Entrevista | Joan Garcia Porter sallentí del Barça i la Selecció Espanyola
"Al seleccionador li agradaria que juguéssim tots"
El porter sallentí del Barça i de la selecció estatal, ha ofert una entrevista al camp d'entrenament d'Espanya a Chattanooga, pocs dies abans del partit inaugural de La Roja al Mundial als EUA, Mèxic i Canadà.

Joan Garcia voldria tenir una trajectòria com la de Vícto Valdés / Paglo García/Sport
Jordi Gil
Joan Garcia arriba a l'escola Baylor amb un aire tranquil i relaxat després d'una sessió d'entrenament amb una calor sufocant. El porter internacional nascut a Sallent parla amb Sport, del mateix grup editorial que Regió7, mentre intenta espantar les mosques i els mosquits que l'han molestat durant tota l'entrevista en el clima gairebé tropical.
Com han anat els seus primers dies amb la selecció?
Tothom m'ha fet sentir molt benvingut; estan tots relaxats i amb moltes ganes de començar el primer partit.
Es deia que era un moviment arriscat fitxar en Joan Garcia perquè era el porter titular del Barça i venia aquí com a suplent. Com va gestionar això?
Des de dins, és diferent del que es diu a fora o a la premsa; ho està prenent amb esportivitat, està concentrat en el Barça i hauria estat encara més feliç si l'haguessin convocat.
Què l'ha sorprès més d'aquí?
La calor! És dura, però el que més he gaudit ha estat el suport dels aficionats; a Mèxic, va ser increïble. Realment sents què és el que fa la Copa del Món.
Com és la seva relació amb els altres dos porters?
A més de ser dos grans porters, són dues grans persones. Hi ha molta pressió sobre els tres.
Pel que fa a la darrera convocatòria, han deixat fora Álex Remiro —ara se l'està vinculant amb el FC Barcelona—, què em pot dir d'ell?
És un porter de primera classe; sempre ho he dit. És un dels meus preferits de la Lliga. Ja es veurà més endavant què passa al seu club. Ara mateix, hem de centrar-nos en la selecció i ja veurem què passa després.
Què pensa quan veu que tothom considera Unai Simón el porter titular?
Ho prenem amb calma; només pot jugar un porter. Qui tingui l'oportunitat ha de donar el millor de si mateix, i la resta ha de donar suport des de la banda, la qual cosa és molt important.
El més important és sumar punts i crear esperit d'equip?
L'equip és el més important: mantenir-nos units. És una temporada llarga i tothom ha de contribuir des de la seva posició.
Però no es pot resignar a no jugar mai...
És clar, tothom vol jugar, però no podem jugar tots alhora. L'entrenador voldria que juguéssim tots alhora, però no és possible. Intento contribuir on se'm necessiti, tant si és al camp com si no.
Com veu l'equip de cara al Mundial?
Fa uns dies que som aquí per adaptar-nos al canvi horari: ara és hora de descansar, dormir bé, estar molt concentrats, entrenar amb molta intensitat i tenir moltes ganes de jugar els pròxims partits.
Es veu reflectit en en Víctor Valdés, a qui també li va costar entrar a la selecció i després va guanyar-ho tot?
Espero poder aconseguir el mateix que ell, que ho va guanyar tot. Estic molt content d'estar aquí i tinc ganes de gaudir de l'experiència i d'arribar tan lluny com sigui possible.
Com veu en Lamine?
Crec que ho està fent bé, està assolint els seus objectius; s'està adaptant a poc a poc a l'equip. És bo que se senti plenament part de l'equip; estarà a punt per al seu debut.
L'equip té gol, malgrat no tenir un 'número 9' de renom?
Crec que sí. El més important és l'equip i com juguem. Hi ha dies que tot ens surt bé, i d'altres no tant. L'important és que juguem bé, que sapiguem entrar a l'àrea i crear ocasions, i que tenim jugadors a la davantera que poden marcar gols. Tenen olfacte de gol i estan en plena forma. Són absolutament brillants.
