La clau dels èxits de l'Igualada Hoquei Club, finalista de la lliga, és potenciar la base, diuen els experts

Han passat gairebé tres dècades des que l’Igualada HC va viure la seva època daurada. Des d’aleshores, ha patit moments complicats i ha viscut una llarga travessia sense incorporar cap títol a les seves vitrines. Fa uns anys, però, que el club arlequinat ha viscut un creixement important i una millora dels resultats esportius que l’ha tornat a situar entre els millors equips de la màxima categoria estatal, com demostra la classificació per a la final de la lliga que arrenca aquest divendres a la Corunya. Recentment, entre les fites més destacades hi figuren dos títols de la WSE Europe Cup (l’antiga CERS), dues presències seguides a la Lliga de Campions i un quart i un tercer lloc a la fase regular de la lliga. Encara més, l’Igualada ha aconseguit el pas a la final de l’OK Lliga en eliminar el Barça a les semifinals. Jugarà l’última ronda davant el Liceo, el campió de la fase regular. Feia vint-i-dos anys que els anoiencs no arribaven tan lluny.

El president de l’Igualada Rigat, Manel Burón, va assegurar, a Regió7, que «no ens podíem imaginar aquesta classificació, però cal destacar que no és fruit de la casualitat. Sorgeix d’una feina de molts anys i un projecte molt seriós».

El projecte a què fa referència Burón va començar fa tretze anys de la mà de Marc Muntané, l’actual entrenador del primer equip arlequinat. Aleshores, Muntané es va fer càrrec de la coordinació del club, posició que va ostentar fins fa tres temporades, quan es va convertir en tècnic del primer equip i va deixar part de la feina de coordinació. Segons el president, els èxits actuals s’expliquen pel canvi de filosofia que va impulsar l’actual tècnic.

Muntané «va canviar la manera de treballar els equips de la base. Tenia clar que la feina havia de començar des de baix. S’havia de crear una piràmide ben sòlida de jugadors a les categories inferiors per poder aguantar el pes dels equips de més amunt», va explicar Burón. «Fruit d’aquesta feina, hem aconseguit molts campionats de Catalunya i Espanya a la base i pugen fornades de jugadors molt ben preparats», va afegir.

En aquell moment, el club igualadí tenia onze equips a la base i dos equips sènior. Ara, en són vint-i-nou i sis, respectivament.

Valentí Junyent va ser gerent de l’Igualada HC de la temporada 1990-91 fins a la 1993-1994, en l’època daurada del club. En aquests anys, els anoiencs van assolir dues lligues, dues Copes del Rei, dues Copes d’Europa, una SuperCopa d’Europa i tres Lligues Catalanes.

«L’Igualada sempre ha destacat per una filosofia pròpia centrada a potenciar la base. Quan vaig arribar-hi, els directius tenien molt clar que els equips de la pedrera havien de ser un pilar fonamental», va explicar Junyent, també a Regió7. «Recordo que, ja aquells anys, hi havia quatre o cinc jugadors que van sortir des de baix, que van tenir presència al primer equip i que es van convertir en jugadors estructurals. A banda de l’impacte esportiu, això implica un valor afegit de sentiment de pertinença i representació molt important», va assegurar.

Com tornar a passar actualment, «les grades de Les Comes eren sempre plenes. Això s’explica, en part, per la presència d’aquests jugadors», va dir Junyent. Segons dades del club, en pocs anys, el pavelló igualadí ha passat de tenir uns 250 espectadors de mitjana a uns 850. I, en els darrers partits de play-off, s’han superat els 1.100 aficionats.

Per continuar creixent, Burón i Junyent coincideixen amb què l’Igualada «ha de continuar apostant per fer créixer la base i l’estructura professional». «Estic segur que aquests aspectes ajudaran a aconseguir bons resultats en el futur», va concloure Junyent.