaria que no.

Si hi entra gent del futbol, com Jordi Alba o Messi, és millor?

Sí, però també n'hi ha que no ho són. També hi ha societats, fons d'inversió i gent que pensa que el futbol pot ser un negoci. Jo no hi crec massa. He estat president de club i, malgrat que tot porti als diners, hi ha la massa social, els colors, l'escut i la bandera, i els inversionistes són aliens a tot això. Això sí, fan falta diners que si no és així, no arriben.

A tot Catalunya, i a casa nostra, hi ha una expansió del futbol femení. Com el gestionen?

Ha estat espectacular. Quan vaig agafar la federació, fa nou anys, teníem 12.000 llicències. Ara en tenim 26.500. I encara crec que té molt més recorregut perquè a les nenes i a les noies cada cop els agrada més. Han demostrat que és una modalitat femenina, no com deien abans, i que ho fan molt bé.

Quines necessitats addicionals requereixen, les dones que practiquen futbol?

És innegable que la jugadora es lesiona bastant més que el jugador, segons diu l'estadística de la mutualitat, encapçalada pel doctor Cugat. Principalment, més afectacions de lligaments creuats de genoll. A part d'això, avui en dia, tenen les mateixes facilitats que els homes. Això sí, en el masculí hi ha 200.000 llicències. En el femení ens en falten més perquè, si no és així, hi ha massa distància entre els clubs i han de fer desplaçaments massa llargs. Però això ho portarà el temps.

Durant la pandèmia, parlava vostè de canvis de format de competició per adoptar grups més curts, com els d'aleshores, però s'ha tornat als grups habituals. Per quin motiu?

Una de les coses bones que s'han fet durant aquest mandat és evitar que jugadors de segon any comparteixin categoria amb els de primer any. Fer-ho per anys de naixement ens ha beneficiat molt. Pel que fa als grups, durant la covid se'ns va desballestar tot. Quan ho vam poder refer, els clubs van voler novament els grups de 16 o 18 equips. A més, d'aquí va sorgir la Lliga Elit, que ens vam inventar i que ha resultat un gran encert i molt ben rebuda pels equips, entre d'altres coses perquè, en ser una Tercera RFEF encoberta, hi ha grans distàncies i reben ajuts per afrontar els desplaçaments.

Però l'aspiració històrica era tenir dos grups a Tercera.

Això no passarà mai. Es parlava d'igualar-lo amb Andalusia, però ells els tenen perquè van assumir Ceuta i Melilla. La novetat que tindrem ara, i és primícia, és que en els play-off d'ascens a Segona RFEF no s'hauran d'eliminar els equips catalans entre ells i després que te'n pugui tocar un d'una federació forta, amb la qual cosa, a part del campió, en pujarà un o cap, sinó que hi haurà eliminatòries lliures contra qualsevol equip de l'estat i, per tant, en podrien pujar més.

Canviant de tema, entrem en la violència al futbol. Han fet campanyes de tot tipus, però cada setmana hem d'informar d'alguna baralla. Hi ha cap solució definitiva?

La gent només entén el càstig important. Hem endurit les sancions i les seguirem endurint, però podem arribar fins a un cert punt, marcat pel Tribunal de l'Esport. De tota manera, tot i l'increment de llicències, hi ha situacions d'aquestes, però no més que fa uns anys. Enguany n'hem tingut menys amb els àrbitres i gairebé les mateixes incidències al camp, però més a la graderia.

Són les més habituals

Ja en prenem mesures. Cada cop hi ha més presència policíaca en els partits on fa falta, però no hi podem fer més. A més, no pots sancionar gaire els incidents a la graderia. Aquí, el càstig important és prendre'ls punts a la classificació, una mesura de la qual som pioners, això sí que els fa pensar.

Els àrbitres de futbol sala van haver de fer vaga i van rebre el suport federatiu. No és problemàtic, que n'hagin de fer?

L'àrbitre sempre té raó. Quan es queixa és perquè l'han tocat i és una persona. Hem de treballar a favor del respecte que se li ha de tenir. Tot i això, hem millorat. Aquesta temporada és de les que hem tingut menys problemes amb ells. Això sí, també n'hi ha que fan coses que no haurien de fer. Hem de donar suport a l'àrbitre, però vigilant-lo.

Els darrers dies s'ha parlat de crear una lliga de filials i vostè hi està implicant, perquè és de Sabadell i l'equip es juga l'eliminatòria d'ascens amb el Castilla. Ho veu viable?

Tampoc no es veurà mai, perquè els clubs importants volen tenir els filials en les categories més altes. Es va provar fa molts anys i no va resultar. Però sí que és cert que els equips juguen amb desavantatge contra ells.

Catalunya aporta nou jugadors, tres de la regió central, al Mundial. Com els fa sentir?

És bo pel futbol català i en general. Demostra que, sobretot el Barça, que és qui més aporta, està fent un treball de base molt bo i, si els porten, és perquè són grans jugadors. Això demostra que si Catalunya pogués crear la seva pròpia selecció seria molt gran.

Hi ha previst algun partit aviat, masculí o femení?

L'octubre se'n farà un de femení i estem treballant en el rival. Aquest any hauríem pogut tenir un segon partit masculí, però és de Mundial i totes les seleccions tenen compromisos. Qui no hi va, ja te partits d'entrenament. Sempre intentem jugar contra seleccions més amunt del 50 del món.

Itàlia no té gaire feina, ara...

Però Itàlia no vindrà. I Catalunya tampoc no es mereix jugar contra la 170 del món. Vam jugar contra Palestina per Nadal i en farem un l'any vinent.

Subscriu-te per seguir llegint