Veig que no teniu por de dir que som aquí per guanyar el Mundial.
Això és el que importa: donar-ho tot per aconseguir-ho. Després ho hem de demostrar al camp, i tenim moltes ganes que comenci.
Què destacaria d'Unai Simón?
La confiança que transmet als seus companys d'equip. La serenitat d'un porter és molt important per als seus companys d'equip.
I d'en David Raya?
És el tipus de porter que més m'agrada. El que intenta ajudar l'equip de totes les maneres possibles, amb la pilota, sense la pilota, en el joc aeri. És molt complet, actiu, i m'agrada.
Què aporta en Joan Garcia a l'equip?
Intento ser molt actiu. Ajudar de totes les maneres possibles, no només a porteria, sinó en molts àmbits.
Ha estat rumiant aquell moment a Riazor quan l'Iraq el va marcar?
No, gens ni mica. Al cap i a la fi, és el tipus de gol que pot passar. No m'esperava aquell xut. El més important és l'equip. Seria un error rumiar-s'ho o castigar-me per això. El més important és l'equip i estar en bona forma per a ells.
Sents que en cada partit t'enfrontes a una prova especial perquè ets el porter del FC Barcelona?
Al Barça hi ha més expectació, et mira més gent, però això no té per què ser dolent. És positiu que la gent tingui aquesta percepció de tu.
Sembles tranquil
Sí, intento estar-ho. De tot hi ha moments. Estem acostumats a la pressió. Al Barça, és més evident en tothom. A tots els equips hi ha expectatives altes. És una cosa que tens des del moment en què comences en aquest món.
Si vas superar tot el que et va passar a l'estadi de l'Espanyol, deu ser que pots amb tot... treballes la teva fortalesa mental?
No, es tracta de visualitzar el que t'enfrontaràs, perquè quan arribi el partit estigui preparat.
Nota un gran canvi amb l'entrenador, de ser el número u sota les ordres de Hansi Flick a haver-te de guanyar el lloc aquí sota De la Fuente?
En absolut. Al futbol, només poden jugar onze; als entrenaments, el nivell és molt alt, tots donem el millor de nosaltres per l'equip, i després és l'entrenador qui decideix qui juga i qui no.
Al Barça, també hi ha molta pressió amb en 'Tek' i en Ter Stegen com a competència; això tampoc no és dolent.
No. Et fa competir, per dir-ho d'alguna manera, i compartir vestidor és una cosa realment positiva. La pressió és bona, i si et portes bé fora del camp –com és el cas aquí o al club– tot va sobre rodes.
El va afectar la lesió de Ter Stegen?
És una llàstima que es perdi el Mundial per lesió. Estava en bona forma, jugant molt bé, i hauria estat al Mundial. És un cop dur; aquestes coses, per desgràcia, passen al futbol, i l'hem de donar suport.
Pot explicar alguna anècdota sobre en 'Tek', o són totes tabú?
N'hi ha moltes. És un paio molt divertit. Estem molt contents de tenir-lo amb nosaltres i esperem que continuï així. A tothom li agrada en Tek.
Com passen l'estona a la selecció?
Sempre hi ha alguna cosa a fer: sessions de vídeo, anar al gimnàs, a la sauna, a la piscina. En els moments més tranquils juguem a la PlayStation, a ping-pong o a billar.
Qui l'ha sorprès més en aquest stage?
Més o menys coneixia tothom; no havia conegut en Fabián abans. Als entrenaments és brillant; des de fora, la gent no li dona gaire crèdit, però quan el veus competir, la història és diferent.
Han de frenar en Gavi sovint? L'entrenador va dir que era el 'joguet' de la selecció...
No, no l'hem de frenar. Li agrada fer bromes amb tothom; és molt animat, i això és bo, no l'hem de canviar gens.
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Una columna de fum activa les dotacions de Bombers i ADF a Rubió
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Una manresana, investigada per formar part d'una xarxa que va ciberestafar gairebé 546.000 euros a una empresa
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya