Kilian Jornet anuncia que té trencat el menisc i que anirà a la Western States: "Veig un repte interessant per davant"

Kilian Jornet va entrar a la meta de Zegama-Aizkorri en la posició 40. Per a algú que té 11 victòries en aquesta cursa, el número pot sorprendre. El que gairebé ningú sabia és que va arribar fins al final amb el menisc trencat. El català ho explica ara en un vídeo al seu canal de YouTube en què detalla què va passar i com afronta el futur.

L’endemà de la cursa, una ressonància magnètica va posar nom al que ja intuïa: «Hidrops moderat. Trencament horitzontal a la banya anterior del menisc lateral amb edema marcat al coixí gras de Hoffa adjacent. Dany cartilaginós a la zona central de la ròtula amb edema de medul·la òssia adjacent». Un diagnòstic que hauria deixat fora de combat qualsevol esportista. Jornet, però, ho explica com qui descriu la previsió del temps.

I no és la primera vegada que aquest genoll li complica la vida. Tot va començar el 2006, quan tornava de l’escola carregat de llibres. «Vaig saltar entre dos carrers i vaig caure de cara sobre el genoll contra les llambordes. L’impacte em va fracturar la ròtula», recorda. El seu metge va arribar a dubtar que pogués tornar a competir al màxim nivell. Des de llavors, cada cursa ha estat, en les seves paraules, «un regal».

El problema actual tampoc no és nou. Jornet porta tres anys convivint amb aquest dolor, que s’aguditza en terreny pla i a alta velocitat, on els impactes són més violents i el rang de moviment més gran. Curiosament, millora quan l’entrenament és més vertical, cosa que explica moltes de les seves decisions dels últims mesos. Així va arribar a la Western States de l’any passat, on va acabar tercer amb un temps de 14h19:22, una hora més lent que quan va guanyar el 2011.

El que crida l’atenció ara no és només el diagnòstic. És la manera com Kilian ho processa. «Veig un repte interessant per davant: recuperar-me tan ràpid com sigui possible i experimentar amb noves formes d’entrenament per a curses que normalment requereixen un gran impacte. Sense la mateixa pressió per aconseguir un resultat específic, tinc més llibertat per ser atrevit, ambiciós i experimentar amb la meva recuperació», escriu al seu segon informe sobre Zegama.

Hi ha una maduresa en aquest text que resulta difícil d’ignorar. «Comparteixo això no per demanar compassió. Si aquesta lesió hagués passat fa deu anys, m’hauria sentit decebut. Fa vint anys, probablement devastat. Avui, sobretot, em sento agraït», reflexiona. No és postureig. És algú que porta dues dècades negociant amb el seu cos i que ha après a llegir-lo millor que ningú.

Western States, Sierre-Zinal i UTMB, a l’horitzó

Tot i això, el calendari continua en peu. El 27 de juny, Western States 100 (160 km i 5.600 m de desnivell positiu). El 8 d’agost, Sierre-Zinal (31 km i 2.200 m D+). I el 28 d’agost, l’UTMB (174 km i 9.900 m D+). Tres de les curses de muntanya més exigents del planeta. Tres cites que qualsevol especialista mèdic miraria amb escepticisme.

Kilian Jornet arribarà a la sortida de la Western States «amb una preparació diferent, però amb la mateixa curiositat per veure de què és capaç el seu cos». Això, a hores d’ara, ja és prou motiu per continuar mirant.

Via: Sport