Patacada espectacular d'Espanya, que no passa de l'empat a res contra Cap Verd (0-0)

El Mundial és molt llarg, dura més d'un mes, però qualsevol semblança entre el joc que la selecció estatal ha demostrat en el debut al Mundial contra Cap Verd i l'ofert fa dos anys a l'Eurocopa és pura coincidència. El conjunt de Luis de la Fuente, en què cap dels jugadors de la regió central, Joan Garcia, Eric Garcia i Pubill, no han jugat, ha arrencat amb accident, un trist empat a zero contra una debutant, Cap Verd, que s'ha limitat a defensar per acumulació i que encara hauria pogut guanyar si un cop de cap en el descompte del central Borges hagués anat més ben col·locat.

Espanya ha tibat de paciència a la primera part, però potser massa. Amb un joc molt lent, amb dos extrems que no ho són, Gavi i Ferran, amb un Rodri que demostra que no està totalment recuperat de la seva greu lesió i sense els extrems, Lamine Yamal i Nico Williams, que van meravellar a Alemanya, per culpa dels problemes físics.

En la primera mitja hora, gairebé res, només xuts desviats i gens de moviment. Han estat les trencades a l'espai del nou madridista Cucurella les que han creat més perill. Primer li han indicat fora de joc, però després ha assistit Ferran, que ha rematat al travesser. El rebot l'ha tocat Oyarzabal i ha obligat a intervenir Vozinha. En el tram final del primer temps han tornat a avisar el donostiarra i Laporte, però el porter del Chaves no ha demostrat els 40 anys que té.

Canvis massa evidents

Semblava que De la Fuente sacsejaria l'arbre a la segona part, però ha trigat 26 minuts a fer-ho i aquest fet ha comportat que Cap Verd cada cop estigués més segur en defensa i que els atacs espanyols fossin més previsibles. Quan el tècnic de la Rioja s'ha decidit, ha fet el fàcil, col·locar uns limitats Lamine Yamal i Merino al camp i no tibar d'altres elements que potser li haurien donat més resultat, com Yeremy Pino, Borja Iglesias o Dani Olmo, entrant abans.

Lamine, molt frenat per la lesió que l'ha deixat dos mesos sense jugar, ha sortit amb l'efecte gasosa i ha habilitat Merino, primer, i Olmo, després, en dues accions aïllades. Oyarzabal ha provocat que Pico evités un gol. Després, Cucurella ha rematat massa de dalt a baix quan estava sol i, en el tram final, Espanya ja ha mostrat poca claredat, amb un Pedri acabant el partit amb l'asfíxia habitual.

Encara hauria pogut ser pitjor si Borges, en l'única ocasió africana, hagués encertat. En un Mundial en què tanta gent passa ronda, la patacada és més dura moralment, que efectiva. Però tota l'eufòria s'ha apagat i s'ha vist que els tornejos no es guanyen amb el nom.